Henri Torrès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henri Torrès el 1927

Henri Torrès (Les Andelys, 17 d'octubre de 1891París, 4 de gener de 1966) va ser un advocat i polític francès que es destacà arran de diversos judicis, entre els quals el d'en Francesc Macià que tingué lloc a París a conseqüència dels Fets de Prats de Molló. Va ser diputat del departament dels Alps Marítims de 1932 a 1936.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Henri Torrès va nàixer el 1891 a les Andelys; el seu pare, un occità de Bordeus treballava a l'administració prefectoral. La seva mare, d'origen suís i alsacià era la filla d'Isaiah Levaillant, el fundador de la Lliga per la Defensa dels Drets Humans i Civils durant el Cas Dreyfus.

Després dels seus estudis primaris a l'escola laïca, Henri Torrès acabà els seus estudis secundaris al liceu de Bordeus. Després del batxillerat s'inscrigué a la Facultat de dret de París i alhora preparà "Normale supérieure" a Louis le grand tot i que no hi romangué gaire temps. Obtingué la seva llicència de dret el 1911 i se n'anà després a Sant Rafael per a dirigir-hi un setmanari.

Durant la Primera Guerra Mundial, la seva conducta i contribució exemplars feren que rebé la Creu de guerra amb palmes. El 18 d'octubre 1917, fou ferit durant l'atac del Moulin de Laffaux. Li fou atorgada aleshores la Medalla militar. Tornà a la vida civil a conseqüència de les seves ferides i començà a participar a diversos diaris populars com ara la Vérité i el Journal du Peuple.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Torrès Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Biografia d'en Torrès a l'Assemblea Nacional francesa
  2. Esculies, Joan. «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.