Tete Montoliu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tete Montoliu
Tete Montoliu i el vibrafonista Bobby Hutcherson (1984).
Tete Montoliu i el vibrafonista Bobby Hutcherson (1984).
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Vicenç Montoliu i Massana
Naixement 28 de març de 1933
Lloc d'origen Barcelona, Catalunya
Defunció 24 d'agost de 1997 (als 64 anys)
Gènere(s) jazz
Ocupació Pianista
Instruments Piano
Anys en actiu 50 (1946–96)
Influències Art Tatum
Artistes relacionats Lionel Hampton

Tete Montoliu (28 de març de 1933 - 24 d'agost de 1997) fou un pianista de jazz català. El seu nom complet era Vicenç Montoliu i Massana.[1]

Els inicis[modifica | modifica el codi]

Nascut cec a l'Eixample, va ser l'únic fill de Vicenç Montoliu (músic titular de l'orquestra del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona) i Àngela Massana, una enamorada del jazz, qui va encoratjar el seu fill a estudiar piano. Els seus mestres van ser de 1939 a 1944 Enric Mas en una escola privada per a nens cecs, i més tard amb Petri Palou, a qui sempre va considerar la seva mestra.

Del 1946 al 1953 estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va contactar amb els seus primers companys de jam sessions.

En aquestes primeres jam-sessions al Hot Club de Barcelona, Tete va conèixer al llegendari saxofonista Don Byas, que estava vivint a la ciutat entre el 1947 i el 1948 i el va introduir al Bebop. Malgrat això, fou el vibrafonista Lionel Hampton qui el va fer entrar plenament al món del jazz quan va convidar-lo a tocar amb la seva Big Band al final d'un concert que va oferir a Barcelona l'any 1955.[2] Hampton va quedar tan impressionat que se'l va emportar de gira i va convidar-lo a enregistrar el disc Jazz flamenco.

La descoberta europea[modifica | modifica el codi]

El seu debut internacional arribà el 1958 al Festival de Cannes fent trio amb Doug Watkins i Art Taylor.

L'any 1961 va ser un any decisiu per a la seva carrera. Primer va ser cridat a formar part de l'European All Stars, que agrupava als millors músics del jazz europeu. Poc després el contractà el Blue Note de Berlín, compartint escenari amb Chet Baker, Benny Bailey i Slide Hampton, entre d'altres.

El 1963 va estar com a pianista resident al Club Montmartre de Copenhaguen, on actuà amb músics com Kenny Dorham, Ben Webster, Benny Golson, Stéphane Grappelli, Dexter Gordon, amb qui va fer diversos enregistraments, i Roland Kirk (un altre cec genial), amb qui arribà a formar un cèlebre quartet.

El 1965 forma el seu primer trio amb el contrabaixista Eric Peter i el bateria Billy Brooks actuant habitualment al Jamboree de Barcelona, i també al Whisky Jazz de Madrid, on comparteix escenari amb el saxofonista Pedro Iturralde. En aquesta època acompanya a músics tan destacats com Donald Byrd, Lucky Thomson, Pony Poindexter, Art Farmer i Ornette Coleman.

L'aventura americana[modifica | modifica el codi]

Al 1967 viatja a Nova York convidat per la Cambra de Comerç, actua al Village Gate i enregistra un disc pel segell Impulse amb Elvin Jones i Richard Davis, que no arribarà a publicar-se.

Durant els anys 70 actua i enregistra per tot Europa convertit ja en una llegenda del Hard Bop. L'any 1979 torna als EUA, on viatja sovint al llarg de la dècada dels 80, alternant amb les seves actuacions a Europa, formant trio amb el baixista Horacio Fumero i el bateria Peer Wyboris. Posteriorment enregistrarà, amb aquest mateix trio, pel segell Fresh Sound Records i amb músics tan rellevants com Charlie Mariano i Joe Monterose.

A partir de la dècada dels 80 realitza multitud de concerts amb Johnny Griffin, Joe Henderson, Eddie Davis, Sonny Stitt, Jerome Richardson, Dizzy Gillespie, Chick Corea, Hank Jones, Roy Hardgrove, Jesse Davis...

Final sobtat[modifica | modifica el codi]

Al 1996 rep un dels molts homenatges a la seva carrera amb un concert al Teatro Monumental de Madrid en el que l'acompanyen Gary Bartz i Tom Harrell. Al novembre d'aquest mateix any pateix una sobtada arítmia cardíaca que requerirà la implantació d'un marcapassos. El seu estat de salut empitjora al ser-li detectat un càncer de pulmó. Tot i així, va mantenir-se ferm amb els compromisos que tenia per a actuar al 16è Festival de Jazz Terrassa amb el trio que formaven amb Horacio Fumero i Peer Wyboris i al cap d'uns dies a Barcelona en un concert programat per celebrar el seu 64è aniversari, el 21 de març del 1997 al Palau de la Música Catalana, una actuació magistral en la que interpretà en solitari temes d'Ellington, Coltrane, Dexter Gordon i Thelonius Monk, Ambdues actuacions enregistrades en sengles discs del segell Discmedi.

De les moltes distincions que va rebre podem destacar el Premi Nacional de Música, la Creu de Sant Jordi, la Medalla al Mèrit de l'Ajuntament de Barcelona i un honor que valorava molt: la insígnia d'or i brillants del Barça, la seva segona passió després del jazz.

Discos i obres[modifica | modifica el codi]

Vampyria (1974)[modifica | modifica el codi]

Tete Montoliu – Lunch in L. A. (1980)[modifica | modifica el codi]

  1. Airegin
  2. Blues Before Lunch
  3. I Want To Talk About You
  4. Put Your Little Foot Right Out
  5. Blues After Lunch
  6. Sophisticated Lady
  7. Margarita

Ben Webster meets Don Byas[modifica | modifica el codi]

Disc amb Tete Montoliu de "sideman" de dues vaques sagrades del jazz, Ben Webster i Don Byas. Tete va tocar amb els més grans del jazz i aquest extraordinari àlbum gravat amb els mestres del saxo tenor, Ben Webster i Don Byas va ser la seva carta de presentació davant l'escenari jazzístic internacional. Arran d'aquest àlbum, se li van obrir a Tete Montoliu, totes les possibilitats de gravar al seu nom.

Tete![modifica | modifica el codi]

"El gran senyor de Catalonia ..." toca aquí acompanyat per Albert "Tootie" Heath a la bateria i el mestre danès del contrabaix, Niels-Henning Ørsted Pedersen, en un àlbum que molts consideren el millor de la seva carrera. Tete està a un gran nivell i el trio es compenetra a la perfecció.

Recordando a Line[modifica | modifica el codi]

Un altre bonic disc de Tete Montoliu. Dedicat a la seva estimada - Line era una danesa per la qual Tete estava enamorat perdut-el pianista bolca sobre les tecles tota la seva capacitat interpretativa per regalar a les orelles una música bella, profunda i sentimental. Un dels grans discos de Tete Montoliu.

Tete Montoliu - Jazz & Blues N°72[modifica | modifica el codi]

  1. Tete Montoliu - Stablemates
  2. Tete Montoliu - Body And Soul
  3. Tete Montoliu - En-Moción
  4. Tete Montoliu - Polka Dots and Moonbeams
  5. Tete Montoliu - Secret Love
  6. Tete Montoliu - Fly Me To The Moon (In Other Words)
  7. Tete Montoliu - Au Privave

Tete Montoliu - Brasil Clasicos[modifica | modifica el codi]

  1. Desafinado, Meditación, Tristeza
  2. Mujer Hilandera, Bahía, Brasil
  3. Chica de Ipanema
  4. Canto de Ossanha, Wave, Solo bailo samba
  5. Orfeo Negro

Teté Montoliu en La Trompetilla en vivo (1995)[modifica | modifica el codi]

  1. You Know Y care
  2. Up Jumped Spring
  3. None Together
  4. The Photografic the Jane
  5. Confirmation
  6. Laura
  7. The Way You Look Tonight
  8. T'estimo tant
  9. Scrapple from the Apple
  10. Embraceable You
  11. All of You
  12. Misteriosos

T'estimo Tant - Piano Solo 1996 - Tete Montoliu[modifica | modifica el codi]

  1. Blues For Woody
  2. Thanks For Being Here
  3. 63-Years Young
  4. Paraules D'Amor
  5. Apartment 512
  6. Jo Vull Que M'Acarisiïs
  7. El Meu Carrer
  8. Monserrat
  9. T'Estimo Tant...
  10. Acuarela
  11. Playing An Old Dream
  12. Divertimento

Tete Montoliú interpreta a Serrat hoy (1997)[modifica | modifica el codi]

  1. Com Ho Fa el Vent
  2. Medley Marta -Marta/Una Guitarra/Cançó de matinada/M'en vaig a peu
  3. Paraules d´Amor
  4. Els Vells Amants
  5. Saps
  6. Sota un Cirerer Florit
  7. Quasi una Dona
  8. Cami Avall
  9. Manuel
  10. El Meu Carrer
  11. De Mica En Mica
  12. No Hago Otra cosa Que Pensar en Ti
  13. Conillet de Vellut

Mayte Martin- Tete M- Free Boleros[modifica | modifica el codi]

  1. Contigo en la distancia
  2. Usted
  3. Nostalgia
  4. El día que me quieras
  5. Adoro
  6. El reloj
  7. La hiedra
  8. Mía
  9. Somos
  10. Contigo aprendí
  11. La gloria eres tú
  12. Tú, mi delirio

Tete Montoliu-Blues For Myself[modifica | modifica el codi]

  1. Blues For Corien
  2. You've Changed
  3. It Could Happen To You
  4. Blues For Myself
  5. Jimmy's Tempo
  6. Blues For Llorach
  7. Blues For Coltrane

Tete Montoliu - Boleros[modifica | modifica el codi]

  1. Somos
  2. Adoro
  3. Miénteme
  4. Sabrá Dios
  5. Siboney
  6. Somos novios
  7. Por el amor de una mujer
  8. Piel canela
  9. Sabor a mi
  10. Ponciana

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jazz a Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. «Tete Montoliu» (en anglès). NY Times, 1/9/1997. [Consulta: 11/10/2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jurado, Miquel. Tete. Quasi Autobiografia (versió catalana) Pòrtic Proa, Barcelona, 1998
  • "Tete, casi autobiografía" (versión castellana) Fundación Autor, Madrid 2005
  • Jakupi, Gani i Miquel Jurado: "Montoliu plays Tete" (cómic biogràfic + dos CDs amb obres escrites pel propi Montoliu) (versions catalana, castellana, francesa i anglesa) DiscMedi, Barcelona 2006

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]