Joan Loperena i Romà
Joan Loperena i Romà (Girona, 1888 - Veracruz 1957) fou un advocat català. El seu pare era un mestre navarrès establit a Girona. El 1908 s'establí a Reus amb els seus germans, milità a la Unió Federal Nacionalista Republicana, per la que fou regidor de l'ajuntament de Reus (1917-1923) i el 1920 es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. S'especialitzà en dret laboral i durant la dictadura de Primo de Rivera exercí com a advocat.
Després de les eleccions municipals de 1930 fou escollit novament regidor de Reus. El març de 1931 participà en la Conferència d'Esquerres Catalanes en nom del Foment Nacionalista Republicà de Reus. Fou diputat a Corts per Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions generals espanyoles de 1931. El 1931 participà en la creació dels Jurats Mixtes de Treball, tribunals precursors de la jurisdicció social, que funcionaren fins març de 1938. El 1933 fou inhabilitat pel seu propi partit per votar a favor de la concessió de la llibertat condicional a Joan March i Ordinas. Això, però, no li va impedir participar en les converses preliminars als [[]fets del sis d'octubre]] de 1934 amb la CNT en representació d'ERC
Durant la guerra civil espanyola fou cap dels Serveis Tècnics Administratius de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya i dels Jurats Mixts. En acabar el conflicte es va exiliar a Mèxic i fou membre del secretariat tècnic del Consell Nacional de Catalunya i del secretariat tripartit del pacte Galeusca el 1944. També treballà a l'editorial Grijalbo.
