Divorci a la italiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Divorzio all'italiana
Divorci a la italiana
Divorceitalian.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Pietro Germi
Direcció artística: Carlo Egidi

Producció: Franco Cristaldi

Guió: Ennio De Concini
Pietro Germi
Alfredo Giannetti

Música: Carlo Rustichelli

Fotografia: Leonida Barboni, Carlo Di Palma

Muntatge: Roberto Cinquini

Vestuari: Dina Di Bari

Protagonistes: Marcello Mastroianni
Daniela Rocca
Stefania Sandrelli
Leopoldo Trieste
Odoardo Spadaro

Dades i xifres
País: Itàlia
Data d'estrena: 1961
Gènere: Comèdia
Duració: 108 min
Idioma original: italià

Companyies
Distribució: Embassy Pictures Corporation

Pàgina sobre “Divorzio all'italiana a IMDb

Valoracions
IMDb 8.2/10 stars
FilmAffinity 7.4/10 stars

Divorci a la italiana (original: Divorzio all'italiana) és una pel·lícula italiana, dirigida per Pietro Germi estrenada el 1961 i doblada al català.[1]

Aquesta pel·lícula ser la primera que va rebre la denominació Comèdia italiana, terme que va caracteritzar una gran part de la producció cinematogràfica italiana dels anys 1960 i 1970.

Argument [2][modifica | modifica el codi]

Un noble sicilià es vol tornar a casar, però com el divorci és il·legal a Itàlia, fa de tot perquè la seva dona s'enamori d'un altre home, per poder-los sorprendre junts, matar-la i tenir una pena lleugera per crim d'honor [3]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Hom pot reconèixer en algunes escenes d'exteriors la vila siciliana d'Ispica (a la pel·lícula, la vila fictícia d'Agromonte). Les escenes d'interiors van ser rodades al Teatre Bellini d'Adrano.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

Comèdia que dispara contra el manipulable honor sicilià, l'element desencadenador del qual és gairebé sempre el sexe. Molt lloada en el seu dia, el temps l'ha fet empal·lidir, sobretot pel que fa al guió i a la posada en escena, que semblaven aleshores virtuts inapel·lables.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Divorci a la italiana
  2. «Divorzio all'italiana». The New York Times.
  3. Després del referèndum sobre el divorci l'any 1974, i de la reforma dels drets de la família (llei 151/1975), després del referèndum sobre l’avortament, les disposicions en relació amb els crims d’honor van ser abrogats per la llei 442 del 5 d'agost de 1981.
  4. Calderon, pàg. 166

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema