Electròlisi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.

Animació de l'electròlisi de l'aigua

El terme Electròlisi prové de dos radicals, electro que fa referència a electricitat i lisis que significa trencament.

El procés electrolític consisteix en el següent. Es dissol una substància en un determinat dissolvent, amb fi i efecte que els ions que constitueixen aquesta substància estiguin presents en la dissolució. Posteriorment s'aplica un corrent elèctric a un parell d'elèctrodes conductors col·locats dins la dissolució. L'elèctrode carregat negativament es coneix com a càtode, i el carregat positivament com a ànode. Cada elèctrode atreu els ions de càrrega oposada. Així, els ions positius, o cations, són atrets cap al càtode, mentre que els ions negatius, o anions, es desplacen cap l'ànode. L'energia necessària per separar els ions i incrementar la seva concentració en els elèctrodes prové d'una font elèctrica que manté la diferència de potencial en els elèctrodes.

Per exemple en l'electròlisi del clorur sòdic, s'usa electricitat per a separar la sal en els seus components, clor i sodi.

Ànode (oxidació): 2Cl^{-} \rightarrow Cl_{2}(g) + 2e^{-}\,
Càtode (reducció): 2Na^{+}(l) + 2e^{-} \rightarrow 2Na(l)\,
Reacció global: 2Na^{+} + 2Cl^{-}(l) \rightarrow 2Na(l) + Cl_{2}(g)\,

En els elèctrodes, els electrons són absorbits o emesos pels ions, formant concentracions dels elements o compostos desitjats. Per exemple, amb l'electròlisi de l'aigua, es forma hidrogen en el càtode, i oxigen a l'ànode.

L'electròlisi no depèn de la temperatura, encara que aquesta pugui augmentar en un procés electrolític. Per tant, l'electròlisi no està lligada als límits termodinàmics d'eficiència, i per tant en un procés electrolític, aquesta pot estar pròxima al 100%.

Història[modifica | modifica el codi]

L'electròlisi va ser descoberta l'any 1800 pel quimic William Nicholson quan estudiava el funcionament de les bateries. Més tard, entre els anys 1833 i 1836 el físic i químic anglès Michael Faraday va desenvolupar les lleis de l'electròlisi que porten el seu nom.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electròlisi