La veritat (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
La Vérité
La veritat
Verite.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Henri-Georges Clouzot
Direcció artística: Jean André
Robert André
Marc Desages

Producció: Raoul Lévy
Roger Debelmas (productor associat)

Guió: Henri-Georges Clouzot
Vera Clouzot

Muntatge: Albert Jurgenson
d'Éric Pluet

Maquillatge: Odette Berroyer

Protagonistes: Brigitte Bardot
Sami Frey
Charles Vanel
Paul Meurisse

Dades i xifres
Països: França
Itàlia
Data d'estrena: 1960
Gènere: Drama
Duració: 124 minuts

Companyies
Productora: Han Productions (Paris)
C.E.I.A.P (Roma)
Distribució: Columbia

Pàgina sobre “La Vérité a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 6.8/10 stars

La veritat (títol original en francès: La Vérité) és una pel·lícula franco-italiana d'Henri-Georges Clouzot estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

Dominique Marceau, una seductora jove, és jutjada per l'homicidi del seu amant Gilbert Tellier. En el transcurs de les audiències, la verdadera cara de l'acusada es dibuixa a poc a poc.

Gilbert, un jove director d'orquestra, promès amb la seva germana Annie, violinista, s'enamora de Dominique. És la primera vegada que està enaamorada. No obstant això, per a ella és un compromís massa important per a la seva joventut inestable. Se li retrauran els seus costums lleugers durant el procés.

És per a Gilbert la revelació d'una passió devoradora, però massa possessiva per a la Dominique. Per a Annie és un drama. La Dominique, tanmateix, enganya Gilbert per venjar-se després que l'ha deixat creient que l'havia enganyat prèviament.

Aquest últim torna amb Annie i es promet amb ella. La Dominique s'enfonsa en una depressió en assabentar-se de la notícia. Intenta llavors tornar a veure Gilbert.

Gilbert tindrà encara una última aventura, secreta i fugaç amb la Dominique, però li dirà al matí que ja no està enamorada. Dominique, depressiva, es troba una pistola per eventualment suïcidar-se. Setmanes més tard, Dominique, encara enamorada, va al domicili de Gilbert. Mentre s'amenaça amb suïcidar-se davant d'ell, la rebutja amb una gran violència verbal, el mata espontàniament. Intenta immediatament suïcidar-se, però sense efecte, ja que ha buidat el seu carregador en el furor del seu acte. Intenta llavors suïcidar-se amb gas. Salvada in extremis, passa davant l'audiència per a homicidi.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Clouzot va declarar haver tingut la idea del guió després d'haver assistit a diferents processos de l'audiència. La pel·lícula és sobretot l'adaptació d'un fet real, la història de Pauline Dubuisson, jutjada el 1953 per l'homicidi del seu expromès Félix Bailly, que ha mort després que va trencar amb ella i es va prometre amb una altra jove. Si Pauline Dubuisson tingués alguns trets comuns amb el personatge de la pel·lícula, sobretot els costums lleugeres, no era la jove ociosa de la pel·lícula, ja que Pauline Dubuisson era estudiant de medicina. El realitzador ha apartat, d'altra banda, la prova viscuda als 18 anys per Pauline Dubuisson, víctima de l'Alliberament, violada per haver estat l'amant d'un metge-coronel alemany. Quan surt la pel·lícula el 1960, Pauline Dubuisson surt de la presó i intenta reprendre els seus estudis a París. L'estrena de la pel·lícula és un drama per a ella que aspira a l'oblit. Marxa a exercir com a interna a Essaouira al Marroc. Pauline Dubuisson es va suïcidar el 1963 al Marroc després d'un projecte de matrimoni amb un francès.
  • La Veritat va ser el revelador del talent per la tragèdia de Brigitte Bardot. La seva actuació va ser destacada unànimement per la crítica.
  • Brigitte Bardot i Sami Frey van viure una història d'amor després de la pel·lícula.
  • Henri-Georges Clouzot, conegut per a la seva gran duresa, la seva misogínia i la seva tècnica que consisteix a apretar fins l'extrem les actrius de les seves pel·lícules, va empènyer tant Brigitte Bardot a «escopir les seves tripes», que aquesta última, massa impregnada del seu personatge, després del final del rodatge, va tenir una temptativa de suïcidi, com la Dominique al final de la pel·lícula.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. La veritat (en català). esadir.cat. 
  2. «La vérité». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema