Fortuny (novel·la)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreFortuny

Fragment de la portada de la primera edició Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPere Gimferrer i Torrens Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1983 Modifica el valor a Wikidata
EditorialEditorial Planeta Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premispremi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (1983)
Premi de la Crítica de narrativa catalana (1983)
Premi Joan Crexells de narrativa (1983)
Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1984) Modifica el valor a Wikidata

Fortuny (1983) és una novel·la en llengua catalana de Pere Gimferrer.

Descripció[modifica]

Obra més propera al nouveau roman que qualsevol altra novel·la experimental del context català,[1] el seu objecte és la recreació del que s'ha anomenat l'imaginari o l'atmosfera Fortuny, a partir de la vida i l'art de Marià Fortuny i de Madrazo com a continuació de l'art del seu pare, Marià Fortuny i Marsal, i tot un conjunt de persones, d'imatges, de moments i de records que hi entren en relació.[2] Se l'ha considerat un singular assaig de roman d'art, comparable únicament amb referents com Pascal Quignard o Roberto Calasso.[3] Poc després de la seva aparició, Octavio Paz el va qualificar com a «llibre no per ser pensat sinó per ser vist a través de la lectura»[4]

Segons el professor Eloi Grasset, el propòsit de Gimferrer amb aquesta obra era doble: a part de traçar la continuïtat de l'esmentat "imaginari Fortuny", molt particular en la cultura europea, eixamplar els usos literaris del català mitjançant l'elecció d'un model de llengua oposat al modelatge de la llengua parlada.[5]

Premis[modifica]

Traduccions[modifica]

Al castellà
1983. Traducció de Basilio Losada. Barcelona: Editorial Planeta. ISBN 9788432071683
A l'holandès
1983. Traducció d'Annemieke van de Pas. Amsterdam: De Arbeiderspers.
Al romanès
1988. Traducció de Filip Traian. Bucarest: Univers.
Al noruec
1991. Traducció de Kjell Risvik.Oslo: Gyldendal.
Al suec
1991. Miquel Ibáñez. Värnamo: Brombergs.
Al francès
1992. Mathilde Bensoussan. París: Du Seuil.
A l'anglès
2016. Traducció d'Adrian Nathan West. Boston: David R. Godine.
A l'italià
2016. Traducció de Nicola Palladino. Roma: Aracne.[6]

Referències[modifica]

  1. Carol 2016, pàg. 34.
  2. Carol 2016, pàg. 135.
  3. Cairol 2013, pàg. 106.
  4. «La trama mortal», El País (12/03/1984). Citat a Grasset 2020, pàg.285.
  5. «Grasset 2020, pàg.286.
  6. Carol 2016, pàgs. 298-299.

Bibliografia[modifica]