Charles-Marie Widor
| Charles-Marie Widor | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | 22 de febrer de 1845 Lió |
| Defunció | 12 de març de 1937 (als 92 anys) |
Charles-Marie Widor (Lió, 22 de febrer de 1845 – 12 de març de 1937) fou un compositor i organista francès.
Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i després ingressà en el Conservatori de Brussel·les. En acabar els estudis assolí la plaça d'organista de l'església de Sant Francesc de Lió i, finalment, el 1869 s'encarregà del magnífic orgue de Sant Sulpici, de París, lloc que conservà durant molts anys. El 1891 succeí a César Franck com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el 1896 a Théodore Dubois com a professor de composició, catedra en la que tingué entre d'altres alumnes en Jacob Pillois. Organista eminent, compositor de mèrit i erudit musicògraf, l'obra de Widor, és molt variada.
Entre les seves composicions per a orgue i figuren en primer lloc 10 sonates, a les que pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomenà justament simfonies. La resta de la seva producció comprèn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; Une nuit de Walurgis per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; Conte d'avril, música d'escena; Les Jacobites, música d'escena per l'obra de Coppée (1885); La Korrigane, ballet; Jeanne d'Arc, pantomima (1890); Nerto, òpera vers el text de Mistral; Les pêcheurs de Saint-Jean, òpera (1905); Ouverture espagnole, per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicògraf se li deu: La musique grecque et les chants de l'eglise latine; l'orgue moderne, antologia d'obres modernes per a orgue i diversos estudis i prefacis.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles-Marie Widor |
- Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 70, pàg. 204
