Senat d'Espanya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Senat espanyol)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Senat d'Espanya
Senado de España
Espainiako Senatua

X Legislatura
Coat of arms or logo.
Tipus
Tipus Cambra alta
Líders
President Pío García-Escudero, PP
des del dia 13 de desembre de 2011
Vicepresidenta primera Juan José Lucas, PP
des del dia 13 de desembre de 2011
Vicepresident segon Yolanda Vicente, PSOE
des del dia 13 de desembre de 2011
Cap de l'oposició Marcelino Iglesias, PSOE
des del dia 13 de desembre de 2011
Estructura
Membres 266
Senado España 2011.png
Grups polítics

6      PP (161)
     PSOE (63)
     CiU (13)

     l'Entesa (9)

     PNB (5)

     Grup Mixt (14)
Elecció
Sistema de votació Representació proporcional i designació per les cambres autonòmiques
Última elecció 20 de novembre de 2011
Lloc de reunió
Pleno del Senado de España en la nueva sede.jpg
Palau del Senat (Madrid)
Lloc web
www.senado.es

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa al poble espanyol. Les Corts Generals, amb les seues dues cambres, exerceixen la potestat legislativa de l'estat, aproven els seus pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que li atorga la Constitució Espanyola.

No obstant això, aquesta bicameralitat no suposa una equiparació completa entre el Congrés de Diputats i la cambra territorial. La Carta Magna reserva al Congrés una sèrie de funcions i facultats que posen de manifest la seua supremacia. D'aquesta forma la cambra baixa autoritza la formació del Govern d'Espanya, pot provocar-ne el seu cessament, coneix en primer lloc la tramitació dels projectes legislatius i dels pressupostos, i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vetos que pot aprovar el Senat sobre aquests textos legislatius.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El Senat té el seu antecedent més remot en l'Estatut Reial, atorgat per Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, regent l'any 1834 durant la minoria d'edat d'Isabel II, i que va establir per primera vegada a Espanya la configuració bicameral de les Corts, al dividir-les en dos Estaments: el de Pròcers del Regne i el de Procuradors del Regne.

L'Estament dels Pròcers del Regne tenia una composició mixta, amb membres nats com els fills del rei i de la Grandesa d'Espanya i membres de nomenament reial, limitat a individus de classe, pel que quedava una cambra la naturalesa de la qual corresponia en essència a la representació dels nobles i la jerarquia eclesiàstica a les Corts de l'Antic Règim.

La Constitució de 1837, aprovada com a conseqüència Motí de La Granja de San Ildefonso que va forçar a la Reina Regent a sancionar-la, va recollir per primera vegada la denominació de "Senat" per a la cambra alta de les Corts Generals. El primer president fou José María Moscoso de Altamira.

En les successives Constitucions de 1845, 1856, 1869 i 1876 el Senat va figurar com Càmera Colegisladora, en igualtat amb el Congrés de Diputats, exceptuant en matèria de forces armades i de contribucions i crèdit públic, i a més va tenir en determinades ocasions reservada la facultat de jutjar als membres del Govern acusats per la cambra baixa.

Durant el període de la Segona República el senat quedà suprimit, decisió adoptada en la sessió del 27 d'octubre de 1931 per 150 vots contra 100. Despres de perdre la votació, el diputat Ángel Ossorio y Gallardo acusà als seus companys conservadors i agraris, els quals es retiraren de l'hemicicle, de no haver donat suport per a impedir el triomf de la monocameralitat que defensaven els socialistes.[1]

Naturalesa de la cambra[modifica | modifica el codi]

Composició[modifica | modifica el codi]

El Senat és compost per un nombre variable de senadors, elegits per un sistema mixt:

L'elecció dels senadors d'aquest últim grup es verifica per mitjà d'un arranjament sota un criteri de representació majoritària atenuada que beneficia els partits i coalicions més votades.

Mandat[modifica | modifica el codi]

El mandat dels senadors finalitza quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la cambra, que pot tenir lloc de manera conjunta o separada de la dissolució del Congrés de Diputats; el dret de dissolució correspon al rei d'Espanya que l'exerceix a petició del President del Govern i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest.

Així mateix, el mandat dels senadors escollits per les comunitats autònomes pot estar vinculat pels respectius Estatuts d'Autonomia a la condició de Diputat autonòmic o ser renovat per a la resta del seu període natural després d'haver-se dissolt el Senat, la qual cosa es verifica mitjançant l'expedició d'una nova credencial per a aquest mateix senador.

Caràcter[modifica | modifica el codi]

El règim d'elecció dels Senadors fa del Senat una cambra de representació territorial, encara que en l'actualitat es debat la idea de reformar la Constitució Espanyola de 1978 a fi de reafirmar aquest caràcter; possibles solucions serien l'eliminació de les circumscripcions provincials, l'atribució als òrgans de les Comunitats Autònomes de l'elecció de la totalitat dels Senadors o la unió de la condició de Senador a la de membre del Govern autonòmic respectiu.

La naturalesa territorial del Senat es reflecteix en el mètode d'elecció dels seus integrants, en l'organització interna de la Càmera i en les funcions que té atribuïdes, especialment la iniciativa de la consideració de la necessitat que l'Estat harmonitzi lleis autonòmiques o la potestat exclusiva d'autoritzar al Govern a intervenir en les Comunitats Autònomes.

Òrgans del Senat[modifica | modifica el codi]

En exercici de l'autonomia que la Constitució reconeix al Senat, la cambra es regeix pel reglament establert per ella i refós per la seva Mesa l'any 1994 i que configura una sèrie d'òrgans de govern per a exercir les competències corresponents.

Aquests òrgans són, principalment:

  • El President del Senat, que ostenta la representació de la cambra i que és escollit pel ple per a la totalitat de la legislatura. Presideix tots els altres òrgans col·legiats del Senat.
  • La Mesa del Senat, integrada pel president, dos Vicepresidents i dos Secretaris triats pel ple en funció de la importància numèrica dels diversos grups parlamentaris, la funció primordial dels quals és regir i ordenar el treball de tot el Senat, sent l'òrgan de govern intern.
  • La Junta de Portaveus, integrada pel president i el Portaveu de cadascun dels Grups Parlamentaris, més un membre del Govern i altre de la Mesa del Senat, i el personal tècnic necessari. La seva funció primordial és fixar l'ordre del dia de les sessions del Ple.
  • Les Comissions, compostes per un nombre proporcional de senadors en funció de la importància numèrica dels diversos grups parlamentaris, i que poden ser de dos tipus: Permanents i No permanents. En el cas de les Comissions permanents, el Ple del Senat pot conferir-los competència legislativa plena en relació a un assumpte, amb el que podran aprovar o rebutjar definitivament el projecte de Llei en qüestió; i en el cas de les Comissions no permanents són aquelles creades amb un propòsit específic i que la seva temàtica i durada estan fixades per endavant pel ple del Senat.
  • La Diputació Permanent, composta per un nombre proporcional de senadors en funció de la importància numèrica dels diversos Grups Parlamentaris i que és l'òrgan que vetlla pels poders de la Càmera entre períodes de sessions o quan el seu mandat ha acabat per expiració o dissolució.

Funcions de la Cambra[modifica | modifica el codi]

El Senat té atribuït per la Constitució Espanyola de 1978 l'exercici d'unes funcions determinades, que poden tenir un caràcter concorrent, subordinat o exclusiu:

  • Exerceix en concurrència amb el Congrés de Diputats la representació del poble espanyol, la potestat legislativa, la funció pressupostària i el control de l'acció del Govern d'Espanya.
  • Exerceix amb caràcter subordinat la potestat legislativa, podent prendre en consideració proposicions de Llei i remetre-les al Congrés de Diputats, així com esmenar o vetar els projectes i proposicions procedents d'aquest, que sempre pot rebutjar les esmenes o vetos per majoria absoluta després de la seva reexpedició pel senat o per majoria simple dos mesos després d'aquesta reexpedició.
  • Exerceix amb exclusivitat les funcions de proposta al Rei del nomenament de 4 Magistrats del Tribunal Constitucional i de 6 Vocals del Consell General del Poder Judicial, així com la potestat d'autoritzar al Govern a intervenir en les Comunitats Autònomes.

Funció política[modifica | modifica el codi]

El Senat controla l'acció del Govern mitjançant interpel·lacions i preguntes, que qualsevol dels seus membres pot plantejar al Govern i que poden donar origen a una moció en la qual la cambra manifesti la seva posició.

En qualsevol cas la seva funció de control polític està subordinada al Congrés de Diputats, únic davant el qual el Govern respon de la seva gestió.

Funció legislativa[modifica | modifica el codi]

El Senat té la iniciativa legislativa, juntament amb el Congrés de Diputats i amb el Govern.

El Senat tramita projectes de Llei, és a dir, iniciatives remeses pel govern al Congrés de Diputats i ja aprovades per aquest. També tramita proposicions de Llei, iniciatives remeses pel congrés de Diputats o originades en el propi Senat. En tots els casos pot introduir esmenes en els respectius textos.

Funció d'integració territorial[modifica | modifica el codi]

La Constitució de 1978 reconeix al Senat un paper preeminent en la consideració de la necessitat que l'Estat harmonitzi disposicions generals de les Comunitats Autònomes i en l'autorització dels Convenis de Cooperació entre Comunitats Autònomes, però en cas de desacord el Congrés de Diputats té l'última paraula, podent imposar el seu criteri pel vot de la majoria absoluta dels seus membres.

Únicament en un cas el Senat té una potestat plena i exclusiva, sense possibilitat d'intervenció alguna del Congrés de Diputats: quan una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres Lleis li imposin o actuï de forma greument contrària a l'interès general d'Espanya, el Govern pot requerir al seu President perquè cessi en tal actitud i si aquest requeriment no fos atés, pot sol·licitar l'autorització del Senat per a imposar les mesures necessàries a fi d'assegurar el compliment de les esmentades obligacions o protegir l'interès general d'Espanya.

L'autorització del Senat ha de ser aprovada per majoria absoluta del mateix i pot incloure condicions i limitacions, i a més faculta automàticament al Govern per a impartir instruccions obligatòries a totes les autoritats de totes les Comunitats Autònomes. En la pràctica és una suspensió de l'autonomia per causes excepcionals i de la qual mai s'ha fet ús.

Composició actual (X Legislatura)[modifica | modifica el codi]

Grups parlamentaris en el Senat espanyol durant la X Legislatura

Grupo Partits Portaveu Senadors totals
Grup Popular Partit Popular (PP): 156
Partit Aragonés (PAR): 3
Centre Canari Nacionalista (CCN): 2
José Manuel Barreiro 161
Grup Socialista Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 64 Marcelino Iglesias 64
Grup Català (CiU) Convergència Democràtica de Catalunya (CDC): 10
Unió Democràtica de Catalunya (UDC): 3
Jordi Vilajoana 13
Grup de l'Entesa Catalana de Progrés Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): 8
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV): 2
José Montilla 10
Grup Basc (PNB) Partit Nacionalista Basc (PNB): 5 Joseba Zubia 5
Grup mixt[2] Amaiur: 4
Unió del Poble Navarrés (UPN): 3
Coalició Canària (CC): 2
Esquerra Unida (EU): 2
Forum Astúries (FAC): 1
Independents: 1
Alberto Unamunzaga 13

Crítiques i peticions de reforma[modifica | modifica el codi]

Nombroses personalitats polítiques,[3] analístes polítics i acadèmics[4] veuen el Senat com una cambra que no exerceix en la pràctica cap funció útil, ja que per a quasi totes les seues funcions el Congrés és qui acaba decidint.[5] A més les poques funcions exclusives no s'han utilitzat. Existeixen moltes crides per reformar el Senat perquè es transforme en un òrgan que done rellevància a les diferents autonomies,[6] altres demanen suprimir-lo. Tanmateix qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Senat d'Espanya

Coord.: 40° 25′ 14″ N, 3° 42′ 46″ O / 40.420555555556°N,3.7127777777778°O / 40.420555555556; -3.7127777777778