Gandhi (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Gandhi
Gandhimovie2.jpg
Pòster pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Richard Attenborough
Direcció artística: Norman Dorme, Ram Yedekar

Producció: Richard Attenborough

Guió: John Briley

Música: Ravi Shankar
George Fenton

So: Gerry Humphreys, Robin O'Donoghue, Jonathan Bates, Simon Kaye

Fotografia: Ronnie Taylor

Muntatge: John Bloom

Vestuari: Bhanu Athaiya, John Mollo

Protagonistes: Ben Kingsley
Rohini Hattangadi
Candice Bergen
Martin Sheen
Roshan Seth

Dades i xifres
Països: Gran Bretanya
Índia
Data d'estrena: 1982
Gènere: Drama històric
Biogràfic
Duració: 188 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Columbia Pictures
Pressupost: 22 milions dòlars

Pàgina sobre “Gandhi a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars

Gandhi és una pel·lícula britànica-índia, dirigida per Richard Attenborough i estrenada el 1982. És un biopic sobre la vida de Mohandas Gandhi que va guanyar vuit Oscars i ha estat doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula comença amb l'assassinat de Gandhi el 30 de gener de 1948. Després de l'oració del vespre, un Gandhi ancià inicia el seu passeig. Un dels admiradors que l'esperaven li dispara al pit. Gandhi exclama, "Hé Ram"! ("Oh, Déu"!), i llavors cau mort. La pel·lícula continua amb una processó en el seu funeral, al qual assisteixen dignataris de tot el món.

Gandhi retrata un home d'una simplicitat profunda. La història retrocedeix a la Sud-Àfrica de 1893, on el racisme i la discriminació estan fortament arrelats. Malauradament, Mohandas Gandhi (Ben Kingsley), acabats els estudis a Anglaterra, no és conscient d'aquest fet mentre viatja en tren amb el seu bitllet de primera classe. Un brusc despertar per part del guàrdia, que descortesament expulsa Gandhi del tren a la següent estació.

Ben Kingsley

Impressionat per tal injustícia, malparla contra el sistema als seus compatriotes establerts fa temps a Sud-àfrica, mentre s'adona que no es pot canviar la llei, Gandhi sent que no té cap elecció però protesta. Les paraules fracassen tanmateix i Gandhi recorre a l'acció directa, cremant el seu carnet d'identitat davant de la policia. El seu subsegüent arrest arriba als titulars dels diaris i l'atenció de tot el món. Finalment, el govern reconeix alguns drets per als indis.

Després d'aquesta victòria, Gandhi es troba de tornada a l'Índia, on se'l considera un heroi nacional. Se l'insta a seguir la lluita per a la independència de l'Índia de l'Imperi britànic. Gandhi accepta, i munta una campanya de no-cooperació no violenta a una escala sense precedents, coordinant milions d'indis.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]