Salsola
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Barrella llisa (Salsola tragus)
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||
Salsola comunament en català barrella, salsola o sosa[1] és un gènere de plantes amb flor de la subfamília Salsoloideae (antigament classificada dins de la família quenopodiàcia). Són plantes halòfites. Generalment prefereixen els sòls sorrencs del litoral marítim, ans que també es poden trobar en sòls àrids de l'interior. El gènere té unes 100 a 130 espècies que es troben a Àfrica, Àsia, i Europa.
Moltes de les espècies de Salsola tenen una característica curiosa: Amb vents forts, la base de l'arbust sec i mort es pot desprendre o trencar i es posa a rodar, anant prenent forma de bola i podent per córrer grans distàncies dispersant les llavors per un sistema anomenat anemocòria. D'ací ve el seu nom popular de "barrella".
Fins al segle XIX algunes espècies de Salsola s'utilitzaven per obtenir sosa (carbonat sòdic) que es feia servir abans per a blanquejar la roba i per a fabricar sabó i vidre. El carbonat s'obtenia antigament cremant-les.[2] El lloc on es cremava la barrella per a treure'n la sosa es coneixia amb el nom de barrellar.
L'anomenada "cendra de barrella" és molt rica en carbonat de sodi i de potassi, i va ser molt apreciada al llarg dels segles. Fou emprada antigament per obtenir vidre resistent i molt transparent.[3] La demanda d'aquesta cendra va caure en picat quan es va començar a obtenir la sosa a escala industrial segons el mètode Leblanc al segle XIX.
Taula de continguts |
Espècies [modifica]
Algunes de les espècies classificades en aquest tàxon són:
- S. abrotanoides
- S. affinis
- S. aperta
- S. arbuscula
- S. arbusculiformis
- S. australis
- S. brachiata
- S. canescens
- S. chinghaiensis
- S. chorassanica
- S. collina
- S. crassa
- S. cyclophylla
- S. damascena
- S. dendroides
- S. drummondii
- S. dshungarica
- S. ferganica
- S. foliosa
- S. griffithii
- S. heptapotamica
- S. iberica
- S. ikonnikovii
- S. imbricata
- S. implicata
- S. incanescens
- S. jacquemontii
- S. junatovii
- S. kali - Barrella punxosa
- S. komarovii
- S. korshinskyi
- S. lanata
- S. laricifolia
- S. makranica
- S. micranthera
- S. monoptera
- S. montana
- S. nepalensis
- S. nitraria
- S. oppositifolia
- S. orientalis
- S. passerina
- S. paulsenii
- S. pellucida
- S. pestifer
- S. praecox
- S. richteri
- S. rosacea
- S. rubescens
- S. sativa (vegeu Halogeton) Barrella d'Alacant
- S. sclerantha
- S. sinkiangensis
- S. soda - Herba fada
- S. subcrassa
- S. sukaczevii
- S. tamariscina
- S. tomentosa
- S. tragus - Barrella llisa
- S. turkestanica
- S. vermiculata
- S. verrucosa
- S. zaidamica
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
- ↑ CVC. Atles ambiental de la Mediterrània. Glossari
- ↑ Juan Arnau Vilasarte i altres, Els vitralls medievals de l'Església de Santa Maria
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salsola |
