Hugo (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Hugo
Hugo Poster.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Martin Scorsese
Direcció artística: Dante Ferretti

Producció: Martin Scorsese
Johnny Depp
Tim Headington
Graham King
Christi Dembrowski
Charles Newirth
Emma Tillinger Koskoff

Guió: John Logan
a partir de la història de :
Brian Selznick

Música: Howard Shore

So: John Midgley

Fotografia: Robert Richardson

Muntatge: Thelma Schoonmaker

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 2011
Gènere: fantàstic
Duració: 128 min.
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: GK Films
Infinitum Nihil
Columbia Pictures
Relativity Media
Village Roadshow Pictures
Distribució: Warner Bros. Pictures
Columbia Pictures

Pàgina sobre “Hugo a IMDb

Hugo és una pel·lícula estatunidenca de 2012 de Martin Scorsese. És l'adaptació de la novel·la il·lustrada per a nens del mateix nom de Brian Selznick, publicada als Estats Units d'Amèrica el 2007. La pel·lícula va sortir en 3D.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

L'acció passa a París, cap l'any 1931. Hugo Cabret és un nen de 12 anys que viu amb el seu pare, un home vidu, dedicat i afectuós, mestre rellotger a París, el 1931. El seu pare (Jude Law), porta a Hugo al cinema, i adora les pel·lícules de Georges Méliès, el millor cineasta del seu temps. El pare d'Hugo mor en un incendi produït en el museu on treballa i queda sota la tutela del seu oncle, un rellotger alcohòlic responsable del manteniment dels rellotges a l'estació de tren de Montparnasse a París. El seu oncle li ensenya com ocupar-se dels rellotges, però un dia desapareix.

Hugo viu entre les parets de l'estació, ajustant els rellotges, robant aliments i treballant en el projecte més ambiciós del seu pare: la reparació d'un autòmat espatllat, un home mecànic suposadament capaç d'escriure amb un ploma estilogràfica. Hugo roba peces mecàniques a una botiga de joguines de l'estació amb la intenció de reparar l'autòmat, però un dia és capturat pel seu propietari, que confisca a Hugo un petit quadern, heretat del seu pare, que conté dibuixos i estudis del seu pare dur a terme la reparació.

Per recuperar el seu quadern, Hugo segueix al jogueter fins a casa on coneix a Isabelle, una nena un xic més gran que resulta ser la fillola de Méliès. La nena convenç a Hugo que torni a casa i promet ajudar-lo a recuperar el seu quadern. L'endemà, Méliès lliura a Hugo un munt de cendres afirmant que es tracta de les restes del seu quadern, però Isabelle li informa que el petit diari no ha estat cremat. Finalment, Méliès es compromet a tornar el quadern a Hugo si aquest l'hi guanya treballant a la botiga de joguines, en compensació per totes les peces que havia robat.

Hugo treballa a la botiga de joguines, i en el seu temps lliure aconsegueix reparar l'autòmat, però li falta una peça, una clau en forma de cor.

Hugo li descobreix el cinema a Isabelle, cosa que el seu padrí mai li havia permès experimentar, tot colant-se en una pel·lícula de cinema mut de Buster Keaton. Inicialment, Hugo no confia en Isabelle i intenta deslliurar-se'n, però resulta que té en la seva possessió la clau per l'autòmat. Quan els nens utilitzen la clau per activar l'home de corda, aquest reprodueix l'escena d'una pel·lícula. Hugo recorda que és un film del que el seu pare parlava constantment, recorda que va dir haver estat la seva primera pel·lícula Le Voyage dans la Lune. Els joves també descobreixen com el dibuix de l'autòmat està signat amb el nom del padrí d'Isabelle: Georges Méliès.

A la casa dels Méliès, Hugo mostra el dibuix a Jeanne, la dona de Georges, però la dona no revela res als nens i els obliga a amagar-se en una habitació quan el seu marit arriba a casa. Mentre hi ha els nens amagats, Isabelle i Hugo descobreixen un compartiment secret i accidentalment s'escampen vells dibuixos i fotografies dels treballs de Georges, quan els padrins d'Isabelle entren a l'habitació. El vell Georges se sent traït i deprimit.

Hugo es fa amic de l'amo d'una llibreria que li havia mostrat Isabelle a l'estació. El propietari de la llibreria presta la seva ajuda als nens en la seva recerca d'un llibre sobre història cinematogràfica. Després trobar el llibre, queden molt sorpresos en comprovar que l'autor, Rene Tabard, afirma que Georges Méliès va morir a la Primera Guerra Mundial. Mentre intenten comprendre la raó de tan gran error, Monsieur Tabard apareix en persona i els nens expliquen a l'home que Méliès encara viu. Tabard revela ser un gran admirador dels treballs de Méliès, i fins i tot té una còpia de Le Voyage dans la Lune.

Més tard, Hugo i Tabard, amb ajuda d'Isabelle, es dirigeixen a casa de Méliès amb a intenció d'ajudar el vell cineasta. Al principi, no són ben rebuts per Jeanne, que demana als seus inesperats convidats que marxin abans que el seu marit desperti. Quan Tabard reconeixeu-hi una de les actrius més recurrents en l'obra de Georges, Jeanne accepta la seva oferta de mostrar la cinta de Le Voyage dans la Lune. Mentre s'entreveuen la pel·lícula, Georges apareix sobtadament despertat pel so del projector i explica com va arribar a ser cineasta, a crear pel·lícules; explica com va inventar els efectes especials i com va perdre la fe en el cinema després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, veient- forçat a vendre els seus treballs per aconseguir una mica de diners, i de com va obrir la botiga de joguines per poder sobreviure. També pensa que l'autòmat, una de les seves creacions estrella, va ser destruït en l'incendi produït al museu, i que res queda dels treballs de la seva vida.

Hugo decideix tornar a l'estació per tornar l'autòmat al seu amo original. En arribar, és arraconat per l'inspector de l'estació i el seu gos. El nen aconsegueix escapar i corre al més alt de l'estació, on es troba la torre del rellotge principal. Hugo s'amaga pujant a les agulles del rellotge. Un cop burlat l'inspector, Hugo fuig a buscar el autòmat per fugir amb ell de tornada a casa d'Isabelle i els seus padrins, però és capturat per l'inspector i l'autòmat cau a les vies del tren. Hugo intenta salvar l'home mecànic llançant a les vies, tot i la imminent proximitat d'una locomotora. Tot indica un desenllaç tràgic, però l'inspector salva el nen i l'autòmat i procedeix a la seva detenció. Hugo discuteix amb l'oficial i sembla Georges, que reclama el nen al·legant que es troba sota la seva tutela.

Finalment, Georges realitza una esplèndida gala commemorativa pel seu treball i Tabard anuncia que han pogut rescatar i restaurar unes 80 pel·lícules del director. Georges agraeix a Hugo seves accions, i després convida als assistents a "perseguir els seus somnis".

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Llocs de rodatge[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema