Tesla (unitat)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El tesla, simbolitzat T, és la unitat derivada del Sistema Internacional per a la inducció magnètica que va ser adoptat a la Conferència General de Pesos i Mesures de París del 1960. Aquesta unitat és utilitzada per definir la intensitat o densitat d'un camp magnètic. Un tesla és igual a un weber per metre quadrat.

El nom de la unitat s'ha d'escriure en minúscules, mentre que el seu símbol s'escriu en majúscula.

Se li va donar aquest nom en honor de l'inventor, científic i enginyer elèctric Nikola Tesla. El llegat de Tesla és visible arreu, la nostra civilització utilitza massivament l'electricitat perquè Tesla va inventar el corrent altern.

Definició[modifica | modifica el codi]

1 T = 1 Wb·m-2 = 1 kg·s−2·A−1= 1 A−1·m−1 = 1 kg·s−1·C−1

Es pot expressar com "newton-segons per coulomb-metre" o com "newton per ampere-metre".

Múltiples[modifica | modifica el codi]

Múltiple Nom Símbol Múltiple Nom Símbol
100 tesla T      
101 decatesla daT 10–1 decitesla dT
102 hectotesla hT 10–2 centitesla cT
103 quilotesla kT 10–3 mil·litesla mT
106 megatesla MT 10–6 microtesla µT
109 gigatesla GT 10–9 nanotesla nT
1012 teratesla TT 10–12 picotesla pT
1015 petatesla PT 10–15 femtotesla fT
1018 exatesla ET 10–18 attotesla aT
1021 zettatesla ZT 10–21 zeptotesla zT
1024 yottatesla YT 10–24 yoctotesla yT

Explicació[modifica | modifica el codi]

El tesla és el valor del total del flux magnètic dividit per l'àrea. D'aquí hom pot deduir que si reduïm l'àrea afectada s'incrementaria la densitat del flux magnètic. Això continuaria passant fins que el material arribés a un punt de saturació magnètica.

Conversions[modifica | modifica el codi]

1 tesla és equivalent a:

Exemples[modifica | modifica el codi]

  • A l'espai exterior la densitat del flux magnètic és d'entre 0.1 i 10 nanotesles (10−10 T i 10−8 T),
  • a la Terra, el camp magnètic a una latitud de 50° és de 58 µT (5.8×10−5 T) i a l'equador, a una latitud de 0°, és 31 µT (3.1×10−5 T),
  • a una taca solar és d'uns 0.15 T,
  • a un gran altaveu és de 1 T,
  • a un aparell de Ressonància Magnètica Nuclear més de 7 T, experimentalment més de 20 T,
  • el camp magnètic continu més fort mai produït a un laboratori (al National High Magnetic Field Laboratory de la Florida State University a Tallahassee, Florida és de 45 T
  • a una estrella de neutrons de 1 a 100 megatesles (106 T a 108 T),
  • a una estrella de neutrons de tipus magnetar, 0.1 a 100 gigatesles (108 a 1011 T),
  • el màxim camp magnètic teòric per a una estrella de neutrons, i per tant el límit més gran per a un fenomen conegut, 1013 T (10 teratesles).

Referències[modifica | modifica el codi]

  • (francès) [1] - pàgina web oficial del Sistema Internacional