Giuseppe Tornatore

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Giuseppe Tornatore
Giuseppe Tornatore (1990)
Giuseppe Tornatore (1990)
Naixement: 27 de maig de 1956 (1956-05-27) (57 anys)
Bagheria (Itàlia)
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Premis Oscar
Millor pel·lícula no anglesa
1990 - Nuovo cinema Paradiso
Premis BAFTA
Millor pel·lícula no anglesa
1991 - Nuovo cinema Paradiso
Millor guió original
1991 - Nuovo cinema Paradiso
Mostra de Venècia
Gran Premi del Jurat
1995 - L'uomo delle stelle
Festival de Canes
Gran Premi del Jurat
1989 - Nuovo cinema Paradiso

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1988 Nuovo cinema Paradiso
1990 Stanno tutti bene
1994 Una pura formalità
1998 La leggenda del pianista sull'oceano
2006 La Sconosciuta
Fitxa sobre Giuseppe Tornatore a IMDb

Giuseppe Tornatore (Bagheria, Província de Palerm, Sicília, 27 de maig de 1956) és un escenarista, guionista i director de cinema italià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Molt jove, Giuseppe Tornatore mostra interès per la interpretació i la posada en escena. Amb només setze anys, aconsegueix portar al cinema obres de mestres com Luigi Pirandello o Eduardo De Filippo.

El seu primer èxit audiovisual fou un documental sobre Les minories ètniques a Sicília (Le minoranze etniche in Sicilia), amb el qual va guanyar un premi al Festival de Salerno. Més endavant realitzà, per a la RAI, Diario di Guttuso (Diari de Guttuso). Treballà encara durant un breu període per a la cadena nacional, i se n'ocupà d'alguns programes: Ritratto di un rapinatore – Incontro con Francesco Rosi (Retrat d'un lladre – Trobada amb Francesco Rosi) o Scrittori siciliani e cinema: Verga, Pirandello, Brancati e Sciascia (Escriptors sicilians i cinema: Verga, Pirandello, Brancati i Sciascia). Finalment, el 1984, col·labora amb Giuseppe Ferrara en Cent dies a Palermo (Cento giorni a Palermo).

Dos anys més tard debuta "oficialment" a la gran pantalla amb El senyor de la Camorra (Il camorrista), que tracta del "centre" napolità, i en particular el padrí Raffaele Cutolo i la seva germana. Aquesta pel·lícula és ben rebuda pel públic i la crítica, i li fa guanyar la Condecoració de plata per ser un dels millors realitzadors joves.

La seva trobada amb el cèlebre productor Franco Cristaldi el 1989 fa néixer la que seria l'obra mestra de Tornatore: Cinema Paradiso (Nuovo Cinema Paradiso). Després d'alguns imprevistos sobre la durada de la pel·lícula, és seleccionada al Festival de Cannes, qui li concedeix el premi especial del jurat. A la seva estrena, la pel·lícula és plebiscitada tant per la crítica com pel públic. Obté un Òscar a la millor pel·lícula estrangera. El 1990 filma Tots estan bé (Stanno tutti bene), que explica el viatge d'un pare sicilià a la recerca dels seus fills escampats per tot Itàlia, interpretada per Marcello Mastroianni. El 1991 col·labora a la pel·lícula col·lectiva Especialment diumenge (La domenica specialmente) amb Francesco Barilli, Giuseppe Bertolucci i Marco Tullio Giordana. El 1994 filma Una pura formalitat (Una pura formalità), que el portarà a la Palma d'Or del Festival de Cannes. Aquesta pel·lícula marca un fet important a la carrera del realitzador, que canvia radicalment d'estil. Reuneix dues estrelles internacionals: Roman Polanski i Gérard Depardieu.

Realitza, el 1995, un documental Lo schermo a tre punte (La pantalla de tres punts), en el qual explica "la seva" Sicília (al·lusió a la forma triangular). Encara en aquest any dirigeix El venedor de somnis (L'Uomo delle stelle), amb Sergio Castellitto en el paper del venedor de somnis. La pel·lícula guanya el David di Donatello i la Condecoració de plata a la millor posada en escena i un premi al Festival de Venècia. El 2009 realitza Baarìa - La porta del vento, que serà triada per representar Itàlia a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa aquell any.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Tornatore Modifica l'enllaç a Wikidata