Josep Lluís Seguí i Rico

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Lluís Seguí i Rico
Biografia
Naixement27 març 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMaria Montes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: seguirico Modifica el valor a Wikidata

Josep Lluís Seguí i Rico (València, 27 de març de 1945) és un escriptor i guionista valencià en llengua catalana.[1][2]

Llicenciat en filosofia per la Universitat de València, el 1970 va debutar en literatura amb una exposició de poesia visual i el 1976 va publicar el seu primer poemari. Va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i el 1977 va ser finalista del Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la Espai d'un ritual. El 1982 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb Biografia de J.-L..[3] Força relacionat amb el cinema, ha realitzat guions per a cinema i televisió i fins i tot fou membre del jurat en la IV edició de la Mostra de València.[4]

Posteriorment ha estat guionista de ràdio i televisió amb L'erotisme al divan (1989-90), Estiu 90 (1990), El descapotable nou (1990-91), Elles i ells (1993-94) i Les imatges de la memòria (1995). També ha escrit articles sobre cinema i literatura a L'Espill, Canigó, El País, Valencia Semanal, Cairell, Guadalimar, El Viejo Topo, Quimera, Diario de Valencia, Cinema 2002, Levante, Cartelera Turia, Lui, Hiperión, Saó, Qué y Dónde, Artilugi, Interviú i El Temps. Des del 2005 escriu articles culturals al periòdic Ciudad de Alcoy i és crític d'art a la Televisió Alcoiana. També és promotor d'arts plàstiques i membre de l'Associació Cultural La Nave de Max.[5]

Obres[modifica]

Narrativa
  • Espai d'un ritual (1978))
  • Diari de bordell (1979)
  • Fulls de recanvi
  • De màscares negres
  • Quadre de cavalls (1980)
  • Projecte per a destruccions (1980)
  • Cartes d'amor (1982)
  • Introducció al cos (1982)
  • Biografia de J.L. (1983)
  • La gola del llop (1983; en col·laboració amb Ferran Torrent)
  • Comèdia (1984)
  • El segrest de Xico Black (1986)
  • Rosa Vermell i l’amant que arribà de l’Est (1993)
  • Una eixida, Sam (1998)
  • Les tribulacions de Rosa Vermell (1998)
  • Maghica (1999)
  • El laberint de l’home llop (1999)
Poesia
  • Cossos/espai (1976)
  • Teoria de l'immor(t)al (1981)

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Lluís Racionero
Cercamon
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
1982
Succeït per:
Jaume Cabré i Fabré
Fra Junoy o l'agonia dels sons