Darius Milhaud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Darius Milhaud

Darius Milhaud (Marsella, 4 de setembre de 1892Ginebra, 22 de juny de 1974) fou un compositor francès. La seua obra es caracteritza per l'ús de la politonalitat i de patrons rítmics derivats del jazz.

Va començar als set anys a estudiar violí amb Leo Bruguier, qui el va incorporar al seu quartet de corda. Va ingressar en el Conservatori de París el 1909. Va ser alumne de Berthelier (violí), Leroux (harmonia), Andre Gedalge (contrapunt), Paul Dukas i Vincent d'Indy (direcció d'orquestra) i Charles Widor (fuga).

El 1910 va escriure una òpera còmica basada en un llibret de Francis Jammes titulat Brebis égarée (ovella desencarrilada). Més avant es va veure atret per la música de cambra. La seua 1a Sonata per a violí i piano data de 1911 i el seu primer Quartet de corda va ser escrit en 1912. Va conèixer el poeta Paul Claudel, del que va musicar algun dels seus poemes. Entre els seus amics estaven Georges Auric i Arthur Honegger.

El 1916 va viatjar al Brasil com a secretari de Paul Claudel, llavors ambaixador. En aquest viatge Milhaud va escriure les Saudades do Brazil (enyorances del Brasil), Le Bœuf sur le toit (El bou en el teulat) i el poema coreogràfic l'Homme et son desir (L'home i el seu desig). El 1918 va tornar a França i va entaular amistat amb Erik Satie i amb els músics del Grup dels Sis.

Durant els següents anys l'activitat creadora de Milhaud és incessant: cantates, concerts, cançons, obres corals se succeïxen en ràpida cadència. Es va casar amb la seua cosina Madeleine, que a partir de 1937 seria la seua col·laboradora en diverses obres. Va fer nombrosos viatges i va oferir concerts en tots els països d'Europa.

El 1940 es va traslladar als Estats Units en rebre l'encàrrec d'una simfonia per a l'orquestra de Chicago. Ací va romandre fins al 1947, treballant com a professor de composició al Mills College de Oakland, Califòrnia, on va tenir com a alumnes, entre d'altres, al músic de jazz Dave Brubeck. Va abandonar Amèrica per a treballar com a professor honorari de composició en el Conservatori de París, on va tenir com a deixebles a Iannis Xenakis i a Karlheinz Stockhausen.

El 1952 va viatjar a Israel, on va escriure part de la seua òpera David.

El 1965 el seu catàleg estava integrat per 409 obres, petites i grans, escrites per a tots els gèneres musicals. D'entre totes aquestes destaquen els ballets Le Bœuf sur le toit (1920) i La Création du Monde (1923), l'òpera Christophe Colomb (1930) i la peça orquestral Suite provençale (1937), la Sonata per a violí i clave, estrenada el 1946 per Ralph Kirkpatrick.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Darius Milhaud