Josep Dencàs i Puigdollers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Dencàs i Puigdollers

Retrat de Josep Dencàs
Naixement 19 de març de 1900
Vic
Defunció 13 de febrer de 1966 (als 65 anys)
Tànger
Ocupació Polític

Josep Dencàs i Puigdollers (Vic, 19 de març de 1900Tànger, 13 de febrer de 1966) va ser un polític independentista català.

Els primers anys[modifica | modifica el codi]

Va néixer al si d'una família de farmacèutics que el 1903 van traslladar-se a Sant Andreu de Palomar, on es començà a formar políticament a l'entorn del Centre Popular Catalanista de Sant Andreu (entitat vinculada al catalanisme conservador de la Lliga). Va llicenciar-se en Medicina a la Universitat de Barcelona, on entrà en contacte amb el "catalanisme radical" (nom que rebia aleshores l'independentisme català) del recent creat Estat Català (EC). Durant la dictadura de Primo de Rivera compaginava la seva feina de metge als barris populars del Verdum i la Trinitat amb la militància a EC, propugnant un acostament del "catalanisme radical" a l'obrerisme. L'any 1924 es casa amb Raimonda Cararac i Rivera (filla d'un prohom de la Lliga), i el 1928 funda la Clínica Sant Jordi amb la col·laboració del seu sogre i entra a la maçoneria a través de la lògia Inmortalidad de Barcelona.

Durant la Generalitat republicana[modifica | modifica el codi]

Amb l'adveniment de la República fou un dels promotors de la Conferència d'Esquerres Catalanes de la qual sorgiria el març de 1931 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), dins la qual quedaria ressituat Josep Dencàs. Així, fou escollit diputat al Congrés dels Diputats a les eleccions generals de juny de 1931 i diputat al Parlament de Catalunya després de les eleccions de 1932. D'aquests comicis en sortirà el primer govern estatutari de la Generalitat, presidit per Francesc Macià, i dins del qual fou conseller de Sanitat i d'Assistència Social fins al 1934, quan li va ser encarregada la Conselleria de Governació. Tanmateix, des de la primavera de 1931 havia organitzat i presidit les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC), que aviat es van convertir en un veritable grup de pressió sobre ERC, obertament discrepants amb Lluís Companys i el grup de L'Opinió, crítics amb els escamots de les JEREC. Aquesta última característica militar comportà que els seus crítics el titllessin de "feixista".

Josep Dencàs, sent conseller de Governació, fou un dels màxims promotors dels fets del 6 d'octubre de 1934 (proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola). Tot i això, fou l'únic membre del govern que va aconseguir defugir la presó, actitud que el convertí en blanc de moltes crítiques, inclosa la del President Lluís Companys, que no li tornà a confiar la conselleria amb el restabliment de la Generalitat el 1936.

Quan esclata la guerra civil el juliol de 1936, Dencàs era un dels líders d'Estat Català, reconstituït novament com a partit independent a partir de la fusió d'un ampli sector de les JEREC, antics membres d'Estat Català, Nosaltres Sols! i el Partit Nacionalista Català. Però aviat la pressió que contra ell exercia la CNT-FAI el va fer fugir amb la seva família a primer a Gènova i després a França, on contacta amb catalans exiliats. Finalment es traslladà a la marroquina Tànger el 1948, on dirigí una clínica fins a la seva mort el 1966.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]