Volt
De Viquipèdia
El volt és la unitat de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu. El seu símbol és V, és una unitat derivada del SI, i rep el seu nom en honor del físic italià Alessandro Volta (1745-1827).
Taula de continguts |
[edita] Definició
Es defineix com la diferència de potencial al llarg d'un conductor quan un corrent d'un ampere dissipa un watt de potència. Utilitzant les unitats de base del SI seria m2·kg·s-3·A-1, que també pot ser representat com un joule (J) d'energia per coulomb (C) de càrrega, J/C.
[edita] Mesura en funció de l'efecte Josephson
Amb la definició del volt és difícil disposar d'una referència pràctica per a fer les mesures, el 1987, a la 18a Conferència General de Pesos i Mesures es va decidir utilitzar l'efecte Josephson i es va instar a trobar un valor per a la constant de Josephson [1] que havia de servir com a per a la mesura pràctica i que havia d'entrar en vigor el primer de gener del 1990, un any abans de la següent Conferència.
El 1991 la 19a Conferència General de Pesos i Mesures va adoptar el valor proposat pel CIPM per a la constant de Josephson[2]:
= 4,835979 1014 Hz/V = 0,4835979 Ghz/μV.
Això permet disposar d'una referència de la mesura d'un volt a una freqüència precisa.
[edita] Múltiples
| Múltiple | Nom | Símbol | Múltiple | Nom | Símbol | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 100 | volt | V | ||||
| 101 | decavolt | daV | 10–1 | decivolt | dV | |
| 102 | hectovolt | hV | 10–2 | centivolt | cV | |
| 103 | quilovolt | kV | 10–3 | mil·livolt | mV | |
| 106 | megavolt | MV | 10–6 | microvolt | µV | |
| 109 | gigavolt | GV | 10–9 | nanovolt | nV | |
| 1012 | teravolt | TV | 10–12 | picovolt | pV | |
| 1015 | petavolt | PV | 10–15 | femtovolt | fV | |
| 1018 | exavolt | EV | 10–18 | attovolt | aV | |
| 1021 | zettavolt | ZV | 10–21 | zeptovolt | zV | |
| 1024 | yottavolt | YV | 10–24 | yoctovolt | yV |
[edita] Voltatges comuns
| Aparell | Voltatge |
|---|---|
| Potencial d'acció d'una neurona | a prop de 75 mV |
| Bateria de cèl·lula simple | 1,2 V |
| Bateria de mercuri | 1,355 V |
| Bateria alcalina no recarregable | 1,5 V |
| Bateria recarregable de liti | 3,75 V |
| Transistor de tecnologia TTL | 5 V |
| Bateria PP3 | 9 V |
| Sistema elèctric d'un automòbil | 12 V |
| Electricitat central d'una vivenda | 240 V a Oceania; 230 V Europa, Àsia, Àfrica;
120 V Nord-amèrica; 110 V Sud-amèrica (menys Argentina , Xile i el Perú 220 V), 100 V Japó |
| Raïls del tren | 600 a 700 V |
| Línies de potència de trens d'alto voltatge | aprox. 25 kV |
| Xarxa de transport d'energia elèctrica d'alt voltatge | 110 kV o més |
| Llamps | 100 MV |
[edita] Història
L'any 1800, com a resultat d'un desacord professional sobre el galvanisme que propugnava Luigi Galvani, Alessandro Volta va desenvolupar la pila voltaica un precursor de la bateria elèctrica, que produïa un corrent estable. Durant els anys 80 del segle XIX l' International Electrical Congress, avui dia Comissió Electrotècnica Internacional, va aprovar el volt com a unitat de força electromotriu. En aquell moment es va definir el volt com la diferència de potencial al llarg d'un conductor quan un corrent d'un ampere dissipa un watt de potència.
[edita] Vegeu també
[edita] Notes i referències
- ↑ Resolució 6 de la 18ª CGPM (1987) sobre la utilització de la constant de Josephson
- ↑ Resolució 2 de la 19ª CGPM (1991) que fixa un valor per a la constant de Josephson
[edita] Enllaços externs
- Lliçó sobre l'electricitat i el volt a Google Videos, de Richard A. Muller (anglès)
