Trepanació
La trepanació és una pràctica mèdica que consisteix a foradar el crani. Antigament es realitzava amb l'objectiu d'eliminar malalties considerades d'origen cerebral, mentre que en l'actualitat, s'empra com a accés quirúrgic en algunes operacions de neurocirurgia, com és el cas de tumors cerebrals o per a tractar l'hematoma epidural o el subdural quan cursen amb hipertensió intracranial.
La trepanació ha estat portada a terme tant per raons mèdiques com místiques, i de la seva pràctica existeixen indicis des de l'era neolítica, car s'han descobert cranis trepanats d'aquesta època.[1] Es creu, per pintures oposades en coves, que l'home neolític creia que aquest tipus de cirurgia podia guarir atacs d'epilèpsia, migranyes i trastorns mentals. En l'antiga Grècia, Hipòcrates va explicar el procediment per a realitzar una trepanació. Això també es va practicar en la Cultura Paracas, on en finalitzar l'operació, es col·locava una làmina d'or, perquè es tanqués la ferida.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trepanació |
- ↑ Brothwell, D.R. Digging up Bones 1963:126