Àlcali

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els àlcalis (de l'àrab: al-qaly القلي ,القالي, 'cendres calcinades'),[1] són sals iòniques bàsiques d'un metall alcalí o d'un metall alcalinoterri. Són òxids, hidròxids i carbonats dels metalls alcalins. Alguns autors defineixen l'àlcali com una base química que es dissol en l'aigua. Una solució d'una base química soluble té un pH superior a 7. Els àlcalis van ser les primeres bases conegudes que obeeixen la definició d'Arrhenius d'una base i encara són les bases més comunes.

Actuen com a bases fortes i són molt hidrosolubles. Presenten tacte sabonós i poden ser prou corrosius com per cremar la pell, igual que els àcids forts.

Són exemples d'àlcalis l'hidròxid de sodi o sosa càustica, l'hidròxid de potassi o potassa càustica, el carbonat potàssic, l'amoníac i l'hidròxid amònic -la seva solució aquosa-, l'òxid càlcic -o calç viva- i l'hidròxid càlcic -o calç morta-, el peròxid sòdic, els silicats sòdics, i el fosfat trisòdic.

Els àlcalis, ja sigui en sòlid o en solucions concentrades, són més destructius dels teixits animals que la majoria dels àcids. Provoquen lesions profundes i doloroses, en dissoldre el greix cutani. Les pólvores, boires i vapors provoquen irritació respiratòria, de la pell, els ulls i lesions a l'envà nasal.

Història[modifica | modifica el codi]

El mot prové de l'àrab al-qaly القلي ,القالي, que significa 'cendres calcinades'), perquè la cendra conté una gran quantitat de substàncies alcalines. Un extracte aquós de cendra de llenya, format principalment per una solució de carbonat de potassi, és lleugerament bàsica i s'anomena lleixiu de cendra. És el lleixiu natural que s'emprava per fer bugada abans que s'inventés el lleixiu modern, d'origen artificial. En anglès s'anomenava potash, (d'on prové la paraula potassa).

Després d'escalfar aquest producte amb hidròxid de calci, s'obté una substància més fortament bàsica que s'anomena potassa càustica i que -des d'antic- s'empra per a fer sabó escalfant-la en una caldera amb greix vegetal o animal.

Propietats comunes[modifica | modifica el codi]

Tots els àlcalis són bases que formen ions hidròxid (OH-) quan es dissolen en l'aigua. Les propietats comunes de les solucions alcalines aquoses inclouen:

  • Les solucions moderadament concentrades (sobre 10−3 M) tenen un pH de 7,1 o superior. Això significa que faran virar la fenolftaleina d'incolora a rosa.
  • Les solucions concentrades són càustiques, és a dir, fan cremades químiques.
  • Les solucions alcalines són relliscoses o sabonoses al tacte per la saponificació dels àcids grassos sobre la superfície e la pell.
  • Els àlcalis normalment són solubles en aigua, però alguns com el carbonat de bari, només són solubles quan reacciones amb una solució aquosa àcida.
  • Els àcids i els àlcalis es mesuren en l'escala de pH.
  • Fan virar a color blau fosc l'indicador universal de color porpra.

Diferència entre els termes àlcali i base[modifica | modifica el codi]

Els termes àlcali i base sovint s'usen com a sinònims, especialment en el llenguatge col·loquial.

Hi ha diverses definicions per a àlcali. Àlcali sovint es defineix com un subconjunt de les bases. Tanmateix, s'escullen dos subconjunts comunament:

  • Una sal bàsica d'un metall alcalí o un metall alcalinoterri[2] (això inclou el Mg(OH)2, però exclou l'NH3.)
  • Qualseol base que sigui soluble en aigua i que hi formi ions hidròxid[3][4][5] or the solution of a base in water.[6] (això exclou el Mg(OH)2, però inclou l'NH3.)

El segon subconjunt de les bases també s'anomena base d'Arrhenius.

Sals[modifica | modifica el codi]

La majoria de les sals bàsiques són sals àlcali.


El sòl alcalí[modifica | modifica el codi]

El sòl amb un pH superior a 7,3 normalment es considera alcalí. Aquesta propietat pot esdevenir-se de forma natural per la presència de sals alcalines. Algunes plantes viuen millor en sòls lleugerament bàsics (incloent-hi verdures com les cols o les meloneres i farratges com el buffalograss). Però la majoria de les plantes prefereixen els sòls lleugerament àcids (pH entre 6,0 i 6,8), i els sòls alcalins els poden causar problemes.


Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]