Maria Antònia Salvà i Ripoll
 S'Espigolera. Monument a Mª Antònia Salvà, situat a la plaça del Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor, Mallorca |
|
| Naixement | 1869 Palma |
| Mort | 1958 Llucmajor |
| Activitat | Poetessa |
| Nacionalitat |  Illes Balears |
| Període | 1903-1955 |
| Premis | 1r accèssit a l'Englantina d'or per La rosa dins la neu |
Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 1869 - Llucmajor, Mallorca, 1958) fou una poetessa mallorquina, germana d'Antoni Salvà i Ripoll.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Òrfena de mare des de la seva infantesa, el seu pare, que exercia d'advocat, la confià a unes ties a Llucmajor, on residí fins a sis anys. Després passà al costat del seu pare a Palma, i féu els seus estudis al Col·legi de la Puresa. Als setze anys tornà a Llucmajor, on residí gairebé tota la vida, amb bones temporades al camp, a la possessió pairal de la Llapassa o sa Llapassa.
Menà sempre una vida sedentària, però l'any 1907 pogué realitzar, en companyia de Miquel Costa i Llobera, un viatge pel Mediterrani, en el qual es va consolidar una forta amistat. També féu amistat amb Miquel Ferrà i Josep Carner, que esdevindrien els seus guies i mentors literaris.
El 1903 fou premiada al Certamen Literari de les Fires i Festes de Palma pel seu poema Joc de nins.
A més de la seva obra original, la seva faceta de traductora fou força remarcable: traduí obres de Frederic Mistral (Les illes d'or i Mireia), de Francis Jammes (Les Geòrgiques cristianes ), d'Alessandro Manzoni (Els promesos) i de Santa Teresa de l'Infant Jesús.
La seva mort a Llucmajor l'any 1958 fou una gran manifestació de dol popular.
Obra [modifica]
La seva obra se centra especialment en el paisatge. Josep Carner publicà el 1957 una extensa Antologia poètica sobre l'autora, precedida d'un important estudi crític sobre la seva obra.
- Jocs de nins (1903)
- Poesies (1910)
- Espigues en flor (1926)
- La rosa dins la neu (1931) (Jocs Florals de Barcelona, 1r accèssit a l'Englantina d'or)
- Mistral (1932) (Jocs Florals de Barcelona)[1]
- De cara al pervindre. Mireio (1932) (Jocs Florals de Barcelona)[2]
- El retorn (1934)
- Llepolies i joguines (1946)
- Cel d'horabaixa (1948)
- Lluneta del pagès (1952)
- Entre el record i l'enyorança (1955), prosa autobiogràfica
Referències [modifica]
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1932, document 70
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1932, document 138
