Conservatori Reial de Lieja
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | conservatori de música institució educativa |
| Història | |
| Creació | 1826 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | crlg.be |
Localització geogràfica  | |
El Conservatori Reial de Lieja és un dels quatre centres d'ensenyament musical superior de la Comunitat Francesa de Bèlgica. També ofereix formació en dramatúrgia. Escola pública superior d'arts (ESA), el seu poder organitzador és l'Educació Valònia-Brussel·les.
Història[modifica]
El Conservatori Reial de Lieja troba els seus orígens a la Reial Escola de Música i Cant, fundada a Lieja el 1826 i oberta el 1827, que el 1830 es va convertir en el primer Conservatori Reial de Música de Bèlgica.
Un gran testimoni de l'arquitectura del segle XIX a Lieja, va ser dissenyat a partir de 1878 per Louis Boonen, un funcionari de la ciutat, després va ser assumit per Laurent Demany (1827-1898). Va ser inaugurat el 30 d'abril de 1887 després de més de cinquanta anys de denúncies a les autoritats. Dissenyat en un estil eclèctic combinant estils neo-renaixentistes i neo-Lluís XVI. La seva façana s'estén en una amplada de 46 m i s'estructura simètricament al voltant d'una façana central sortint.[1]
El Conservatori ofereix formació de llarga durada, a un nivell superior no universitari,[2] en música, a la seva ubicació a la Rue Forgeur, i en teatre, a la seva ubicació al "Quai Banning". També té una sala de concerts totalment renovada, anomenada "Salle philharmonique", situada al "Boulevard Piercot" i una rica biblioteca[3] que acull, entre les seves obres més rares, obres de Thomas Babou i Nicolas de Saint-Hubert.
El Conservatori acull l'Escola Superior d'Actors de Cinema Teatre (ESACT).
Personalitats vinculades al Conservatori[modifica]
- Directors
- 1827-1862: Joseph Daussoigne-Méhul
- 1862-1871: Étienne Soubre
- 1871-1872: Félix-Étienne Ledent (director interí després de la mort d'Étienne Soubre)
- 1872-1911: Jean-Théodore Radoux
- 1911-1925: Sylvain Dupuis
- 1925-1938: François Rasse
- 1938-1963: Fernand Quinet
- 1963-1976: Sylvain Vouillemin
- 1976-1986: Henri Pousseur
- 1986-2012: Bernard Dekaise (1950-2013)
- 2006-2008: François Thiry f.f.
- des de 2010: Nathanaël Harcq, director adjunt, secció de teatre i arts parlades
- 2012-2014: Steve Houben, director adjunt, responsable de l'àrea de música.
- des de 2014: Nathanaël Harcq, director, responsable de teatre i arts orals
- 2014-2019: Stéphane De May, director d'àrea, responsable de l'àrea de música
- 2020-2020: Patrick Davin †, director de música
- 2021-: Kathleen Coessens, directora del sector musical
Professors i col·laboradors[modifica]
Alumnes[modifica]
Producció[modifica]
L'any 2006, en col·laboració amb la província de Lieja, el Conservatori Reial de Lieja va editar un CD4 de 13 títols d'algunes de les produccions de les classes, tant de composició com de cant, música de cambra o orquestral. Hi trobem entre d'altres Manuel de Falla, Maurice Ravel, Giacomo Puccini, però també rock de cambra (taller conservatori) o Astor Piazzolla i Giacinto Scelsi...
Rodatge[modifica]
El conservatori ha servit d'escenari per a diverses pel·lícules:
- 2012: Des gens qui s'embrassent , de Danièle Thompson[4]
- 2012: Belle du Seigneur, de Glenio Bonder[5]
Referències[modifica]
- ↑ Renardy, Christine., Liège et l'Exposition universelle de 1905, Bruxelles, La Renaissance du Livre, 2005, 318 p. (ISBN 2-87415-495-4, OCLC 85215903, lire en ligne [archive])
- ↑ Comme précisé dans le Décret du 5 août 1995 (loi 19109) publié par le Gouvernement de la Communauté française de Belgique, fixant "L'organisation générale de l'enseignement supérieur en Hautes Écoles [et Écoles Supérieures des Arts] : https://energie.wallonie.be/servlet/Repository/1995-he-decret-cf.pdf?ID=17557
- ↑ Les fonds anciens [archive]
- ↑ Envie de figurer dans le film avec Monica Bellucci et Kad Merad ? [archive], sur L'Avenir, 11 juin 2012 (consulté le 11 juin 2012)
- ↑ Belle du Seigneur [archive], 11 février 2013 (consulté le 11 février 2013)
Enllaços externs[modifica]
- Lloc web oficial [arxiu]
- Mostra el recurs: Carthalia