Tizoc: Amor indio
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Ismael Rodríguez Ruelas  |
| Protagonistes | |
| Producció | Antonio Matouk |
| Dissenyador de producció | Jorge Fernández Hernández |
| Guió | Ismael Rodríguez Ruelas, Manuel R. Ojeda (en)  i Carlos Orellana |
| Música | Raúl Lavista |
| Fotografia | Alex Phillips |
| Muntatge | Fernando Martínez Álvarez |
| Productora | Matouk Films SA |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 23 octubre 1957 |
| Durada | 198 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema romàntic i drama |
      | |
Tizoc: Amor indio, també coneguda com a Tizoc o El Indio Tizoc, és una pel·lícula mexicana protagonitzada per Pedro Infante i María Félix el 1956, escrita per Manuel R. Ojeda i Carlos Orellana i dirigida per Ismael Rodríguez. La cinta va ser filmada en Pathécolor i Cinemascope per Alex Phillips i forma part del període final de la Època d'Or del cinema mexicà, que abasta de 1935 a 1958.
Sinopsi[modifica]
La pel·lícula conta la tràgica història d'amor entre l'indi Tizoc, habitant de la serra de l'estat d'Oaxaca i María (María Félix), una dona criolla provinent de la ciutat, aparentment arrogant i orgullosa que en conèixer a Tizoc aprèn a apreciar la seva senzilla saviesa i el seu bon cor. Tizoc la confon amb la Mare de Déu. Lluita contra la societat i els prejudicis. Pensa que es casarà amb ell quan li doni el mocador...
Repartiment[modifica]
- María Félix … “María Eugenia”
- Pedro Infante … “Tizoc”
- Andrés Soler … “Fray Bernardo”
- Carlos Orellana … “Don Pancho García” (padrí de Tizoc)
- Miguel Arenas … “Don Enrique del Olmo” (pare de María)
- Manuel Arvide … “Cosijope” (pare de Nicuil i Machinza)
- Guillermo Bravo Sosa … (Bruixot)
- Polo Ramos
Premis i nominacions[modifica]
Va participar en el 7è Festival Internacional de Cinema de Berlín, on Pedro Infante va guanyar l'Ós de Plata a la millor interpretació masculina.[1] La pel·lícula també va guanyar el Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa als 15è Premis Globus d'Or.[2][3] Va ser l'última pel·lícula rodada per Pedro Infante abans de la seva mort en un accident d'avió el 1957.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Berlinale 1957: Prize Winners». Berlinale. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2019. [Consulta: 31 desembre 2009].
- ↑ «Golden Globes, USA». IMDb, 1958. [Consulta: 13 juliol 2014].
- ↑ Rasmussen, Cecilia «Pedro Infante». Los Angeles Times [Los Angeles, CA, USA], 11-02-2007 [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ Avendaño, Reyna «Cuando Pedro Infante hizo llorar a María Félix (When Pedro Infante made María Félix cry)». El Universal [Mexico City, Mexico], 18-11-2018 [Consulta: 10 novembre 2020].
Enllaços externs[modifica]
- Tizoc: Amor indio, pel·lícula sencera a Facebook
