Unitat bàsica del SI

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les 7 unitats del Sistema Internacional i les interdependències de les seves definicions

Una unitat bàsica o unitat base és una unitat de mesura del Sistema Internacional considerada com a primordial, ja que serveix per definir totes les altres unitats derivades. Existeixen set unitats base:[1]

Les quantitats bàsiques del SI formen un conjunt de dimensions mutualment independents, tal com requereix l'anàlisi dimensional que se sol fer servir en ciència i tecnologia. Tanmateix, en algunes situacions aquestes unitats poden ser independents, és a dir, definides en termes d'altres.[1]

Els noms de les unitats del SI s'escriuen en minúscules, així com els seus símbols, excepte aquells símbols anomenats en honor a alguna persona, que s'escriuen en majúscula (per exemple, el hertz té el símbol Hz).

Moltes altres unitats, com el litre o el decibel, no són formalment part del Sistema Internacional però se n'accepta el seu ús.


Les set unitats bàsiques del SI[modifica | modifica el codi]

Unitats bàsiques del Sistema Internacional
Nom Símbol Mesura Definició formal actual (2005) Origen històric / justificació
metre m longitud "El metre és la longitud del camí recorregut per la llum en el buit durant un interval de temps d'1 / 299.792.458 de segon."
17a CGPM (1983, Resolució 1, CR, 97)
1 / 10.000.000 de la distància de l'equador terrestre al pol Nord mesurada sobre la circumferència que passa per París.
quilogram kg massa "El quilogram és la unitat de massa; equival a la massa del prototip internacional de quilogram."
3a CGPM (1901, CR, 70)
La massa d'un litre d'aigua. Un litre equival a una mil·lèsima part de metre cúbic.
segon s temps "El segon és la duració de 9.192.631.770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133."
13a CGPM (1967/68, Resolució 1; CR, 103)
"Aquesta definició es refereix a un àtom de cesi en repòs a una temperatura de 0 K."
(Afegit pel CIPM el 1997)
El dia es divideix en 24 hores, cada hora en 60 minuts i cada minut en 60 segons.
Un segon és 1 / (24 × 60 × 60) del dia.
ampere A intensitat de corrent elèctric "L'ampere és el corrent constant que, en dos conductors paral·lels rectilinis de longitud infinita, de secció circular negligible, separats un metre en el buit, causaria entre aquests dos conductors una força igual a 2 × 10−7 newtons per metre de longitud."
9a CGPM (1948)
L'"ampere internacional" original fou definit electroquímicament com el corrent necessari per dipositar 1,118 mil·ligrams de plata per segon d'una solució de nitrat de plata. Comparant-ho amb la definició actual, la diferència és del 0,015%.
kelvin K temperatura termodinàmica "El kelvin, unitat de temperatura termodinàmica, és la fracció 1 / 273,16 de la temperatura termodinàmica del punt triple de l'aigua."
13a CGPM (1967/68, Resolució 4; CR, 104)
"Aquesta definició es refereix a l'aigua que té una composició isotròpica definida exactament per les següents quantitats de proporcions de substància: 0,00015576 mols de 2H per mol de 1H, 0,0003799 mols de 17O per mol de 16O, i 0,0020052 mols de 18O per mol de 16O."
(Afegit pel CIPM el 2005)
L'escala Kelvin utilitza el grau Celsius com a unitat d'increment, però és una escala termodinàmica (el zero absolut es troba als 0 K).
mol mol quantitat de substància "1. El mol és la quantitat de substància d'un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 quilograms de carboni 12; el seu símbol és 'mol'.

2. Quan s'utilitza el mol, les entitats elementals s'han d'especificar i poden ser àtoms, molècules, ions, electrons, altres partícules o bé grups específics de dites partícules."
14a CGPM (1971, Resolució 3; CR, 78)
"Aquesta definició s'entén que es refereix a àtoms lliures de carboni 12 en repòs i en el seu estat fonamental."
(Afegit pel CIPM el 1980)

Pes atòmic o pes molecular dividit per la constant de massa molar, 1 g/mol.
candela cd intensitat lluminosa "La candela és la intensitat lluminosa, en una direcció donada, d'una font que emet radiació monocroma d'una freqüència de 540×1012
hertz i que té una intensitat radiant en aquesta direcció de 1/683 watts per estereoradian."
16a CGPM (1979, Resolució 3; CR, 100)
El candlepower (cp), que es basava en la llum emesa per una espelma encesa de propietats estàndard.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]