Contaminació acústica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un Boeing 747 a prop de l'aeroport de Heathrow, a Londres
Vuvuzeles en un partit de futbol

La contaminació acústica és la contaminació que altera les condicions de so normals del medi ambient en una determinada zona. El terme fa referència al soroll (entès com a so excessiu i molest) provocat per les activitats humanes (trànsit, indústries, locals d'oci,...) i que produeix efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones. Si bé el soroll no s'acumula, trasllada o manté en el temps com les altres contaminacions, també pot causar grans danys en la qualitat de vida de les persones si no es controla.

Un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), considera els 70 dBa, com el límit superior desitjable. A Espanya, s'establix com a nivell de confort acústic els 55 dBa. Per damunt d'aquest nivell, el so resulta perniciós per al descans i la comunicació. L'exposició prolongada a un soroll excessiu pot provocar danys, reversibles o no, al sistema auditiu. També pot afectar l'atenció, l'irritabilitat, la fatiga i altres aspectes relacionats amb la psicologia i el comportament dels éssers vius.

Segons estudis de la Unió Europea de 2005, 80 milions de persones estan exposats diàriament a nivells de soroll ambiental superiors a 65 dBa i altres 170 milions ho estan a nivells d'entre 55 dBa i 65 dBa.

Taula de continguts

Mesura del so (Nivells de soroll)[modifica]

Mapa de la contaminació acústica a Linares (Jaén).

Per a mesurar impacte del soroll ambiental (contaminació acústica) s'utilitzen tres indicadors:

  • Nivell baix continuat equivalent, nivell mig equivalent o LEQ: és el nivell de soroll constant. Mesura en decibels el nivell de soroll un determinat lloc, durant un període de temps determinat.
  • Nivell equivalent dia-nit o LDN: mesura el nivell de soroll LEQ que es produïx en 24 hores. Al calcular el soroll nocturn, com no ha d'haver-hi, es penalitza amb 10 dBa als sorolls que es produïxen entre les 10 de la nit i les 7 del matí.
  • Nivell d'exposició de so o SEL: és el nivell LEQ d'un soroll d'un segon de duració. El SEL s'utilitza per a mesurar el nombre d'ocasions en què se superen els nivells de soroll tolerat en llocs específics: barris residencials, hospitals, escoles, etc.

Efectes del soroll sobre la salut[modifica]

Treballador amb proteccions auditives
Els rectangles sota les vies que es veuen en primer pla serveixen per a disminuir el soroll quan passi el tren
Murs de vidre per disminuir als veïns el soroll del trànsit
Els murs de fusta aconsegueixen disminuir la contaminació sonora pero en produeixen de visual
Murs antisoroll que respecten el paisatge
Mare protegint el seu xiquet de la contaminació acústica

Efectes del soroll sobre la salut poden ser auditius i també no auditius.

Efectes auditius[modifica]

El sistema auditiu es ressent davant d'una exposició prolongada a una font d'un soroll, encara que aquesta sigui de baix nivell. El dèficit auditiu provocat pel soroll ambiental s'anomena socioacusia.

Una persona quan s'exposa prolongadament a un nivell de soroll excessiu, nota un xiulet en l'orella, aquest és un senyal d'alarma. Inicialment, els danys produïts per una exposició prolongada no són permanents, sobre els 10 dies desapareixen. Tanmateix, si l'exposició a la font de soroll no cessa, les lesions seran definitives. La sordera anirà creixent fins que es perdi totalment l'audició.

No sols el soroll prolongat és perjudicial, un so repenti de 160dBa, com el d'una explosió o un tret, poden arribar a perforar el timpà o causar altres lesions irreversibles.

Afeccions auditives[modifica]

Les afeccions auditives que produïx el soroll són:

  • Desplaçament temporal del llindar d'audició: Consistix en una elevació del llindar produïda per la presència d'un soroll, existint recuperació total al cap d'un període de temps, sempre que no es repetisca l'exposició al mateix. Es produïx habitualment durant la primera hora d'exposició al soroll.
  • Desplaçament permanent del llindar d'audició: És el mateix efecte del desplaçament temporal, però agreujat pel pas del temps i l'exposició al soroll. Quan algú se sotmet a nombrosos desplaçaments temporals del llindar d'audició i durant diversos anys, la recuperació del llindar va sent cada vegada mes lenta i dificultosa fins a tornar-se irreversible. El desplaçament permanent del llindar d'audició està directament vinculat amb la perduda de la sensibilitat auditiva deguda a l'edat. La sordera sobrevinguda pel desplaçament permanent del llindar d'audició afecta ambdues oïdes i amb idèntica intensitat.
  • Interferència en la comunicació oral: La intel·ligibilitat de la comunicació es reduïx a causa del soroll de fons. L'orella és un transductor i no discrimina entre fonts de soroll. Aquesta separació i identificació de les fonts sonores es dóna en el cervell. La interferència en la comunicació oral durant les activitats laborals pot provocar accidents causats per la incapacitat de sentir cridats d'advertència o altres indicacions. També en les oficines, o en altres llocs, com en escoles i llars, la interferència en la conversació constituïx una important font de molèsties que pot impedir que el missatge siga entès.

Afeccions no auditives[modifica]

La contaminació acústica, a més d'afectar a l'orella pot provocar efectes psicològics negatius i altres efectes fisiopatològics. Per descomptat, el soroll i els seus efectes negatius no auditius sobre el comportament i la salut mental i física de les persones; depèn de les característiques personals. L'estres generat pel soroll es modula en funció de cada individu i de cada situació.

  • Efectes psicopatològics: Entre 95 i 105 dBa a més es produeixen afeccions en el rec cerebral, alteracions en la coordinació del sistema nerviós central, alteracions en el procés digestiu, augment en la tensió muscular i la pressió arterial, i canvis de pols en l'encefalograma.[1]
  • Efectes psicològics: Inclouen insomni i dificultat per a conciliar el son; fatiga; estrès (per l'augment de les hormones relacionades, com per exemple l'adrenalina); depressió; ansietat; irritabilitat; agressivitat; histèria;neurosi; aïllament social i falta de desig sexual. Tots els efectes psicològics estan íntimament relacionats, per exemple l'aïllament conduïx a la depressió i l'insomni produïx fatiga, la fatiga, falta de concertació, la falta de concentració a la poca productivitat i la falta de productivitat a l'estrès.
  • Efectes en la son: El soroll produïx dificultats per a conciliar el somni. A més a més, hi pot despertar als que estan dormits. El somni és una activitat que copa un terç de les nostres vides i ens permet descansar, ordenar i projectar el nostre conscient. És important tindre en compte que, no cal un gran soroll per pertorbar el somni, els estímuls dèbils sorpresius també poden fer-ho.
  • Efectes a la conducta: El soroll produïx alteracions en la conducta, normalment, són momentànies. El soroll pot provocar sentiments d'inquietud e inseguretat, que poden transformar-se en agressivitat o mostrar un individu amb un major grau de desinterès o irritabilitat.
  • Efectes a la memòria: En aquelles tasques on s'utilitza la memòria, s'ha demostrat que hi ha un major rendiment en aquells individus que no estan sotmesos als soroll. Pel contrari, quan un individu està sotmès a sorolls no desitjats baixa el seu rendiment.
  • Efectes a l'atenció: El soroll fa que l'atenció es localitzi en aquells aspectes més importants de la feina, deixant de costat altres aspectes considerats de menor rellevància.
  • Efectes durant l'embaràs: S'ha observat que les mares embarassades que han estat des de començaments del seu embaràs en zones molt sorolloses, tenen xiquets que no sofrixen alteracions. Tanmateix, si l'exposició ocorre després dels cinc mesos de gestació, després del part els xiquets no suporten el soroll, ploren quan l'asseguen, i al nàixer tenen una mida inferior a la normal.
  • Efectes als xiquets: El soroll repercutix negativament sobre l'aprenentatge i la salut dels xiquets. Quan els xiquets són educats en ambients sorollosos, perden la seua capacitat d'atendre senyals acústics i sofrixen pertorbacions en la seua capacitat d'escoltar, el que es tradueix en un endarreriment en l'aprenentatge de la lectura, el que dificulta la comunicació verbal. Així el soroll afavorix l'aïllament i la poca sociabilitat dels menuts.

Gestió ambiental del soroll[modifica]

Per a la protecció contra la contaminació causada pels sorolls i les vibracions, la normativa vigent a Catalunya estableix la creació mapes de soroll, que mostren el nivell de soroll ambiental existent en un territori determinat. En concret, els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori, fixant uns nivells màxims d'immissió permesos a cada zona durant un període de temps determinat.[2] Tots els municipis estan obligats a tenir el seu mapa de capacitat acústica, i posar-lo a disposició dels ciutadans.[3]


Els mapes de capacitat acústica delimiten en el territori les zones següents:

- zones de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.

- zones de sensibilitat acústica moderada (B): formada pels sectors del territori que admeten una percepció mitjana del soroll.

- zones de sensibilitat acústica baixa (C): formada pels sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll.

Els valors màxims d'immissió en dB permesos són, respectivament per a cada zona 65, 65 i 70, disminuïnt a 50, 55 i 60 a la franja horària de les 23h a les 7h.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contaminació acústica