Andreu Ribera i Rovira
Andreu Ribera i Rovira (Barcelona, 23 de juny de 1919 - 1 d'agost de 2002) fou un advocat i polític català, fill de Joaquim Ribera i Barnola. Ha estat cunyat de Joan Vallvé i Creus i oncle de Joan Vallvé i Ribera i de Maria Àngels Vallvé i Rivera, esposa de Joan Hortalà.
Biografia [modifica]
Estudià batxillerat als Escolapis i als Jesuïtes de Casp. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i es va inscriure al Col·legi d'Advocats de Barcelona el 1943. Aleshores es dedicà a la gestió de l'empresa Metalls i Plateria Ribera (coneguda popularment com Can Culleres), fundada el 1912 pel seu pare i relacionada amb mitjans militars per la fabricació de cartutxos. Durant l'alcaldia de Josep Maria de Porcioles fou regidor de l'ajuntament de Barcelona[1]
El 1965 fou nomenat president de la Cambra d'Indústria de Barcelona i aconseguí que el 1967 s'unifiquessin les Cambres de Comerç de Barcelona en una sola. El 1967 en fou nomenat president degut a que tenia la confiança de l'empresariat català i alhora bones relacions amb el govern franquista mercè la seva amistat amb Laureano López Rodó. Ocupà el càrrec fins el 1979, i durant aquests anys fou l'home més important de l'economia catalana, influïnt en els joves liberals del Cercle d'Economia (Carles Ferrer Salat, Carles Güell de Sentmenat, etc). Home de profundes conviccions cristianes, també fou amic de l'abat Aureli Maria Escarré.[2]
A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou senador per designació reial (va finançar parcialment els estudis de Joan Carles I quan era príncep) i es va adscriure al grup independent.[3] El 1979 va deixar l'escó i la política dedicant-se al món empresarial. El 1985 va veure com la seva empresa Metalls i Plateria Ribera feia suspensió de pagaments, i com el Banc Industrial de Catalunya, que presidia des del 1968 i que s'havia integrat dins Banca Catalana (de la que n'era vicepresident), el veia implicat judicialment en l'afer.[4]
Ha estat membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, president de la Fira de Barcelona i del Consell Econòmic, Social i Sindical de Catalunya i membre del Cercle d'Economia i d'Òmnium Cultural. També ha estat president de la Unió d'Empresaris del Metall.
El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. També ha rebut la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i fou nomenat oficial de la Legió d'Honor Francesa.
Obres [modifica]
- La industria y la Carta Municipal (1962)
- La política económica regional (1973)
Referències [modifica]
- ↑ Estos son los directivos de Banca Catalana contra los que se ha dirigido la acción fiscal a La Vanguardia, 10 de juliol de 1984
- ↑ Un prócer se apaga a El País, 3 d'agost de 2002.
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Los querellados son 25 antiguos directivos de Banco Catalana con vinculaciones empresas a El País, 24 de maig de 1984
| Precedit per: Ramon Par i Busquets |
President de la Presidents de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona 1965 – 1967 |
Succeït per: 'fi del càrrec' |
| Precedit per: Josep Valls i Taberner |
President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 1967 - 1979 |
Succeït per: Josep Maria Figueras i Bassols |
