Josep Benet i Morell

Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008) va ser un polític, historiador i editor català, una de les figures més destacades del catalanisme polític.

Biografia

Va néixer el 14 d'abril de 1920 a la ciutat de Cervera, la capital de la comarca de la Segarra. Durant la Guerra Civil Espanyola formà part del bàndol republicà. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1945, i quan va esdevenir posteriorment advocat es va especialitzar en la defensa dels represaliats franquistes. Es casà amb Florència Ventura el 1948.

L'any 1961 fou guardonat amb el Premi Joan Maragall per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1996 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2000 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

L'any 2000, en Josep Benet i la seva dona, Florència Ventura, van cedir a la Generalitat de Catalunya el seu fons bibliogràfic i documental, amb prop de 8.000 volums, així com la producció intel·lectual de Benet.

Benet morí el 25 de març de 2008 a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) a l'edat de 87 anys.

Activitat social

Durant els primers anys de la dictadura franquista es convertí en un dels exponents de la lluita en favor de la democràcia i el catalanisme mitjançant la fundació l'any 1944 del Front Universitari de Catalunya mentre estava estudiant a la universitat.

Membre durant un breu període de temps d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fou un dels promotors de la revista Serra d'Or. Posteriorment participà activament en diversos actes de la resistència antifranquista: la vaga de tramvies (1951), l'afer Galinsoga (1960), la campanya Volem bisbes catalans (1967) entre d'altres. L'any 1971 participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya com a membre independent gràcies als seus esforços en la defensa de represaliats franquistes.

Activitat política

L'any 1977 fou escollit en les eleccions generals senador per l'Entesa dels Catalans. En les eleccions generals de 1979 fou reelegit senador en representació novament de l'Entesa, aquest cop rebent el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Abandonà el Senat espanyol l'any 1982.

L'any 1980 fou el cap de llista en les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya pel PSUC, sent escollit diputat. L'any 1984 abandonà el seu escó al Parlament, esdevenint el director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, càrrec que va desenvolupar fins el 2000.

Activitat literària

Especialitzat en la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX, ha publicat entre d'altres llibres:

• 1964: Maragall i Setmana Tràgica, premi Lletra d'Or
• 1968: El Doctor Torras i Bages en el marc del seu temps
• 1973: Catalunya sota el règim franquista
• 1990: Exili i mort del president Companys
• 1992: El president Tarradellas en els seus textos (1954-1988)
• 1995: L'intent franquista de genocidi cultural de Catalunya
• 1998: La mort del president Companys
• 1999: Carles Rahola, afusellat
• 2003: Escrits en defensa pròpia
• 2003: Domènec Latorre, afusellat per catalanista
• 2008: De l'esperança a la desfeta (1920-1939) (primer volum de memòries, presentat la setmana abans de la seva mort)
• 2008: El meu jurament de 1939
• 2008: Joan Peiró, afusellat"
• 2009: Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat"

Enllaços externs

• Web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
• Article a l'Enciclopèdia Catalana
• Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana
• Article publicat a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana