Francisco Ascaso Abadía

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Làpida d'Ascaso al Cementiri de Montjuïc

Francisco Ascaso Abadía (Almudévar, província d'Osca, 1 d'abril de 1901 - Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un dirigent anarquista aragonès militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).[1] Cosí del també anarquista Joaquín Ascaso.

Va treballar de cambrer a Saragossa i el 1922 es traslladà a Barcelona. Allà es va fer amic inseparable de Buenaventura Durruti, i ambdós constituïren, juntament amb García Jover, Ricardo Sanz García, Aurelio Fernández, Joan García Oliver i altres, el grup d'acció directe Los Solidarios per lluitar contra la patronal i la policia.[1] Fou acusat de participar en l'assassinat del cardenal Soldevila a Saragossa per la qual cosa fou empresonat el juny de 1923.[1]

El desembre de 1923 va poder fugir cap a França, des d'on organitzà un atemptat contra el rei Alfons XIII el juny de 1926 que fou descobert per la policia francesa, i aleshores fou empresonat altre cop. Va romandre a l'exili a Cuba, Mèxic i Brussel·les, però se'l considera també un dels fundadors de la FAI el 1927.[1]

Ascaso amb Durruti i Gregorio Jover

Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a Catalunya per formar part del grup d'acció directa Nosotros (continuació de l'anterior Los Solidarios).[1] Es va implicar en alguns intents insurreccionals com ara la revolta de l'Alt Llobregat el gener de 1932,[1] raó per la qual fou deportat a Villa Cisneros (Sàhara Espanyol) i Fuerteventura.

Quan va tornar a Catalunya va ser secretari del comitè de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) l'any 1934 i col·laborà al diari Solidaridad Obrera,[1] des d'on atacà els responsables dels fets de Casas Viejas. Fou empresonat novament a València fins a la victòria del Front Popular el febrer de 1936. Aleshores participà en el IV Congrés confederal de la CNT a Saragossa (maig de 1936) com a representant del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona. Fou nomenat cap del comitè regional de la CNT a Catalunya.

En produir-se la sublevació militar a Barcelona el 19 de juliol de 1936 (que iniciaria la Guerra Civil Espanyola), ell i Durruti es posaren al capdavant dels militants de la CNT mobilitzats per enfrontar-s'hi. Va caure mort just l'endemà, el 20 de juliol de 1936, quan intentava assaltar la caserna de les Drassanes de Barcelona.[1] La seva mort fou tan sentida per llurs companys que mataren a trets el tinent que comandava els colpistes de les Drassanes quan sortia per rendir-se a les forces d'Ordre Públic.[2]

Els militants de CNT el consideraren d'aleshores ençà el primer heroi i màrtir anarquista de la guerra civil.

Foto de la Columna Ascaso al 1936


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 67, entrada: "Ascaso Abadía, Francisco". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. Escofet, Frederic. Al servei de Catalunya i de la República. La victòria. 19 de juliol 1936. París: Edicions Catalanes De París, 1973, p. 394. ISBN 2-85041-012-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Ascaso Abadía Modifica l'enllaç a Wikidata