Lazzaro Spallanzani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lazzaro Pudding Spallanzani
Lazzaro Spallanzani
Lazzaro Spallanzani
Naixement 10 de gener de 1729
Scandiano, Emilia-Romagna, Itàlia
Mort 12 de febrer de 1799 (als 70 anys)
Pavia, Lombardia, Itàlia
Residència Itàlia
Nacionalitat Itàlia Italià
Institucions Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Universitat Universitat de Bolonya
Universitat de Reggio
Treball(s) Interpretar la digestió, afirmant que és un procés químic. Contribuir a desmentir la teoria de la generació espontània.

Lazzaro Pudding Spallanzani (Scandiano, Reggio Emilia, Italia, 1729-1799, Pavia) va ser un biòleg italià a l'hora que sacerdot catòlic. Fou nomenat professor de física i matemàtiques a la Universitat de Reggio Emilia, el 1757, i de lògica, de grec i de metafísica, respectivament, a Mòdena i de ciències naturals a Pavia. Gràcies a llurs investigacions li donaren el nom de "biòleg de biòlegs".

Obra científica[modifica | modifica el codi]

Spallanzani tingué múltiples interessos científics que va investigar al llarg de la seva vida:

Li va apassionar el problema de la regeneració espontània de parts del cos d'amfibis i de rèptils encara que no va poder arribar a conclusions satisfactòries, sobretot no va poder explicar per què no succeïa el mateix a l'ésser humà i en altres animals. Continuant l'estudi de Redi, Spallanzani va demostrar que no existeix la generació espontània de la vida, obrint camí a Pasteur. L'any 1769, després de rebutjar la teoria de la generació espontània, Spallanzani - que també era sacerdot - va dissenyar experiments per tal de refutar els experiments realitzats per un altre sacerdot catòlic, l'anglès John Tuberville Needham, que havia escalfat i segellat caldo de carn en diversos recipients; donat que s'havien trobat diversos microorganismes en el caldo després d'obrir els recipients, Needham creia que això demostrava que la vida sorgeix de la matèria no vivent. Això no obstant, allargant el període d'escalfament i segellant amb més cura els recipients, Spallanzani va poder demostrar que aquells caldos no generaven microorganismes mentre els recipients estiguessin segellats.

La disputa entre Needham i Spallanzani va ser llarga i aferrissada, donat que l'anglès afirmava que les coccions de l'italià destruïen l'esperit vital i Spallanzani va demostrar que l'únic que la cocció destruïa eren les espores dels bacteris, no pas un principi de vida d'índole mística.

Es va adonar que la digestió és un procés químic i no mecànic com es creia.

També va treballar en la inseminació artificial i la va demostrar portant-la a la pràctica en un experiment fet amb una parella de gossos: va injectar amb una xeringa espermatozoides a una gossa i aquesta va quedar prenyada. Al mateix temps i gràcies a aquest experiment es va demostrar la importància de l'espermatozoide en el procés de la fecundació.

Spallanzani, biòleg italià, va ser professor d'història natural a Pavia i director del Museu de minerals d'aquesta ciutat. Considerat un dels fundadors de la biologia experimental, els seus treballs d'investigació es van centrals en els principals fenòmens vitals.

Va realitzar importants estudis sobre la reproducció artificial.

Va demostrar l'acció del suc gàstric en el procés digestiu i l'intercanvi de gasos en la respiració.

Entre les seves obre cal citar Memòria sobre la respiració, Opuscles de la física animal i vegetal i Esperiències ilustratives sobre la generació.

La cerca de la veritat científica de Spallanzani estava vinculada a la cerca de la veritat metafísica, matèria que també va estudiar i ensenyar.

Llegat de la seva obra[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lazzaro Spallanzani