Le Tambourin fantastique

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLe Tambourin fantastique
Fitxa
DireccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
ProductoraStar Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1908 Modifica el valor a Wikidata
Durada6 min Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0000769 Filmaffinity: 598341 Letterboxd: the-knight-of-black-art TMDB.org: 196599 Modifica el valor a Wikidata

Le Tambourin fantastique és un curtmetratge mut francès del 1908 acreditat a Georges Méliès. Va ser venut per la Star Film Company de Méliès i està numerat del 1030 al 1034 als seus catàlegs.[1]

Trama[modifica]

Un mag, ajudat pel seu assistent i dues dones vestides de patges, construeix un gran tamborí amb dos cèrcols i un tros de tela. El mag pinta una cara al cap del tamborí i extreu màgicament ampolles de vi i roba, inclosos els vestits passats de moda, de la cara. Multiplicant les pàgines en quatre, el mag els llança els vestits damunt i fan un breu ball.

A continuació, el mag agafa el marc del tamborí (ara sense cap) i, penjant-lo d'uns cables, en fa aixecar una de les dones. Aleshores, ell mateix desapareix dins del bastidor, per a la sorpresa del seu servent, abans de tornar a fer un últim truc: torna a separar el quadre en dos cèrcols, els converteix en les rodes d'una bicicleta i marxa alegrement.

Producció[modifica]

El repartiment inclou Méliès com a mag, un actor anomenat Manuel com el seu servent i Suzanne Faes com una de les quatre dones. Manuel era un col·laborador freqüent de Méliès, i des de 1906 supervisava algunes de les pel·lícules realitzades a l'Estudi B, el més gran dels dos estudis de Méliès. Els efectes especials de la pel·lícula es creen utilitzant maquinària escènica (incloent estructures ocultes, pintades de negre, per ocultar actors i accessoris), escamoteig i exposició múltiple.[2]

Una guia de l'obra de Méliès, publicada pel Centre National de la Cinématographie, assenyala que és divertit veure a Manuel, tantes vegades el director adjunt de Méliès, aquí fent "el paper de criat que imita tots els gestos del seu amo"."[2]

Referències[modifica]

  1. Malthête, Jacques; Mannoni, Laurent. L'oeuvre de Georges Méliès. París: Éditions de La Martinière, 2008, p. 352. ISBN 9782732437323. 
  2. 2,0 2,1 Essai de reconstitution du catalogue français de la Star-Film; suivi d'une analyse catalographique des films de Georges Méliès recensés en France. Bois d'Arcy: Service des archives du film du Centre national de la cinématographie, 1981, p. 289–90. ISBN 2903053073. 

Enllaços externs[modifica]