Alberto Moravia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alberto Moravia
Naixement 28 de novembre de 1907
Roma, Itàlia
Mort 26 de setembre de 1990 (als 82 anys)
Roma, Itàlia
Activitat Escriptor, periodista
Nacionalitat Itàlia
Gèneres Novel·la, assaig
Moviment Existencialisme
Primeres obres Els indiferents
Obres principals La romana
El menyspreu
L'ennui

Alberto Moravia (Roma, 28 de novembre de 1907 - 26 de setembre de 1990) fou un escriptor italià.

Nissaga[modifica | modifica el codi]

Alberto Pincherle (Moravia és el nom de l'àvia paterna). Alberto va néixer en el si d'una família burges acabalada. El seu pare, jueu no practicant, era arquitecte i pintor, d'origen venecià. La mare, Teresa Iginia, catòlica, era d'Ancona. Alberto fou el segon de quatre fills, darrere d' Adriana (1905-1996), pintora; li seguien Elena (1909-?), esposa de l'ambaixador Carlo Cimino; el menor fou (1914-1941), mort en combat.

Professió[modifica | modifica el codi]

Fou una de les grans figures de la novel·lística italiana del segle XX. Afectat per la tuberculosi, que el tindria immobilitzat durant vuit anys, abandonà els estudis per a dedicar-se a la literatura. El 1929 publicà Gli indifferenti, la seva primera novel·la, en la que ja si enregistrava la pessimista perspectiva de l'entramat social, el ritme un xic monòton i el llenguatge descarnat, no ec-cent de bellesa estilistica, que constitueixen els trets principals de la seva obra de creació.

Durant l'època feixista i la Segona Guerra Mundial, continuà escrivint i publicant. Successivament donà a conèixer, entre altres títols, Le ambizioni shagliate (1935), L'imbroglio (1937), I sogui del pigro (1941), La mascherata (1941), l'amante infelice (1943) i L'epidemia (contes de caràcter surrealista).

Moravia fou sempre un autor molt llegit en el seu país. Malgrat la lentitud que caracteritza el ritme de les seves novel·les, els palpitants temes que aborda i la manera de plantejar-los, directament i sense eufemismes, li donaren una popularitat innegable.

Acabada la segona guerra mundial, Moravia s'instal·là a Roma i col·laborà assíduament en diversos diaris amb el seu Racconti romani, després recollits en sengles que aparegueren el 1952 i 1959. El 1952, les seves obres es veieren prohibides per l'església i posades a l'Index.

Novel·les més llegides[modifica | modifica el codi]

Moravia tingué escàs èxit com a autor teatral. Per altra banda, publicà llibres interessants de contes i viatges. Varies de les seves novel·les foren portades al cinema.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Moravia