Josep Còdol i Margarit

Josep Còdol i Margarit (Igualada, 16 de setembre de 1916 – Igualada, 6 de gener de 1994), conegut com a Mossèn Còdol, fou un religiós català. Durant la guerra civil espanyola va contribuir a salvar imatges religioses de ser destruïdes per elements incontrolats. Impulsà nombroses iniciatives de caràcter social, com la promoció d'habitatges per a la gent desfavorida, la creació d'un centre de formació professional o la fundació de l'Agrupament Escolta Jaume Caresmar - Maria Antònia Salvà (1953), fruit de la unificació dels agrupaments Jaume Caresmar de minyons escoltes i Maria Antònia Salvà de noies guies i el Casal Interparroquial d'Igualada (1957).

El bisbe Perelló li assignà la tasca de dirigir la revista Vida, inicialment publicació mensual i posteriorment setmanal, que va dirigir des de 1953 fins a 1988. Va organitzar certàmens literaris, conferències, cursos, la Fira del llibre Català, les Santjordiades i el Cercle de Cultura Torres i Bages. També va exercir mestratge entre els futurs polítics de la comarca vinculats a UDC i a CDC. Per tot això va rebre la Creu de Sant Jordi el 1992.

Modernament, l'Ajuntament i la Fundació del Sant Crist d'Igualada convoquen un premi de narrativa breu que porta el nom "Premi de Narrativa Josep Còdol" (1999; segona edició el 2002).

Bibliografia

• La devoció al Sant Crist d'Igualada a la llum del Concili Igualada: Poncell, 1972 [publicat anteriorment a la revista Vida núm. 30 (1970)]
• Igualada a l'ombra del Sant Crist: resum històric dedicat als nois d'avui Igualada: Priors del Sant Crist, 1984 (2a. edició, 1987)
• Igualadins "olímpics": atletes de Crist Igualada: Priors del Sant Crist, 1993
• Itinerari artístic a l'entorn del Sant Crist d'Igualada Igualada: Priors del Sant Crist, 1988
• El Sant Crist d'Igualada contribució al volum Igualada, patrimoni cultural Igualada: Ajuntament d'Igualada, 1984
• Sant Crist d'Igualada: crònica del quart centenari (1989-1990) Igualada: Priors del Sant Crist, 1991