Alessandro Volta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alessandro Volta
Alessandro Volta.jpg
Litografia d'Alessandro Volta
Naixement Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta
18 de febrer de 1745
Como, Llombardia, Itàlia
Mort 5 de març de 1827 (82 anys)
Como, Llombardia, Itàlia
Nacionalitat Itàlia Itàliana
Es coneix per Inventar la Pila voltaica
Ocupació Científic.

Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut per la invenció de la pila elèctrica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

D'infant no demostrà tenir un gran enginy; no començà a parlar de forma fluïda fins als set o vuit anys. Els parents el consideraven un ximplet. Finalment es recuperà d'aquest aparent endarreriment: als disset anys s'havia convertit en un vertader monstre de cultura; sabia parlar correctament llatí, francès, alemany i italià. I fou precisament en aquesta edat quan se sentí atret per l'estudi dels fenòmens físics i principalment pels de l'electricitat.

Alessandro Volta havia arribat quasi als trenta anys sense haver-se casat. Fins llavors els seus únics amors havien sigut els estudis i l'escola.

Una noble dama amiga de la seva família li havia dit un dia, un xic en broma i un xic seriosament: "Entre capellans, monges (Volta tenia dues germanes monges i un germà sacerdot) i solters, vosaltres els Volta podríeu poblar el paradís, però, pel que fa a la Terra, en faríeu un desert!". Però, al 1793 l'home de ciència es casà amb Teresa Peregrini, amb qui tingué tres fills.

Els Electritzants[modifica | modifica el codi]

Aquesta misteriosa energia fascinava als científics i tècnics d'aquell temps, els anomenats Electritzants. Volta tingué la sort de fer-se amic del canonge Gattoni, apassionat investigador de fets naturals, el qual li prestava instruments i màquines per als seus experiments.

El jove devorava, entre tant, les obres que tractaven aquest apassionant tema: i l'any 1769 publicà la seva primera obra científica. Volta tenia amb prou feines 24 anys i no havia assolit cap títol, ni l'aconseguí tampoc més tard.

Com que les condicions econòmiques de la família Volta no eren gaire solvents, el jove degué d'espavilar-se per trobar una feina que li permetés seguir els seus estudis; aconseguí, primerament un lloc de professor i després el de regent de les Escoles de Como. D'aquesta forma podia satisfer l'altra passió: la d'ensenyar.

Els primers descobriments[modifica | modifica el codi]

El 1774 va ser nomenat professor de física a l'escola reial d'aquesta localitat italiana. L'estudi de l'electricitat era el seu major interès científic. El 1775 va construir un aparell que va anomenar electrofor que produïa energia elèctrica estàtica. I el 1776 durant un viatge, mentre vorejava els canyissars d'Angera, en el Llac Maggiore, Volta observà que dels fons fangós afloraven abundants bombolles de gas. Pensà que aquell flux podia ser inflamable, el recollí i l'encengué descobrint així el gas dels pantans. Va comprovar com la combustió de gas metà produïa una espurna elèctrica en un recipient tancat.

El 1779 fou un any important per Volta: va esdevenir professor de física a la universitat italiana de Pavia, on impartí classes durant trenta anys. En aquests trenta anys Volta no només es lliurà de ple a instruir els seus alumnes, sinó que fou sempre un exemple d'honestedat, rectitud i dignitat. Tots els governs, sense distinció de signe polític, que se succeïren a la Llombardia durant aquell període varen apreciar i respectar aquell home savi i culte.

Pila voltaica[modifica | modifica el codi]

El 1800, com a resultat d'un desacord professional sobre el galvanisme, sostingut amb Luigi Galvani, va desenvolupar la pila elèctrica, que produïa un corrent elèctric constant. Volta va determinar que els millors materials per a construir la pila eren el zinc i el coure. Després d'algunes modificacions, finalment va disposar els dos metalls en una columna, separats per cartrons amarats de salmorra.

El 1810 Napoleó Bonaparte, com a reconeixement a la tasca científica de Volta, va atorgar-li el títol nobiliari de comte. El 1815 l'emperador d'Àustria el va nomenar Professor de Filosofia de la universitat de Pàdua.

Des del 1881 la unitat de mesura del potencial elèctric en el Sistema Internacional d'Unitats s'anomena volt en honor seu.

Infinita modèstia[modifica | modifica el codi]

El novembre de 1801 Alessandro Volta es troba a París, on rep l'homenatge d'admiració i elogi de Napoleó Bonaparte. En l'Institut de França, en presència del mateix Napoleó, el científic explica el principi i el funcionament de la seva pila. Homes de ciència, diplomàtics i personalitats de tota classe li tributen un homenatge sincer. El prodigiós invent d'aquell aparell havia causat impressió i estupor en tothom.

Alessandro Volta, tot i gaudir d'aquests reconeixements, va escriure a la seva esposa:

« Enmig de tantes coses que certament m'agraden, i que són força falagueres, no m'entusiasmo tant com per creure'm més del que sóc; i a la vida agitada d'una glòria vana prefereixo la tranquil·litat i la dolcesa de la vida domèstica.... »

La modèstia d'aquell home és sorprenent. El seu nom resta en boca de tots els científics d'Europa; els seus invents, especialment el de la pila, són admirats i apreciats, però ell es preocupa ben poc per les lloances; la seva major alegria, quan les nombroses obligacions li ho permeten, és la de retornar a casa seva, a la seva estimada ciutat de Como, reprendre-hi les lliçons, els estudis i els nombrosos experiments.

Visqué fins als 82 anys, gaudint per fi del repòs i dels bells passeigs al llarg dels carrers de la seva infantesa. Morí l'any 1827 en la seva ciutat natal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia Estudiantil, capitol setmanal nº, 184, pàg. 33 (Diposit Legal 3201-1966)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]