Giuseppe Tornatore
  |
||
|---|---|---|
 Giuseppe Tornatore (1990) |
||
| Naixement: | 27 de maig de 1956 Bagheria (Itàlia) |
|
| Nacionalitat: |  Itàlia |
|
| Premis Oscar | ||
| Millor pel·lícula no anglesa 1990 - Nuovo cinema Paradiso |
||
| Premis BAFTA | ||
| Millor pel·lícula no anglesa 1991 - Nuovo cinema Paradiso Millor guió original 1991 - Nuovo cinema Paradiso |
||
| Mostra de Venècia | ||
| Gran Premi del Jurat 1995 - L'uomo delle stelle |
||
| Festival de Canes | ||
| Gran Premi del Jurat 1989 - Nuovo cinema Paradiso |
||
|
Millors pel·lícules |
||
| 1988 Nuovo cinema Paradiso 1990 Stanno tutti bene 1994 Una pura formalità 1998 La leggenda del pianista sull'oceano 2006 La Sconosciuta |
||
| Fitxa sobre Giuseppe Tornatore a IMDb | ||
Giuseppe Tornatore (27 de maig del 1956, Bagheria, Província de Palerm, Sicília) és un escenarista, guionista i director de cinema italià.
Biografia [modifica]
Molt jove, Giuseppe Tornatore mostra interès per la interpretació i la posada en escena. Amb només setze anys, aconsegueix portar al cinema obres de mestres com Luigi Pirandello o Eduardo De Filippo.
El seu primer èxit audiovisual fou un documental sobre Les minories ètniques a Sicília (Le minoranze etniche in Sicilia), amb el qual va guanyar un premi al Festival de Salerno. Més endavant realitzà, per a la RAI, Diario di Guttuso (Diari de Guttuso). Treballà encara durant un breu període per a la cadena nacional, i se n'ocupà d'alguns programes: Ritratto di un rapinatore – Incontro con Francesco Rosi (Retrat d'un lladre – Trobada amb Francesco Rosi) o Scrittori siciliani e cinema: Verga, Pirandello, Brancati e Sciascia (Escriptors sicilians i cinema: Verga, Pirandello, Brancati i Sciascia). Finalment, el 1984, col·labora amb Giuseppe Ferrara en Cent dies a Palermo (Cento giorni a Palermo).
Dos anys més tard debuta "oficialment" a la gran pantalla amb El senyor de la Camorra (Il camorrista), que tracta del "centre" napolità, i en particular el padrí Raffaele Cutolo i la seva germana. Aquesta pel·lícula és ben rebuda pel públic i la crítica, i li fa guanyar ela Condecoració de plata per ser un dels millors realitzadors joves.
La seva trobada amb el cèlebre productor Franco Cristaldi el 1989 fa néixer la que seria l'obra mestra de Tornatore: Cinema Paradiso (Nuovo Cinema Paradiso). Després d'alguns imprevistos sobre la durada de la pel·lícula, és seleccionada al Festival de Cannes, qui li concedeix el premi especial del jurat. A la seva estrena, la pel·lícula és plebiscitada tant per la crítica com pel públic. Obté un Òscar a la millor pel·lícula estrangera. El 1990 filma Tots estan bé (Stanno tutti bene), que explica el viatge d'un pare sicilià a la recerca dels seus fills escampats per tot Itàlia, interpretada per Marcello Mastroianni. El 1991 col·labora a la pel·lícula col·lectiva Especialment diumenge (La domenica specialmente) amb Francesco Barilli, Giuseppe Bertolucci i Marco Tullio Giordana. El 1994 filma Una pura formalitat (Una pura formalità), que el portarà a la Palma d'Or del Festival de Cannes. Aquesta pel·lícula marca un fet important a la carrera del realitzador, que canvia radicalment d'estil. Reuneix dues estrelles internacionals: Roman Polanski i Gérard Depardieu.
Realitza, el 1995, un documental Lo schermo a tre punte (La pantalla de tres punts), en el qual explica "la seva" Sicília (al·lusió a la forma triangular). Encara en aquest any dirigeix El venedor de somnis (L'Uomo delle stelle), amb Sergio Castellitto en el paper del venedor de somnis. La pel·lícula guanya el David di Donatello i la Condecoració de plata a la millor posta en escena i un premi al Festival de Venècia. El 2009 realitza Baarìa - La porta del vento, que serà triada per representar Itàlia a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa aquell any.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Tornatore  |
- Giuseppe Tornatore a Internet Movie Database (anglès)
- Giuseppe Tornatore a TCM Movie Database (anglès)
- Giuseppe Tornatore a Allrovi (anglès)
