Anton Reicha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Anton Reicha
M. F. Dien: Anton Reicha (1815)
M. F. Dien: Anton Reicha (1815)
Estil: Classicisme
Naixença: 26 de febrer de 1770
Praga
Defunció: 28 de maig de 1836 (als 66 anys)
París
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Flautista, teòric

Obres destacades
  • Música per a instruments de vent
  • Quintets

Fites

Anton (o Antonin o Antoine) Reicha (o Rejcha) (Praga, 26 de febrer de 1770París, 28 de maig de 1836) fou un compositor nascut txec i nacionalitzat francès. Va ser flautista en la seua joventut i un influent teòric. Actualment és especialment recordat per la seua contribució a la música per a quintet de vent, i l'experimentació amb mesures imparelles.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va rebre la primera formació musical del seu oncle, Josef Reicha, un virtuós violoncel·lista[1] Reicha va traslladar-se a Bonn amb la seua família el 1785, on va ser intèrpret de flauta a la Hofkapelle sota la direcció del seu oncle i del mestre de capella Andrea Luchesi al costat del llavors jove violista Ludwig van Beethoven, que va esdevenir el seu amic durant tota la vida. Després de cinc anys a Hamburg i dos a París, Reicha va instal·lar-se a Viena el 1801, on va establir amistat amb Haydn, va conrear la relació amb Beethoven, i va prendre lliçons dels millors professors vienesos, Johann Georg Albrechtsberger i Antonio Salieri.

Reicha es va establir permanentment a París el 1808 on va atènyer el 1818 la plaça de professor de contrapunt i fuga al Conservatori de la ciutat. Molts dels compositors capdavanters del romanticisme van ser alumnes seus: Franz Liszt, Louis Hector Berlioz, els parisencs Louise Farrenc,[2] i Eugène Sauzay.[3] Charles Gounod breument César Franck, Adolphe Vogel i també el que fou un gran admirador seu i el lloà molt en Jacob August Delaire. La seua influència es va transmetre més enllà de la seua vida a través dels seus texts, especialment el Traité de haute composition musicale. Durant alguns anys el va substituir en aquesta funció el compositor i teòric de la música, francès, August Barbereau.

Obres[modifica | modifica el codi]

Monument fúnebre a Anton Reicha al cementiri del Père-Lachaise, París

És recordat avui dia per la seua substancial contribució a la literatura per a quintet de vent, vint-i-cinc obres escrites a París entre el 1811 i el 1820, que van gaudir de gran difusió arreu d'Europa. Reicha va reivindicar en les seues memòries que els seus quintets de vent van omplir un buit: "En aquell temps, hi havia una absència de bona música per a quintet de vent, simplement perquè els compositors en desconeixien la tècnica.". Avui dia alguns dels quintets de vent de Reicha s'interpreten regularment i tots han estat gravats.

Va compondre de manera prolífica moltes altres obres, incloent-hi vuit simfonies, algunes amb els moviments connectats des del punt de vista temàtic, set òperes, música per a piano, dos conjunts de variacions i un conjunt de treta-sis fugues; sonates per a violí i trios amb piano, cinc quintets per a vent i corda, 24 trios per a tres trompes (Op.82, publicats a París, 1815); deu quintets de corda, quatre quintets per a violoncel sol i quartet de corda i sis per a quartet de corda i una segona viola; almenys trenta-set quartets de corda, dels quals només tres van ser interpretats durant el Segle XX. Els vuit quartets de corda de Viena (1801-5) es troben entre les seues obres més importants. Tot i ser llargament ignorats després de la seua mort, van ser obres molt influents durant la seua vida, deixant la seua empremta sobre els quartets de Beethoven i Schubert. La primera edició moderna de les partitures dels quartets de Viena va ser publicada en juny de 2006].

Els seus escrits teòrics van ser:

  • Traité de mélodie (1814);
  • Cours de composition musicale (1818);
  • Traité de haute composition musicale (2 vols. 1824–1826; amb traducció alemanya de Carl Czerny apareguda al voltant del 1835). La seua obra principal.
  • L'art du compositeur dramatique (4 vols., 1833). Tractat de la composició d'òpera que subministra informació sobre les tècniques d'interpretació del seu temps.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . El seu concert per a violoncel Op. 4 s'interpreta en l'actualitat i ha estat gravat.
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23. pàg. 334 (ISBN 84-239-4523-5)
  3. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1116 (ISBN 84-239-4579-0)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Olga Šotolová, Antonín Reicha: A Biography and Thematic Catalogue. Deryck Viney, translator. Supraphon, Prague, 1990.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Reicha