Francesc Pelagi Briz i Fernández
Francesc Pelagi Briz i Fernández (Barcelona 1839 - 1889) fou un escriptor romàntic català. Fou un dels divulgadors del teatre popular català juntament amb Serafí Pitarra, Valentí Almirall o Conrad Roure. Inicialment col·laborà a la La Revista de Cataluña i fundà la col·lecció literària El Novelista Popular, per a la qual traduí ell mateix obres d'Alexandre Dumas, Johann Wolfgang von Goethe, Victor Hugo i altres autors romàntics.
La influència de Frederic Mistral i del felibritge el va dur a participar activament en la renaixença catalana. El 1869 participà en els Jocs Florals i fou proclamat mestre en Gai Saber. També fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya i el 1875 actuà de president dels Jocs Florals. Propugnà l'ús exclusiu del català en la producció literària, i fou un dels iniciadors del moviment catalanista. Fundà i dirigí nombroses publicacions, com Calendari Català (1865-1882), la revista quinzenal Lo Gay Saber (1868-1869 i 1878-1882) i La Gramalla (1870).
Taula de continguts |
Obres [modifica]
Poesia [modifica]
- El brot d'acs (1866)
- Lo llibre dels poetas, cansoner de obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII (1867 o 1868)
- Flors i violes (1870)
- El llibre del cor meu (1874)
- Primaveres (1881)
- La masia dels amors (1866)
- L'Orientada (1889)
- Cap de Ferro (1889)
Narracions [modifica]
- Lo coronel d'Anjou (1872)
- La panolla (1873)
- La roja (1876)
- El llibre dels àngels (1865)
- El llibre dels nois (1869)
Teatre [modifica]
- Bac de Roda (1868)
- Miquel Rius (1870)
- La creu de plata (1866)
- Les males llengües (1871)
- La pinya d'or (1878)
- La falç (1878)
Reculls de folklore [modifica]
- Cançons de la terra (1866-1884)
- Endevinalles populars catalanes (1882)
Enllaços externs [modifica]
- F.B. Briz a la Graciapèdia
