Fortuny (novel·la)

Fortuny

Fragment de la portada de la primera edició
Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Pere Gimferrer i Torrens
Llengua	català
Publicació	1983
Editorial	Editorial Planeta
Gènere	novel·la
Premis
Premis	premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (1983) Premi de la Crítica de narrativa catalana (1983) Premi Joan Crexells de narrativa (1983) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1984)

Fortuny (1983) és una novel·la en llengua catalana de Pere Gimferrer.

Descripció

Obra més propera al nouveau roman que qualsevol altra novel·la experimental del context català, el seu objecte és la recreació del que s'ha anomenat l'imaginari o l'atmosfera Fortuny, a partir de la vida i l'art de Marià Fortuny i de Madrazo com a continuació de l'art del seu pare, Marià Fortuny i Marsal, i tot un conjunt de persones, d'imatges, de moments i de records que hi entren en relació. Se l'ha considerat un singular assaig de roman d'art, comparable únicament amb referents com Pascal Quignard o Roberto Calasso. Poc després de la seva aparició, Octavio Paz el va qualificar com a «llibre no per ser pensat sinó per ser vist a través de la lectura»

Segons el professor Eloi Grasset, el propòsit de Gimferrer amb aquesta obra era doble: a part de traçar la continuïtat de l'esmentat "imaginari Fortuny", molt particular en la cultura europea, eixamplar els usos literaris del català mitjançant l'elecció d'un model de llengua oposat al modelatge de la llengua parlada.

Premis

• 1983: Premi Ramon Llull de novel·la
• 1983: Premi de la Crítica de narrativa catalana
• 1983: Premi Joan Crexells de narrativa
• 1984: Premi Crítica Serra d'Or de prosa

Traduccions

Al castellà

1983. Traducció de Basilio Losada. Barcelona: Editorial Planeta. ISBN 9788432071683

A l'holandès

1983. Traducció d'Annemieke van de Pas. Amsterdam: De Arbeiderspers.

Al romanès

1988. Traducció de Filip Traian. Bucarest: Univers.

Al noruec

1991. Traducció de Kjell Risvik.Oslo: Gyldendal.

Al suec

1991. Miquel Ibáñez. Värnamo: Brombergs.

Al francès

1992. Mathilde Bensoussan. París: Du Seuil.

A l'anglès

2016. Traducció d'Adrian Nathan West. Boston: David R. Godine.

A l'italià

2016. Traducció de Nicola Palladino. Roma: Aracne.

Bibliografia

• Carol Geronès, Lídia. Fortuny de Pere Gimferrer o un bric-à-brac de la Belle Époque. Una novel·la singular en el panorama narratiu dels anys vuitanta. (Tesi doctoral). Universitat de Girona, 2016 [Consulta: 4 setembre 2019]. 
• Cairol, Eduard «El agente provocador: Pere Gimferrer y la literatura artística». Tropelías. Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, núm. 29, 2n semestre 2013.
• Grasset, Eloi El reciclaje de lo aprendido: "Fortuny" (1983). La trama mortal. Pere Gimferrer y la política de la literatura (1962 - 1985). Sevilla: Editorial Renacimiento, 2020, p. 285-293 (Iluminaciones, nº 143). ISBN 9788418387104.