Jordi Rubió i Balaguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887 - Barcelona, 1982), fou un eminent bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana,[1] remarcable pel paper fonamental que va tenir en la definició, organització i gestió de les biblioteques catalanes.

Era fill del catedràtic Antoni Rubió i Lluch i nét de Joaquim Rubió i Ors. Va ser el primer director de la Biblioteca de Catalunya des de l'any seva fundació per la Mancomunitat, el 1914 fins al gener de 1939.[2] Assumint el projecte de sistema bibliotecari català proposat per Eugeni d'Ors, Rubió va organitzar la Xarxa de Biblioteques Populars a partir de 1915 i la va dirigir fins al 1939; n'inaugurà les primeres biblioteques (a Valls, Sallent, Olot i les Borges Blanques) en 1918. Entre 1930 i 1939 va ser director de l'Escola de Bibliotecàries,[3] nascuda en 1915 com a part del sistema de biblioteques i on venia essent professor de literatura catalana, bibliologia i biblioteconomia des de la fundació. El 22 de setembre de 1919 va contraure matrimoni amb la bibliotecària Maria Lois i López.[4]

L'any 1920 va realitzar la primera adaptació a Catalunya i a l'Estat Espanyol de la Classificació Decimal Universal, sistema de classificació bibliogràfica per a biblioteques i centres documentals publicat a Brussel·les en 1907, que Rubió considerà idoni per a l'organització de les biblioteques públiques i de la mateixa Biblioteca de Catalunya.[5] L'adaptà a les necessitats dels fons d'aquestes biblioteques i en posteriors reedicions l'actualitzà, de manera que aquesta adaptació continua essent la classificació usada en la majoria de biblioteques públiques de Catalunya.

Acordà amb l'Ajuntament de Barcelona el trasllat de la Biblioteca de Catalunya, llavors al el Palau de la Generalitat a l'antic Hospital de la Santa Creu, de propietat municipal i que el nou Hospital de Sant Pau havia deixat sense ús. Mentre es condicionava l'edifici esclatà la guerra civil espanyola i el trasllat va començar llavors, aconseguint salvar-ne el tresor bibliogràfic, a més de dipositar-hi altres valuosos fons bibliogràfics i arxivístics procedents de convents, biblioteques particulars o d'entitats que es van poder recollir o confiscar per evitar-ne la destrucció. Durant la guerra, Rubió va organitzar i dirigir el Servei de Biblioteques del Front, entre altres coses, impulsant i participant amb els bibliobusos,[6] amb els quals les bibliotecàries de la Xarxa portaven llibres als soldats dels destacaments militars, però que també van aprofitar-se per salvar llibres de les poblacions que estaven a punt de caure en mans dels sublevats.

Simultàniament, fou professor als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona en el seu període com a Universitat Autònoma de Barcelona.

Després de la guerra, va ser depurat per les autoritats franquistes: va ser desposseït dels seus càrrecs i se li va prohibir l'exercici de la docència i del treball en l'administració pública. Es dedicà, llavors, a la recerca i és quan inicià la seva tasca filològica i historiogràfica. És autor de nombrosos manuals i treballs d'investigació sobre temes d'historiografia de la literatura catalana.

En reconeixement de "la seva exemplaritat patriòtica", va ser guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1969. Més tard, el 1980, el president de la reinstaurada Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, li atorgà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Va ser membre fundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

En honor seu, la sala d'actes acadèmics de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona va ser anomenada Aula Jordi Rubió i Balaguer el 2005, en commemorar els noranta anys de la fundació de l'Escola de Bibliotecàries. La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer inaugurada el 2005 a Sant Boi de Llobregat, porta el seu nom, ja que la residència familiar era en aquesta població.

Algunes obres[modifica | modifica el codi]

  • La lògica en rims del Gazzali glosada en rims per Ramon Llull (1914)
  • Com s'ordena i cataloga una biblioteca (1914)
  • Classificació decimal de Brussel·les: adaptació per a les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya (1920), amb quatre edicions fins a 1984
  • De l'Edat mitjana al Renaixement: Figures literàries de Catalunya i València (1948)
  • Obres essencials de Ramon Llull (1957-1960)
  • La cultura catalana del Renaixement a la Decadència (1964), recull d'articles (Premi Lletra d'Or, 1965)
  • Documentos para la Historia de la Universidad de Barcelona. I. Preliminares (1289-1451)
  • Il·lustració i Renaixença (1987)
  • Llibreters i impressors a la Corona d'Aragó (1994)
  • Obres completes (1984-2004), en 14 volums

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Les seccions de ciències de l'IEC». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  2. «Paraules de Teresa Rovira en l'entrega del Premi Aurora Díaz-Plaja». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 6 març 2013].
  3. Massot, Josep. Jordi Rubió i Balaguer, semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2005, p. 16. ISBN 84-7283-821-8. 
  4. Guilleumas i Brosa, Rosalia. «Cronologia essencial de Jordi Rubió i Balaguer». A: Bibliografia i cronologia de Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982). Biblioteca de Catalunya, 1985, p. 64. 
  5. Balaguer, Jordi. Classificació decimal de Brussel·les : adaptació per a les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya. Barcelona: Imp. Casa de la Caritat, 1920. 
  6. Rubió, Jordi; Rubió, Manuel. Cartes de la Guerra: Maig 1938-Gener 1939. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. ISBN 84-7826-749-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]