Francesc Pelagi Briz i Fernández

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc Pelagi l'any 1878

Francesc Pelagi Briz i Fernández (Barcelona 1839 - 1889) fou un escriptor romàntic català. Fou un dels divulgadors del teatre popular català juntament amb Serafí Pitarra, Valentí Almirall o Conrad Roure. Inicialment col·laborà a la La Revista de Cataluña i fundà la col·lecció literària El Novelista Popular, per a la qual traduí ell mateix obres d'Alexandre Dumas, Johann Wolfgang von Goethe, Victor Hugo i altres autors romàntics.

La influència de Frederic Mistral i del felibritge el va dur a participar activament en la renaixença catalana. El 1869 participà en els Jocs Florals i fou proclamat mestre en Gai Saber. També fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya i el 1875 actuà de president dels Jocs Florals. Propugnà l'ús exclusiu del català en la producció literària, i fou un dels iniciadors del moviment catalanista. Fundà i dirigí nombroses publicacions, com Calendari Català (1865-1882), la revista quinzenal Lo Gay Saber (1868-1869 i 1878-1882) i La Gramalla (1870).[1]


Obres[modifica | modifica el codi]

Francesc Pelagi a l'edició de 1914 de Mireia

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • El brot d'acs (1866)
  • Lo llibre dels poetas, cansoner de obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII (1867 o 1868)
  • Flors i violes (1870)
  • El llibre del cor meu (1874)
  • Primaveres (1881)
  • La masia dels amors (1866)
  • L'Orientada (1889)
  • Cap de Ferro (1889)

Narracions[modifica | modifica el codi]

  • Lo coronel d'Anjou (1872)
  • La panolla (1873)
  • La roja (1876)
  • El llibre dels àngels (1865)
  • El llibre dels nois (1869)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Bac de Roda (1868)
  • Miquel Rius (1870)
  • La creu de plata (1866) obra en la que debutà en el teatre català l'actor Hermenegild Goula.[2]
  • Les males llengües (1871)
  • La pinya d'or (1878)
  • La falç (1878)

Reculls de folklore[modifica | modifica el codi]

  • Cançons de la terra (1866-1884)
  • Endevinalles populars catalanes (1882)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Folkloristes, etnògrafs i institucions». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 783 (ISBN 84-239-4526-X)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]