Tirana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tirana
Tirana
Bandera d'Albania Escut d'Albania
(En detall) (En detall)
Localització
Tirana situat respecte Albania
Tirana
Localització de Tirana a Albania
Estat
• Districte
Albania
Districte de Tirana
Superfície 41,8 km²
Altitud 90 msnm
Població (2008)
  • Densitat
726.547 hab.
17.381,51 hab/km²
Coordenades 41° 19′ 39″ N, 19° 49′ 07″ E / 41.32750,19.81861Coord.: 41° 19′ 39″ N, 19° 49′ 07″ E / 41.32750,19.81861
Zona horària +1
Web
Vista panoràmica de Tirana

Tirana (en albanès Tiranë o Tirana) és la capital i la ciutat més poblada d'Albània. Té una població oficial estimada de 374.801 habitants el 2005, si bé altres fonts l'eleven fins als 700.000. Fundada el 1614, va esdevenir la capital albanesa el 1920.

Està situada a 41.33°N i 19.82°E al districte i el comtat homònims. L'altitud mitjana és de 90 meters sobre el nivell del mar. Les temperatures varien entre els 6,7 °C al gener i els 23,8 °C al juliol. La precipitació anual és de 1.200 mm; els mesos més secs són juliol i agost.

Emplaçada vora el riu Ishm, Tirana és el principal centre industrial i cultural d'Albània. Les indústries més importants inclouen els productes agrícoles i la maquinària, els tèxtils, farmacèutics i metal·lúrgics. Tirana ha experimentat un ràpid creixement i s'hi han establert moltes noves indústries des dels anys 20 del segle XX.

Tirana actualment intenta desenvolupar la indústria turística, tot i que aquests esforços es veuen entrebancats per la inestabilitat política de la regió, causada pels conflictes militars durant la dècada de 1990 a Albània i els països veïns Bòsnia i Hercegovina, Kosovo i la República de Macedònia.

Elements culturals[modifica | modifica el codi]

Mosaic de la façana del Museu Nacional d'Història que duu per nom Els albanesos

La mesquita d'Ethem Bey, començada el 1789 per Molla Bey i acabada el 1821 pel seu fill, Haxhi Ethem Bey, besnét de Suleiman Paixà, és un edifici remarcable. Un altre edifici interessant, situat prop de la mesquita d'Ethem Bey a la plaça Skanderbeg, és la Torre del Rellotge (Kulla e Sahatit), construïda el 1830. El 2001 va finalitzar la construcció de l'església més gran de Tirana, la catedral catòlica de Sant Pau.

A Tirana també hi ha la Universitat de Tirana, fundada el 1957, i diversos edificis de caràcter governamental i públic com l'Institut Albanès de Ciències, l'Acadèmia d'Arts, la Universitat Agrícola, l'Acadèmia Militar, l'Institut del Ministeri d'Afers Interiors, l'Assemblea Popular i el Tribunal Suprem.

Història[modifica | modifica el codi]

Tirana fou fundada el 1614 pel general otomà Suleiman Paixà Berkin-zade, que hi va fer construir una mesquita, una fleca i uns banys turcs, i segons la llegenda la va anomenar "Tehran", en record de la seva victòria militar Iran, quan hauria estat a Teheran, a Pèrsia (l'actual Iran), però en realitat sembla que el nom deriva d'un llogaret que hi havia al lloc, que s'anomenava Tiran. La vila va restar en mans dels descendents de Suleiman: Ahmed Mukhtar, Ibrahim Bey, Ahmed Bey i Kahraman Pasha (quest darrer vivia al final del segle XVIII i inicis del XIX). Ewliya Çelebi la va visitar el 1661/1662 i diu que pertanyia al sandjak d'Ochrida (Ohrid). Al segle XVIII es va fortificar (obra de Ibrahim Bey) però era sobretot un mercat al mig d'una regió agrícola; al final del segle li faltava poc per 4.000 habitants, 480 botigues i unes 2.000 cases. Les guerres entre els bashatli de Skhodra i Kuplan Ahmad Pasha Toptani de Kroja va fer disminuir la població de la ciutat; va passar llavors als Toptani ja que que els fill de Kuplan Ahmad Pasha, mort el 1816, es van casar amb les filles de Kahraman Pasha. Va governar llavors Abdurrahman Pasha, mort el 1837. Va evitar la sort dels governants de Skhodra, Janina i altres, però no va poder evitar la destrucció de la fortalesa per les autoritats otomanes (vers 1830/1833). Ahmed Bey, fill d'Abdurrahman Pasha, el va succeir. es van construir en els següents anys algunes esglésies catòliques, una escola, una oficina de correus (fins 1 873). Amb la reforma administrativa de 1865 va esdevenir centre d'un kada del sandjak de Durrës al vilayat d'Skhodra; el kada tenia uns 100 pobles de àmplia majoria musulmana a gairebé tots. El cònsol austríac Von Haln a la meitat del segle XIX diu que tenia unes 2.000 cases però uns 10.000 habitants. Al inici del segle XX tenia uns 15.000 habitants la gran majoria musulmans.

La petita ciutat fou triada com a capital temporal d'Albània (en una solució de compromís entre l'Albània del nord i la del sud) pel govern provisional sorgit arran del Congrés de Lushnjë de gener de 1920. Fou confirmada el 31 de desembre de 1925. El novembre de 1944, el govern comunista d'Enver Hoxha es va establir a Tirana després de l'alliberament de la ciutat de les tropes italianes el 17 de novembre de 1944.

La població de la ciutat, estimada només en 12.000 persones el 1910, va pujar fins als 30.000 en el cens de 1930 i a 60.000 el 1945, tot i els anys intermedis de l'ocupació estrangera i la guerra. Durant la dècada del 1950 Tirana va experimentar un període de ràpid creixement industrial, que va fer pujar la població fins als 137.000 habitants el 1960. Cap al final de la dècada del 1990 Tirana va experimentar l'augment de població més intens a causa de l'anada cap a la capital dels albanesos del nord amb l'esperança de trobar-hi una vida millor.

Actualment, la ciutat pateix problemes derivats de la superpoblació com ara el tractament de residus i la manca d'aigua corrent i electricitat. El problema es veu agreujat per unes infraestructures obsoletes. Tot i amb això, Tirana també ha experimentat un creixement molt ràpid de la construcció de nous edificis, especialment als suburbis de Tirana, on a molts dels nous barris els carrers encara no tenen ni nom. Es diu que molts d'aquests edificis són el resultat d'operacions de blanqueig de diners.

Durant els anys recents la contaminació també ha esdevingut un problema molt gran per a Tirana, ja que el nombre de cotxes ha augmentat en una progressió espectacular. Es tracta de cotxes majoritàriament vells i de motor dièsel que contaminen molt més que els nous models que circulen arreu d'Europa. A més a més, la gasolina que es fa servir a Albània conté més quantitat de sofre i plom que la permesa als països de la Unió Europea.

L'alcalde actual de Tirana, Edi Rama, ha intentat embellir el paisatge de la ciutat netejant les vores del riu Lana i pintant de nou els vells edificis.

Al final de la dècada dels anys 1980 i començament dels 1990 Tirana va ser el focus de violentes manifestacions que van donar com a resultat la caiguda del govern comunista.

Transports[modifica | modifica el codi]

Tren[modifica | modifica el codi]

Hi ha serveis regulars de passatgers cap a Durrës i Pogradec via Elbasan. L'estació de tren és al nord de la plaça de Skanderberg, al bulevard Zogu. No hi ha cap línia de tren cap a l'estranger per a passatgers, tot i que hi ha una ruta de mercderies que va a Montenegro passant per Shkodër (tot i que actualment està en desús).

Avió[modifica | modifica el codi]

L'aeroport internacional de Tirana, conegut amb el nom de Rinas, està situat a 25 km al nord de la ciutat, a la carretera cap a Durres. Hi tenen la seu les dues companyies aèries albaneses: Albanian Airlines i Ada Air. Tot i això, el nombre de destinacions a les quals es pot viatjar no és gaire gran.

Vista panoràmica de Tirana des de Dajti

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tirana