Francis Poulenc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francis Poulenc i Wanda Landowska
Placa commemorativa en honor a Francis Poulenc situada a la ciutat de París.

Francis Poulenc (París, 7 de gener de 1899 - 30 de gener de 1963) fou un compositor francès. Va ser un dels membres del Grup dels Sis, amb Darius Milhaud, Georges Auric, Arthur Honegger, Louis Durey i Germaine Tailleferre. Va englobar els ideals del grup, almenys tal com els va formular Cocteau, i també va ser el més compromès amb l'esperit original de la formació.[1]

Poulenc va néixer en una família parisenca acomodada i va créixer al centre de la ciutat, a prop del palau de l'Elisi. El seu pare posseïa la gran empresa farmacèutica de Rhône Poulenc i la seva mare provenia d'una llarga línia dels parisencs nadius.[2] Poulenc estimà tota la vida París per la seva elegància i energia. Amb només set anys, ja componia peces curtes, i la seva mare, dedicada a la música, encoratjà la seva precoç ambició de tocar el piano. Continuà estudiant aquest instrument de forma més seriosa amb Ricard Viñes, el qual el presentà a Satie, Casella i Auric. Un cop obtingué el diploma al Lycée Condorcet i féu el servei militar durant tres anys, Poulenc estudià amb Koechlin.

Com els altres compositors del Grup dels Sis, Poulenc rebutjà el gust contemporani pel Romanticisme i l'Impressionisme i es pronuncia en favor d'un estil popular i ple d'esperit del music-hall, tot adoptant Satie i Cocteau com a mestres estètics i espirituals. Malgrat el seu entusiasme inicial pels compositors radicals i rebels de París, i tot i que va fer per ser a Viena el 1921 per trobar-se amb Schönberg, el mateix Poulenc era essencialment un tradicionalista, encara que amb enginy i una sana ratxa d'irreverència.[2] Admirava molt la poesia, en particular la de Guillaume Apollinaire, Max Jacob i Paul Éluard, i acompanyà Pierre Bernac en els seus nombrosos recitals amb melodies sobre els seus poemes, a la fi dels anys trenta.

Les composicions de Poulenc reflecteixen una honestedat i un sentit de la invenció espontània; testimonien sempre una gran independència d'esperit.

Obres[modifica | modifica el codi]

D'entre les obres de Poulenc cal destacar:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Morgan, Robert P. Twentieth-Century Music: A History of Musical Style in Modern Europe and America. W W Norton & Company Incorporated, 1991, p. 182. ISBN 9780393952728. 
  2. 2,0 2,1 Huscher, Phillip. «Programa d'un concert». Chicago Symphony Orchestra.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francis Poulenc