Los Solidarios

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Los Solidarios va ser un grup anarquista armat fundat el 1922 com a resposta a la guerra bruta i el pistolerisme iniciats per sectors patronals i governamentals contra el sindicat emergent Confederació Nacional del Treball. Va succeir un grup anterior anomenat Los Justicieros. També fou conegut per altres noms com ara Crisol i Nosotros.

Història[modifica | modifica el codi]

Integrat per anarcosindicalistes (entre d'altres Buenaventura Durruti, Joan García Oliver, Francisco Ascaso, Antoni Ortiz Ramírez, Gregorio Jover Cortés i Antonio Martín Escudero), van muntar una xarxa per a compra i dipòsit d'armes amb les quals s'atemptava contra elements del Sindicat Lliure patronal. Se li atribueixen atracaments a bancs com el del Banc d'Espanya (setembre de 1923) i l'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa cardenal Juan Soldevila y Romero (1923). Després d'aquests fets Durruti, Ascaso i alguns altres membres fugiren França primer i després a Llatinoamèrica, on se'ls imputen més atracaments. Retornats a França van viure a la clandestinitat després de ser acusats d'intentar assassinar el rei Alfons XIII en una visita a París i expulsats del país, per passar a Bèlgica on els seria permesa finalment la residència. Aquesta situació durà fins a la proclamació de la Segona República Espanyola (1931), en què alguns dels membres, que ja havien pogut retornar a Catalunya fundaren el grup Nosotros, amb posicions més radicals que les de la Federació Anarquista Ibèrica.

Es conserva una gravació sonora d'un discurs de Joan García Oliver on qualifica els membres del grup, incloent-se ell mateix, com "els millors terroristes de la classe treballadora" (1937)[1]els que millor podien retornar cop per cop el terrorisme blanc contra el proletariat" com els assassinats de Salvador Seguí o Francesc Layret per part de la patronal.

Membres del grup[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Abel Paz, Durruti, le peuple en armes. París, Tête de Feuille, 1972.
  • Sanz, R. El sindicalismo y la política: Los "solidarios" y "nosotros". Imprentas Dulaurier, 1966. 

.

  • Bar, A. La CNT en los años rojos: (del Sindicalismo Revolucionario al anarcosindicalismo, 1910-1926). Akal, 1981. 

.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]