Frederic Mompou i Dencausse

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Frederic Mompou i Dencausse

Bust de Frederic Mompou al Palau de la Música Catalana
Naixement 16 d'abril de 1893
Barcelona
Defunció 30 de juny de 1987 (als 94 anys)
Barcelona
Conegut per Compositor

Frederic Mompou Dencausse (Barcelona, 16 d'abril de 1893 - 30 de juny de 1987) fou un compositor català, conegut sobretot per les seves peces per a piano sol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Placa al carrer de Fontrodona, 1, on va néixer Frederic Mompou

Va néixer el 16 d'abril de 1893 en una casa del carrer d'en Fontrodona, 1, al barri del Poble-Sec de Barcelona. De família artística (el seu germà gran Josep, que afavoriria econòmicament els seus inicis, esdevindria un pintor d'anomenada). Va començar a estudiar piano, junt amb el seu germà Josep, amb Pere Serra a les Écoles Françaises de Barcelona[1] i amb Modest Serra al Conservatori del Liceu abans d'establir-se a París per estudiar amb Ferdinand Motte-Lacroix l'any 1911. A causa de la seva timidesa va abandonar la seva carrera de solista per dedicar-se a la creació musical. El 1914 tornà a Barcelona, fugint de la guerra, però va retornar a París el 1921, i s'hi quedà fins a l'any 1941, en escapar de l'ocupació nazi de la capital francesa. Al seu retorn va esdevenir membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[2]

L'any 1980 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Morí el 30 de juny de 1987, amb noranta-quatre anys, a la ciutat de Barcelona.

El seu fons es conserva entre la Biblioteca de Catalunya i la Fundació que porta el seu nom.[3] El seu piano es conserva al Museu de la Música de Barcelona.

Estil[modifica | modifica el codi]

Mompou era un miniaturista en les seves obres, breus i d'una música relativament improvisada, que s'ha descrit com a "delicada" o "íntima". Les seves influències principals foren l'impressionisme francès i Erik Satie, donant-li un estil en el qual l'expressió està concentrada en formes molt petites. Solia utilitzar el recurs de l'ostinato, imitacions de campanes, i una espècie de so meditatiu que Lionel Salter va descriure com "la veu del silenci ... de Sant Joan de la Creu." La que en paraules del mateix compositor fóra la música menys composta del món,[4] ha admesa orquestracions d'altres autors i, ja al segle XXI, adaptacions expansives al llenguatge del jazz.[5][6] El compositor Òscar Esplà, contemporani i amic de Mompou assenyalaria en la música d'aquest el caminar cap a l'essència... és a dir, menypreu del cos, del pes, de la dimensió.[7]

Mompou. El pianista experimentà amb les sonoritats dels "acords metàl·lics", com s'explica en aquest teclat a la sala d'interactius del Museu de la Música de Barcelona amb motiu de l'exposició temporal que se li dedicà

Teatre[modifica | modifica el codi]

A l'abril de 2011 s'estrenà a Berlín, al Theaterforum Kreuzberg, una versió teatralitzada de l'àlbum Suburbis de Frederic Mompou. La companyia escènica 360° Theaterensemble fou la promotora i creadora d'aquest espectacle inèdit que encara es programa a teatres catalans i alemanys.

Fundació[modifica | modifica el codi]

L'any 2006 fou creada, entre d'altres per la vídua del compositor, la pianista Carme Bravo, la Fundació Frederic Mompou per a la difusió de l'obra del compositor. Entitat que l'any 2008 presentà una quarantena de peces per a piano inèdites, datades entre 1911 i 1920, així com algunes dela dècada dels 40. Enguany la Fundació Frederic Mompou segueix investigant i difonent l'obra i la persona de Frederic Mompou.

Fons[modifica | modifica el codi]

A la Biblioteca de Catalunya es conserva el fons personal, donació de la pianista Carmen Bravo, vídua del músic. Posteriorment van ingressar clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre. Majoritàriament aquestes fotografies són fetes al voltant dels anys 1918-1922 pel pintor Josep Mompou, germà gran i protector de Frederic. A part de fotografies familiars i d'altres centrades en el negoci que tenien de foneria de campanes, hi ha clixés d'excursions per la Costa Brava, les Illes Balears i Barcelona, com també d'exposicions de les Galeries Dalmau de Barcelona, de vols pioners d'aviació i d'altres esdeveniments. Es poden consultar en línia a la Memòria Digital de Catalunya.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Suzanne Rhodes Draayer. Art Song Composers of Spain: An Encyclopedia. Scarecrow Press, 26 de març de 2009, p. 339–344. ISBN 978-0-8108-6719-2. 
  2. Breu biografia
  3. Fundació F.Mompou
  4. Frederic Mompou citat per Clara Janés a La vida callada de Federico Mompou. Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat (Barcelona), 1975. ISBN 84 344 4227 2
  5. Gitano, Xavier Astor & Compañía (Granada, 2011). Video http://www.youtube.com/watch?v=n7sCO8JJgNQ
  6. Juan Manuel Játiva: El festival de jazz de la Politécnica arranca con música de Mompou. El País-Comunidad Valenciana, 27 de noviembre de 2012. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/26/valencia/1353961547_922235.html
  7. Òscar Esplà: comentaris al disc Homenaje a Federico Mompou. Hispavox, DL 1964.
  8. Consulta en línia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Comellas, Jaume; Millet, Lluís; Barce, Ramón. Frederic Mompou. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Boileau, 1993 (Col·lecció Compositors Catalans; 3). ISBN 84-8020-034-0. 
  • Iglesias, Antonio. Frederic Mompou : (la seva obra per a piano). Madrid: Fundació Güell, 1978. ISBN 84-600-1211-5. 
  • Centenari Frederic Mompou (1893-1993). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. 
  • Clara Janés: La vida callada de Federico Mompou. Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat (Barcelona), 1975. ISBN 84 344 4227 2. Reeditat el 2012 per Vaso Roto, ISBN 978-84-15168-45-4.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]