Jordi Rubió i Balaguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887 - Barcelona, 1982), fou un eminent bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana,[1] remarcable pel paper fonamental que va tenir en la definició, organització i gestió de les biblioteques catalanes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill del catedràtic Antoni Rubió i Lluch i nét de Joaquim Rubió i Ors. Va ser el primer director de la Biblioteca de Catalunya des de l'any seva fundació per la Mancomunitat, el 1914 fins al gener de 1939.[2] Assumint el projecte de sistema bibliotecari català proposat per Eugeni d'Ors, Rubió va organitzar la Xarxa de Biblioteques Populars a partir de 1915 i la va dirigir fins al 1939; n'inaugurà les primeres biblioteques (a Valls, Sallent, Olot i les Borges Blanques) en 1918. Entre 1930 i 1939 va ser director de l'Escola de Bibliotecàries,[3] nascuda en 1915 com a part del sistema de biblioteques i on venia essent professor de literatura catalana, bibliologia i biblioteconomia des de la fundació. El 22 de setembre de 1919 va contraure matrimoni amb la bibliotecària Maria Lois i López.[4]

L'any 1920 va realitzar la primera adaptació a Catalunya i a l'Estat Espanyol de la Classificació Decimal Universal, sistema de classificació bibliogràfica per a biblioteques i centres documentals publicat a Brussel·les en 1907, que Rubió considerà idoni per a l'organització de les biblioteques públiques i de la mateixa Biblioteca de Catalunya.[5] L'adaptà a les necessitats dels fons d'aquestes biblioteques i en posteriors reedicions l'actualitzà, de manera que aquesta adaptació continua essent la classificació usada en la majoria de biblioteques públiques de Catalunya.

Acordà amb l'Ajuntament de Barcelona el trasllat de la Biblioteca de Catalunya, llavors al el Palau de la Generalitat a l'antic Hospital de la Santa Creu, de propietat municipal i que el nou Hospital de Sant Pau havia deixat sense ús. Mentre es condicionava l'edifici esclatà la guerra civil espanyola i el trasllat va començar llavors, aconseguint salvar-ne el tresor bibliogràfic, a més de dipositar-hi altres valuosos fons bibliogràfics i arxivístics procedents de convents, biblioteques particulars o d'entitats que es van poder recollir o confiscar per evitar-ne la destrucció. Durant la guerra, Rubió va organitzar i dirigir el Servei de Biblioteques del Front, entre altres coses, impulsant i participant amb els bibliobusos,[6] amb els quals les bibliotecàries de la Xarxa portaven llibres als soldats dels destacaments militars, però que també van aprofitar-se per salvar llibres de les poblacions que estaven a punt de caure en mans dels sublevats.

Simultàniament, fou professor als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona en el seu període com a Universitat Autònoma de Barcelona.

Després de la guerra, va ser depurat per les autoritats franquistes: va ser desposseït dels seus càrrecs i se li va prohibir l'exercici de la docència i del treball en l'administració pública. Es dedicà, llavors, a la recerca i és quan inicià la seva tasca filològica i historiogràfica. És autor de nombrosos manuals i treballs d'investigació sobre temes d'historiografia de la literatura catalana.

En reconeixement de "la seva exemplaritat patriòtica", va ser guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1969. Més tard, el 1980, el president de la reinstaurada Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, li atorgà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Va ser membre fundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

En honor seu, la sala d'actes acadèmics de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona va ser anomenada Aula Jordi Rubió i Balaguer el 2005, en commemorar els noranta anys de la fundació de l'Escola de Bibliotecàries. La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer inaugurada el 2005 a Sant Boi de Llobregat, porta el seu nom, ja que la residència familiar era en aquesta població.

L'any 2014, centenari de la inauguració de la Biblioteca de Catalunya, a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona es van fer representacions de L'esperit del llibre, obra teatral escrita per Gaston Gilabert sobre la vida de Jordi Rubió i Balaguer.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • La lògica en rims del Gazzali glosada en rims per Ramon Llull (1914)
  • Com s'ordena i cataloga una biblioteca (1914)
  • Classificació decimal de Brussel·les: adaptació per a les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya (1920), amb quatre edicions fins a 1984
  • De l'Edat mitjana al Renaixement: Figures literàries de Catalunya i València (1948)
  • Obres essencials de Ramon Llull (1957-1960)
  • La cultura catalana del Renaixement a la Decadència (1964), recull d'articles (Premi Lletra d'Or, 1965)
  • Documentos para la Historia de la Universidad de Barcelona. I. Preliminares (1289-1451)
  • Il·lustració i Renaixença (1987)
  • Llibreters i impressors a la Corona d'Aragó (1994)
  • Obres completes (1984-2004), en 14 volums

Llegat[modifica | modifica el codi]

El 9 de desembre de 2014 la Biblioteca de Catalunya del va rebre el llegat bibliogràfic de Jordi Rubió i Balaguer, primer director de la institució. El conseller de Cultura Ferran Mascarell va rebre de mans de quatre dels fills de Rubió i Balaguer, en un acte a la sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya, la primera de les trameses que formen la cessió de documents i arxius del bibliotecari. El llegat constitueix un testimoni valuós i de primera mà de la història de la llengua, la literatura, la cultura i la societat catalanes, des de finals del s. XIX i primer terç del s. XX. Qui va ser el primer director de la Biblioteca de Catalunya va custodiar i enriquir la biblioteca familiar iniciada pel seu avi Joaquim Rubió i Ors (1818-1899) poeta, historiador i dramaturg, i continuada pel seu pare, Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), professor, historiador i home de lletres, i ell mateix; així com els arxius personals i professionals de cadascun d’ells.[7]

« És la meva voluntat que respecte als llibres de les meves biblioteques de Barcelona i del carrer de Pau Pinyol, 65 de Sant Boi de Llobregat, així com el meu Arxiu i tots els manuscrits, els meus fills en tinguin el dret d'ús, però no en puguin disposar lliurement, car a la mort del darrer dels meus fills, tot haurà d’entregar-se a la Biblioteca de Catalunya »
— Jordi Rubió i Balaguer, 1977

Els seus fills valoren la pertinència de procedir a lliurar a la Biblioteca de Catalunya del Departament de Cultura el llegat, abans del previst en el testament, amb l’objectiu de garantir-ne la preservació en les millors condicions possibles, facilitar-ne l’accés als investigadors i promoure’n la difusió.

El llegat està format per:

  • La Biblioteca: aproximadament 20.000 volums, molts d’ells amb anotacions manuscrites o fulls de comentaris manuscrits a mode de “farciment”.
  • L’ Arxiu: quatre blocs dels quals tres corresponen a la documentació professional i personal de Rubió i Ors, Rubió i Lluch i Rubió i Balaguer, i el quart és un Diccionari d’escriptors catalans.

El lliurament es farà en diversos anys per petició expressa dels donants, d’acord amb la següent planificació:

  • Any 2014: aproximadament 5000 volums i l’arxiu literari de Jordi Rubió i Balaguer (inclòs el Diccionari descriptors catalans).
  • Any 2015: aproximadament 5000 volums i l’arxiu de Joaquim Rubió i Ors.
  • Any 2016: aproximadament 5000 volums i l’arxiu d’Antoni Rubió i Lluch.
  • Any 2017: aproximadament 5000 volums i la documentació restant de l’arxiu de Jordi Rubió i Balaguer.

La Biblioteca de Catalunya, a més de procedir a la catalogació de la biblioteca i els arxius del llegat, preveu crear un portal web en honor a la figura de Jordi Rubió i Balaguer abans del darrer lliurament del fons.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Les seccions de ciències de l'IEC». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  2. «Paraules de Teresa Rovira en l'entrega del Premi Aurora Díaz-Plaja». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 6 març 2013].
  3. Massot, Josep. Jordi Rubió i Balaguer, semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2005, p. 16. ISBN 84-7283-821-8. 
  4. Guilleumas i Brosa, Rosalia. «Cronologia essencial de Jordi Rubió i Balaguer». A: Bibliografia i cronologia de Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982). Biblioteca de Catalunya, 1985, p. 64. 
  5. Balaguer, Jordi. Classificació decimal de Brussel·les : adaptació per a les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya. Barcelona: Imp. Casa de la Caritat, 1920. 
  6. Rubió, Jordi; Rubió, Manuel. Cartes de la Guerra: Maig 1938-Gener 1939. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. ISBN 84-7826-749-2. 
  7. «La Biblioteca de Catalunya rep el llegat bibliogràfic de Jordi Rubió i Balaguer». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]