Clorat de potassi
 |
|
 |
|
| Nomenclatura | |
|---|---|
| Nom IUPAC | Trioxoclorat (V) de potassi |
| Altres noms | Clorat potàssic Clorat de potassi |
| Nombre CAS | 3811-04-9 |
| Propietats químiques | |
| Aparença | Sòlid blanc |
| Seguretat | |
| Compostos relacionats | |
| Recursos externs | |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
El clorat de potassi o clorat potàssic és una sal formada per l'anió clorat i el catió potassi. És presenta com un sòlid blanc cristal·lí. Té la fórmula química KClO3. En la seva forma pura forma cristalls blancs. És el clorat més comú en la indústria, i es troba en la majoria dels laboratoris. S'empra com :
- agent oxidant,
- per preparar oxigen,
- com un desinfectant,
- en llumins de seguretat,
- en explosius i focs arificials,
- en el cultiu de plantes, per forçar l'estadi de florida en l'arbre Longan, fent que pugui produir fruits en els climes més càlids.[1]
Taula de continguts |
Producció [modifica]
Es produeix per el pas del clor en una lletada de calci i afegint després clorur de potassi (Procediment Liebig).[2] De vegades esfamitjançant l'electròlisi del clorur de potassi en solució aquosa.
En petites quantitats també es produeix per la desproporcionació d'una solució d'hipoclorit de sodi seguida de lareacció de metàtesi amb clorur de potassi[3]:
- 3 NaOCl → 2NaCl + NaClO3
- KCl + NaClO3 → NaCl + KClO3
També es pot produir ent passar gas clor en una solució calenta de potassa càustica[4]:
- 3Cl2(g) + 6KOH (aq) → KClO3 (aq) + 5KCl (aq) + 3H2O(l)
Seguretat [modifica]
El clorur de potassi ha de ser manejat amb cura. Reacciona vigorosament i en alguns caoso entra en ignició espontàniament o explota, quan es mescla amb molts materials combustibles.
Vegeu també [modifica]
Nota [modifica]
- ↑ Manochai, P.; Sruamsiri, P.; Wiriya-alongkorn, W.; Naphrom, D.. «Year around off season flower induction in longan (Dimocarpus longan, Lour.) trees by KClO3 applications: potentials and problems». Scientia Horticulturae [Department of Horticulture, Maejo University, Chiang Mai, Thailand; Department of Horticulture, Chiang Mai University, Chiang Mai, Thailand; Institute of Special Crops and Crop Physiology, University of Hohenheim, 70593 Stuttgart, Germany], vol. 104, 4, February 12, 2005, p. 379–390 [Consulta: 28 novembre 2010].
- ↑ Реми, Г. Курс неорганической химиию, т. 1/Перевод с немецкого под ред. А. В. Новосёловой. Москва:Мир, 1972.- с. 770//(translated from:) Heinrich Remy. Lehrbuch der anorganischen Chemie. XI Auflage. Band 1. Leipzig:Geest & Portig K.-G., 1960.
- ↑ http://chemistry.about.com/od/makechemicalsyourself/a/Potassium-Chlorate-From-Bleach-And-Salt-Substitute.htm
- ↑ Pradyot Patnaik. Handbook of Inorganic Chemicals. McGraw-Hill, 2002, ISBN 0-07-049439-8
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorat de potassi |
