Fanny i Alexander

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Fanny och Alexander
Fanny i Alexander
Fanny&Alexander2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Ingmar Bergman
Direcció artística: Susanne Lingheim, Anna Asp

Producció: Jörn Donner

Guió: Ingmar Bergman

Música: Daniel Bell

So: Björn Gunnarsson, Lars Liljeholm, Bo Persson, Owe Svensson

Fotografia: Sven Nykvist

Muntatge: Sylvia Ingmarsson

Vestuari: Marik Von-Lundh

Dades i xifres
País: Suècia
Data d'estrena: 1982
Gènere: Drama
Duració: 188 min.
Idioma original: Suec

Pàgina sobre “Fanny och Alexander a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars

Fanny i Alexander (títol original en suec Fanny och Alexander)[1] és una pel·lícula sueca escrita i realitzada per Ingmar Bergman, estrenada el 1982, guanyadora de quatre Oscars. En principi va ser una pel·lícula feta per a la televisió dividida en quatre parts, amb un total de 312 minuts. La versió del cinema va ser de 188 minuts. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Bergman va anunciar que aquesta pel·lícula seria l'última que faria. I, en efecte, des d'aleshores només ha escrit guions, i realitzat algunes obres per a la televisió (sobretot Efter repetitionen i Sarabanda, la continuació de la famosa Scener ur ett äktenskap (Secrets d'un matrimoni).

Argument[modifica | modifica el codi]

La història es desenvolupa a la Suècia de començament del segle XX. La pel·lícula descriu la vida d'una noia, Fanny, i del seu germà Alexander al si d'una família benestant, els Ekdahl. Els pares de Fanny i Alexander treballen en el teatre i són molt feliços fins a la mort sobtada del pare. Poc després d'aquest drama, la mare troba un pretendent, un bisbe, i accepta la seva proposició de matrimoni. Es trasllada a casa seva amb els nens; és un indret on regna una atmosfera severa i ascètica. Els nens són sotmesos a la seva autoritat estricta i despietada.

A més a més de temes com el cristianisme, el penediment i la submissió a l'autoritat, la pel·lícula parla de l'amor, de les ruptures, dels fantasmes, i dels fenòmens paranormals, així com el tema molt bergmanià de l'existencialisme. El pare dels nens està interpretant el fantasma del rei mort a Hamlet quan pateix una crisi cardíaca fatal. El personatge del bisbe, i el que li succeeix, fan pensar en la usurpació de Hamlet i a la revenja final del jove príncep.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Bergman va ser designat per l'oscar al millor director i per al del millor guió original, però no els va guanyar, posant fi a les seves oportunitats de rebre un Oscar per a una pel·lícula.

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema