César Franck
  |
||
|---|---|---|
 |
||
| Estil: | Romanticisme | |
| Naixença: | 10 de desembre de 1822 Lieja, Bèlgica |
|
| Defunció: | 8 de novembre de 1890 (als 67 anys) París, França |
|
| Anys d'activitat: | 1839-1890 | |
|
Obres destacades |
||
|
Fites |
||
|
||
César-Auguste Franck (Lieja, 1822 - París, 1890) va ser un compositor belga, naturalitzat francès el 1873.
[modifica] Biografia
Son pare, Nicolas-Joseph era de Gemmenich, un poble del ducat de Limburg (ara a Bèlgica) i sa mare d'Aquisgrà en Alemanya. Al 1830, son pare va inscriure'l al conservatori de Lieja. Al 1834 obtingué els grans premis de solfeig i de piano. De 1833 a 1835 estudia harmonia amb Dassoigne. En constatar l'èxit del seu fill, Nicolas-Joseph va organitzar una sèrie de concerts a Lieja, Brussel·les i Aquisgrà a la primavera de 1835. Dos anys més tard, la família va mudar a París on César estudià al Conservatori de París amb Anton Reicha. Obtingué els primers premis de piano el 1838 i de contrapunt el 1839. El 1842, son pare va decidir que havia de parar les estudis al conservatori per a consagrar-se a una carrera de virtuós a Bèlgica, sense poder participar al prix de Rome. Els trios op.1 i l'oratori Ruth daten d'aquest període.
El 1845, César va trencar les relacions amb el seu pare i va tornar a París. Compon un poema simfònic Ce qu'on entend sur la montagne i l'òpera Le valet de la ferme. Al 1853 va esdevenir organista de l'església Saint-Jean-Saint-François du Marais. Des del 1859 fins a la seva mort al 1890 va ser titular de l'orgue nou d'Aristide Cavaillé-Coll a l'església Sainte-Clotilde.
El 1871 va ser nomenat professor d'orgue al Conservatori de París, un càrrec per al qual ha de prendre la nacionalitat francesa i per això no va poder començar fins un any més tard. Un dels seus deixebles fou Vincent d'Indy que redactarà la seva bibliografia. És un període molt fructuós: compon oratoris, obres per piano, quartets per corda, ballets, poemes i variacions simfòniques, obre per a orgue. Al 1885, van atorgar-li la Legió d'Honor i l'any següent va esdevenir president de la Société nationale de musique.
Morí al 1890 de la grip. Va ser sebollit al cementiri de Montparnasse (divisió 26).
El seu germà Joseph Franck, dos anys més gran que ell, també fou un compositor i organista reconegut.
[modifica] Obra
Amb les seves obres dedicades a l'orgue en renovà el repertori, aleshores en decadència. Les més notables foren sis Pièces (1860), tres Pièces pour orgue (1878) i tres Chorals (1890). Escriví oratoris, com Ruth (1843-45) i Les Béatitudes ('Les benaurances', 1867-79), de grans proporcions i bellesa desigual. Les obres més significatives són les dels darrers anys: Quintet per a piano i corda en fa menor (1880), Preludi, coral i fuga (1884), Preludi, ària i final (1887), la Simfonia en re menor (1888), la seva obra més coneguda, i la Sonata per a piano i violí (1886), d'escriptura harmònica molt personal. Deixà també obres, com Hulda (estrenada el 1894). El seu desig d'unitat formal s'anà intensificant progressivament i es plasmà en el desenvolupament cíclic que fou continuat pel grup de compositors de l'escola franckista, entre els quals es destacà Vincent d'Indy.
