Raffaele La Capria

Raffaele La Capria
	;
Biografia
Naixement	3 octubre 1922 ; Nàpols (Itàlia)
Mort	26 juny 2022 (99 anys); Roma
Dades personals
Formació	Universitat de Nàpols Frederic II
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional i traducció de l'anglès
Ocupació	lingüista, novel·lista, traductor, autor, escriptor, guionista, periodista
Obra
	Obres destacables (1961) Wounded to Death (en) ;
Família
Cònjuge	Ilaria Occhini (1966–)
Fills	Alexandra La Capria
	Premis (2005) Premi Viareggio; (2001) Premi Campiello; (1961) Premi Strega; Napoli Prize (en) ;

Raffaele La Capria (Nàpols, 3 d'octubre de 1922 - Roma, 26 de juny de 2022)^[1] va ser un escriptor, guionista i traductor italià, autor de novel·les i assaigs. La seva obra literària més coneguda és la trilogia Tre romanzi di una giornata.

Biografia[modifica]

Raffaele La Capria va estudiar dret a la Universitat de Nàpols on es va graduar l'any 1950, després es va quedar a França, el Regne Unit i els Estats Units abans d'establir-se a Roma. Col·laborador de les pàgines culturals del Corriere della Sera, també va ser codirector de la revista literària Nuovi Argomenti, fundada el 1953 per Alberto Carrocci i Alberto Moravia, i a la qual s'afegiran, entre d'altres, Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci i Enzo Siciliano.^[1] Gran amant de la literatura britànica, La Capria va dedicar molts articles a la poesia anglesa i nord-americana dels anys trenta i va traduir a l'italià els quatre quartets de T. S. Eliot.

Durant la dècada de 1950 va escriure i produir diversos programes de teatre contemporani per a la RAI. El 1957, va participar al Seminari Internacional de Literatura de la Universitat Harvard.

L'any 1961 la seva segona novel·la, Ferito a morte, va guanyar el Premi Strega. El setembre de 2001, el premi Campiello coronarà tota la seva obra, seguit l'any 2002 pel premi Chiara a tota la seva trajectòria i el 2005 pel premi Viareggio per la seva novel·la L'estro quotidiano.

Carrera[modifica]

Cinema[modifica]

En l'àmbit del cinema, Raffaele La Capria és coguionista de diverses pel·lícules de Francesco Rosi, nascut com ell a Nàpols el 1922, entre les quals Le mani sulla città el 1963, pel·lícula que va guanyar el Lleó d'Or al Festival de Cinema de Venècia; Homes en contra, d'Emilio Lussu, el 1970; i Crist s'ha aturat a Èboli, de Carlo Levi, el 1979.

Literatura[modifica]

Raffaele La Capria ha escrit una vintena de llibres. La seva carrera com a novel·lista va començar el 1952 amb Un giorno d'impazienza, a la qual va succeir gairebé deu anys després Ferito a morte, després Amore e Psiche el 1973. La trobada d'aquests tres textos donarà l'any 1982 la trilogia de Tre Romanzi di una giornata.

Els contes curts inclouen La Neve del Vesuvio i la col·lecció de Fiori Giapponesi el 1979. Entre els assaigs de Raffaele La Capria es troben False Partenze el 1964, Il Sentimento della letteratura el 1974 i La mosca nella bottiglia. Elogio del senso comune l'any 1996. Finalment, l'escriptor va publicar la seva autobiografia sota el títol de Cinquant'anni di false partenze.^[2]

Obra[modifica]

Amore e psiche, Bompiani, 1979
Tre romanzi di una giornata, Einaudi, 1982
Letteratura e salti mortali, Mondadori, 1982
Armonia perduta, Mondadori, 1986
Un giorno d'impazienza, Mondadori, 1987
Variazioni sopra una nota sola. Lettere a Francesca, amb Erri De Luca, AGE-Alfredo *Guida Editore, 1990
False partenze, Mondadori, 1995
Conversazione con Raffaele La Capria. Narrare l'armonia perduta, amb Paola Gaglianone, Nuova Omicron, 1995
Il bambino che non volle sparire, Giunti & Lisciani, 1995
Assolo napoletano, Rizzoli, 1996
L'occhio di Napoli, Mondadori, 1996
Sentimento della letteratura, Mondadori, 1996
Capri e non più Capri, Mondadori, 1996
Ferito a morte, Mondadori, 1996
L'apprendista scrittore. Dieci saggi in forma di racconto, Minimum Fax, 1996
La neve del Vesuvio, Mondadori, 1997
Colapesce, Colonnese, 1998
Napolitan Graffiti. Come eravamo, Rizzoli, 1998
Ultimi viaggi nell’Italia perduta, Avagliano, 1999
Lo stile dell’anatra, Mondadori, 2001
La mosca nella bottiglia. Elogio del senso comune, Rizzoli, 2002
Me visto da lui stesso. Entrevista 1970-2001 sul mestiere di scrivere, Manni, 2002
Letteratura e libertà. Entrevista amb Emanuele Trevi, Quiritta, 2002
Cinquant'anni di false partenze ovvero l'apprendista scrittore, Minimum Fax, 2002
Opere, Mondadori, 2003
Caro Goffredo. dedicat a Goffredo Parise, Minimum Fax, 2005.
L'estro quotidiano, Mondadori, 2005.
L'amorosa inchiesta, Mondadori, 2006.
Quattro storie d'amore, Drago, 2007.
Guappo e altri animali, Mondadori, 2007.
America 1957, a sentimental journey, 2009.

Filmografia[modifica]

Com a guionista[modifica]

Al cinema[modifica]

1961: Leoni al sole de Vittorio Caprioli
1963: Le mani sulla città de Francesco Rosi
1966: C'era una volta de Francesco Rosi
1969: Senza sapere niente di lei de Luigi Comencini
1970: Uomini contro de Francesco Rosi
1970: Una stagione all’inferno de Nelo Risi
1974: Identikit de Giuseppe Patroni Griffi
1979: Cristo si è fermato a Eboli de Francesco Rosi
1989: Gioco al massacro de Damiano Damiani
1990: Sabato, domenica e lunedì de Lina Wertmüller
1993: Diario napoletano de Francesco Rosi (documental)
1999: Ferdinando e Carolina de Lina Wertmüller

A la televisió[modifica]

1961: Racconti dell'Italia di ieri - Terno secco de Gilberto Tofano
1993: Una questione privata d’Alberto Negrin

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Antonio Carioti. «Morto Raffaele La Capria, lo scrittore che aveva Napoli nell'anima» (en italià). Corriere della Sera. [Consulta: 27 juny 2022].
↑ Raffaele La Capria: letteratura, senso comune e passione civile: atti del Convegno internazionale dell'Università di Caen, 18-19 maig 2001 / a cura di Paolo Grossi / [Napoli]: Liguori, 2002

[corriere-1] 1,0 ^1,1 Antonio Carioti. «Morto Raffaele La Capria, lo scrittore che aveva Napoli nell'anima» (en italià). Corriere della Sera. [Consulta: 27 juny 2022].

[:0-2] Raffaele La Capria: letteratura, senso comune e passione civile: atti del Convegno internazionale dell'Università di Caen, 18-19 maig 2001 / a cura di Paolo Grossi / [Napoli]: Liguori, 2002

[1]

[2]

Guanyadors del Premi Viareggio
1930s	Anselmo Bucci – Lorenzo Viani (1930) Corrado Tumiati (1931) Antonino Foschini (1932) Achille Campanile (1933) Raffaele Calzini (1934) Mario Massa – Stefano Pirandello (1935) Riccardo Bacchelli (1936) Guelfo Civinini (1937) Vittorio Giovanni Rossi – Enrico Pea (1938) Arnaldo Frateili – Orio Vergani – Maria Bellonci (1939)
1940s	Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949)
1950s	Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959)
1960s	Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969)
1970s	Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979)
1980s	Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989)
1990s	Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999)
2000s	Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009)
2010s	Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019)
2020s	Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021)