Àlcali

Els àlcalis (de l'àrab: Al-Qaly القلي ,القالي, 'cendres calcinades')), són sals iòniques bàsiques d'un element metàl·lic alcalí o un metall alcalí terri. Són òxids, hidròxids i carbonats dels metalls alcalins. Alguns autors defineixen l'àlacali com una base química que es dissol en l'aigua. Una solució d'una base química soluble té un pH més gran que 7. Els àlcalis van ser les primeres bases conegudes en obeir la definició d'Arrhenius d'una base i encara estan entre les bases més comunes.

Actuen com a bases fortes i són molt hidrosolubles. De tacte sabonós, poden ser prou corrosius com per a cremar la pell, igual que els àcids forts.

Alguns exemples poden ser l'amoníac, l'hidròxid amònic, l'hidròxid i l'òxid càlcics, l'hidròxid de potassi, l'hidròxid i el carbonat potàssics, l'hidròxid de sodi, el carbonat, l'hidròxid, el peròxid i els silicats sòdics i el fosfat trisòdic.

Els àlcalis, ja sigui en sòlid, o en solucions concentrades, són més destructius per als teixits humans que la majoria dels àcids. Provoquen destruccions profundes i doloroses, en dissoldre's el greix cutani. Les pólvores, boires i vapors provoquen irritació respiratòria, de la pell, ulls i lesions del tabic nasal.

Història

El significat àrab de cendres calcinades vegeu calcinació, es refereix a la font originària de les substàncies alcalines. Un extracte aquós de les cendres de plantes cremades, anomenada en anglès potash, (d'on deriva la paraula potassi) i compost principalment de carbonat de potassi el qual és lleument bàsic. Després d'escalfar aquesta substància amb hidròxid de calci s'obté una substància més fortament bàsica que és coneix com potassa càustica que tradicionalment s'usava conjuntament amb greix animal per a fer-ne sabó

Propietats comunes

Els àlcalis tots són bases que formen ions hidròxid (OH^-) quan es dissolen en l'aigua. Les propietats comunes de les solucions alcalines aquoses incloune:

• Les solucions moderadament concentrades (sobre 10⁻³ M) tenen un pH de 7,1 osuperior. Això significa que tornaran la fenolftaleina d'incolora a rosa.
• Les solucions concentrades són càustiques (fan cremades químiques).
• Les solucions alcalines són relliscoses o sabonoses al tacte per la saponificació dels àcids grassos sobre la superfície e la pell.
• Els àlcalis normalment són solubles en aigua, però alguns com el carbonat de bari només són solubles quan reacciones amb una solució aquosa àcida.
• Els àcids i els àlcalis es mesuren en una escala de pH
• Tornen l'Indicador Universal de color porpra blau fosc.

Diferència entre àlcali i base

Els termes "base" i "àlcali" sovint s'usen com sinònims, particularment fora del context científic.

Hi ha diverses definicions per àlcali. Àlcali sovint es defineix com un subconjunt de base. Tanmateix, s'escullen dos subconjunts comunament:

• Una sal bàsica d'un metall alcalí o un metall terri alcalí (Això inclou Mg(OH)₂ però exclou NH₃.)
• Qualseol base que sigui soluble en aigua i forma ions hidròxid or the solution of a base in water. (Això exclou Mg(OH)₂ però inclou NH₃.)

El segon subconjunt de base també s'anomena base d'Arrhenius.

Sals

<<<<la majoria de les sals bàsiques són sàls àlcali.

Sòl alcalí

El sòl amb un pH més gran de 7,3 normalment es diu que és un sòl alcalí. Aquesta propietat pot tenir lloc de forma natural perla presència de sals alcalines.Algunes plantes prefereixen els sòls lleugerament bàsics (incloent verdures com les cols i farratges com el buffalograss), la majoria de les plantes prefereixen els sòls lleugerament àcids (pH entre 6,0 i 6,8), i els sòls alcalins poden causar problemes.

Vegeu també

• Base (química)