Harmònium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Harmònium holandès de 1930.

L'harmònium és un instrument de vent amb teclat, en aparença similar a l'orgue alemany, però sense tubs i de mides molt més petites. És un instrument musical típic de la música devocional emprat a l'Àsia. Tot i que originalment va ser concebut com un instrument domèstic, igual que el piano, l'harmònium es va imposar ràpidament en molts temples religiosos per la seva mida i preu, menors que els d'un orgue. Va ser patentat a París el 1840 per Alexandre François Debain.[1]

Originalment l'harmònium es va desenvolupar a Alemanya, justament a principis del segle XIV. Va patir un sobtat canvi en la seva arquitectura quan els anglesos el van portar a l'Índia, on va tenir el seu primer contacte amb la població asiàtica. Ràpidament, l'harmònium original va patir certes modificacions per transformar-se en un orgue de pis, on el cantant indi podia seure, tocar i cantar al mateix temps. L'escala tonal de les diverses cascades del pedal dins de l'estructura de l'harmònium es va canviar a l'escala tonal de do sostingut major (C# M). Ràpidament va obtenir un auge esplèndid a tota l'Índia i al Pakistan.

A occident hom classifica l'harmònium com un instrument de vent de llengüeta lliure. Compta amb un teclat que controla, mitjançant vàlvules, el pas de l'aire per unes llengüetes metàl·liques que produeixen el so. L'entrada d'aire es produeix per mitjà de manxes accionades pel mateix intèrpret mitjançant pedals. Per aconseguir un so uniforme, l'aire de les manxes passa a una manxa intermèdia, anomenada "secret" o "reservat", que manté una pressió constant. No obstant això, el registre anomenat "expressió" permet l'entrada de l'aire directament de les manxes a les llengüetes, de manera que l'intèrpret pot aconseguir sons més expressius (forte, piano, staccato ...)

Aquest instrument també compta amb un sistema de registres accionats mitjançant tiradors, que permeten el pas d'aire a uns o altres jocs de llengüetes. Amb aquest sistema hom aconsegueix produir sons diferents en timbre, altura o matís, a més de poder dividir el teclat en dues seccions. Alguns harmòniums compten fins i tot amb un registre que s'acciona amb els genolls i permet el pas d'aire per totes les llengüetes. D'aquesta manera s'arriben a simular còmodament dos i fins a tres teclats diferents.

En l'actualitat la versió índia ha recorregut tot el món, dins dels gèneres indostànics religiosos del Gazal, pakistanoindis del Qawali, i nordindis del Kirtan.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kassel, Richard. The organ: an encyclopedia (en anglès). Routledge, 2006, p.140. ISBN 0415941741. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harmònium Modifica l'enllaç a Wikidata