Adrenalina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adrenalina
Estructura química del fàrmac Adrenalina
·
Nom sistemàtic (IUPAC)
(R)-4-(1-hidroxi-
2-(metilamino)etil)benzè-1,2-diol
Identificadors
CAS_number 51-43-4
Codi ATC A01AD01 B02BC09 C01CA24 R01AA14 R03AA01 S01EA01
PubChem 838.1
DrugBank APRD00450
Dades químiques
Fórmula C9H13NO3 
Pes mol. 183.204 g/mol
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat nul·la (oral)
Metabolisme sinàpsi (MAO and COMT)
Vida mitjana 2 minuts
Excreció n/a
Consideracions terapèutiques
Cat. d'embaràs A(AU) C(EUA)
R. dispensació Prescription Only (S4) (AU) POM (RU) ? (EUA)
Administració IV, IM, endotraqueal

L'adrenalina, suprarenina o epinefrina és una hormona, un aminoalcohol segregat per les càpsules suprarenals. És segregada en situacions d'estrès i provoca l'excitació de l'organisme: hipertensió sanguínia, dilatació dels bronquis, etc.

Forma cristalls que s'enfosqueixen amb l'aire i la llum. Cap als 211 °C es fonen. És soluble en solucions aquoses d'àlcalis minerals, en una solució neutra o alcalina s'oxida i produeix adrenocrom.

Història[modifica | modifica el codi]

Al maig de 1886, William Bates va descriure el descobriment de la substància produïda per la glàndula suprarenal en la revista New York Medical Journal. No obstant això, va ser identificada el 1895 per Napoleó Cybulski, un fisiòleg polonès. El descobriment va ser repetit el 1897 per John Jacob Abel. Jokichi Takamine, un químic japonès, va descobrir la mateixa hormona el 1900, sense coneixement dels descobriments anteriors. Fou sintetitzada artificialment per primera vegada per Friedrich Stolz el 1904.

Rol biològic[modifica | modifica el codi]

  • L'adrenalina és segregada per les càpsules suprarenals en situacions d'estrès i entra al sistema circulatori per a preparar ràpidament l'organisme per a reaccionar en cas d'una emergència.
  • Augmenta, a través de la seva acció en fetge i músculs, la concentració de glucosa en la sang. Això es produïx perquè, igual que el glucagó, l'adrenalina mobilitza les reserves de glucogen hepàtic i, a diferència del glucagó, també les musculars.
  • Augmenta la tensió arterial: això es produïx en les arterioles, en les quals té lloc una vasoconstricció que provoca un augment de la pressió.
  • Augmenta el ritme cardíac.
  • Augmenta la freqüència de respiració.
  • L'increment d'oxigen i glucosa als músculs i al cervell, provoca un increment temporal en les capacitats físiques i mentals en l'individu.
  • Dilata la pupil·la per a tenir una millor visió.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adrenalina