Alexandre Dumas (pare)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexandre Dumas

L'escriptor francès Alexandre Dumas (pare).
Naixement 26 de juliol de 1802
Villers-Cotterêts
Mort 5 de desembre de 1870
Puys
Nacionalitat Bandera de França França
Ocupació novel·lista i dramaturg
Anys en actiu 1825 - 1867
Obra
Moviment Romanticisme
Obres mestres Els tres mosqueters (1844) i El comte de Montecrist (1845)

Alexandre Dumas (24 de juliol de 1802 - 5 de desembre de 1870) fou un novel·lista i dramaturg francès autor de més de 200 obres, nascut a Villers-Cotterêts, departament d'Aisne, i mort a Puys. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill del general francès Thomas Alesandre Davy de la Pailleterie, que va morir quan Dumas contava tres anys. Donada la minsa pensió que disposava la seva mare, Dumas va rebre una escassa educació escolar. Amb uns estudis deficients va començar a treballar com a passant d'un notari i, amb el seu amic, el vescomte Adolphe Irving de Leuven, escriu les seves primeres obres. Aquests balbotejos teatrals van ser altres tants fracassos.
En 1823 s'instal·la a París i entra al servei del Duc d'Orleans com a escrivent, gràcies a la seva perfecta cal·ligrafia i a la recomanació del General Maximilien Sébastien Foy. Continua escrivint i completant la seva formació de manera autodidacta.
Amb la representació, per la Comédie française en 1829, d'Enric III i la seva cort, aconsegueix gran notorietat i, en 1831, amb Antony arriba el seu primer èxit. Èxit que continuarà al llarg de la seva carrera literària amb el gènere de la seva predilecció: el drama i la novel·la històrica. És un autor prolífic (tragèdies, drames, melodramas, aventures...) encara que, per a atendre a la creixent demanda del públic, va haver de recórrer a l'ajuda, notòria, de "col·laboradors" entre els quals va destacar Auguste Maquet (1813-1888) que va intervenir entre 1839 i 1851 en diverses de les seves novel·les, entre elles Els tres mosqueters (1844), El Comte de Montecristo (1844) i La reina Margot (1845). L'any 1845 Dumas va reconèixer Maquet com coautor de 45 volums amb la seva firma.[1]

Gran admirador de Walter Scott, les seves novel·les històriques plenes de vivacitat, van gaudir del beneplàcit del públic propiciat per la seva publicació, per lliuraments, en els periòdics.
Va adquirir una considerable fortuna que va dilapidar amb prodigalitat i, assetjat pels creditors, va fugir a Brussel·les en 1851. Va tornar a París en 1853 i es va embarcar en diverses empreses, si l'una ruïnosa, l'altra encara més. En 1847 va fundar el Théâtre Historique que, quatre anys més tard, va fer fallida. Va ser també fundador del setmanari Le Monte-Christo des de 1857 fins a 1860, any en el qual, igualment, va ser fallida.
Va realitzar diversos viatges: Gran Bretanya, Rússia, Itàlia, Alemanya. A Itàlia va conèixer Giuseppe Garibaldi amb el qual va col·laborar en la seva revolució, a Sicília, en 1860.
Gairebé arruïnat es va refugiar a casa del seu fill, també escriptor, i allí va morir.
Va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, en 1873.

Reconeixement pòstum[modifica | modifica el codi]

En 2002 el seu cos va ser transferit al Panteó de París, enmig de celebracions per tota França. En vida, Dumas havia manifestat, no obstant això, la seva voluntat de romandre enterrat a Villers-Cotterêts.

Obra escollida[modifica | modifica el codi]

Teatre

Novel·les

Novel·les d'horror

Novel·la històrica

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Vanguardia, 11 de febrer de 2010, Alexandre Dumas, bajo sospecha (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Alexandre Dumas (pare) a Viquitexts, la biblioteca lliure.