Cabaret (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Cabaret
Cabaret
Cabaret2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Bob Fosse
Direcció artística: Rolf Zehetbauer

Producció: Cy Feuer

Guió: Christopher Isherwood (llibre)
John Van Druten (script)
Joe Masteroff (musical)
Jay Presson Allen (adaptació)

Música: John Kander

Fotografia: Geoffrey Unsworth

Muntatge: David Bretherton

Protagonistes: Liza Minnelli
Michael York
Joel Grey

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1972
Gènere: Drama romàntic
Musical
Duració: 124 min.
Idioma original: Anglès, Alemany, hebreu

Companyies
Distribució: Allied Artists (Estats Units)
ABC Pictures (fora dels Estats Units)
Pressupost: 6 milions dòlars

Pàgina sobre “Cabaret a IMDb

Valoracions
IMDb 7.8/10 stars

Cabaret és una pel·lícula musical estatunidenca de Bob Fosse, estrenada el 1972.

Argument[modifica | modifica el codi]

Sally Bowles és una cantant estatunidenca que actua de nit al cabaret Kit Kat Klub de Berlín al començament dels anys 1930. Lloga una cambra a Brian, un anglès reservat, universitari i escriptor que dóna lliçons d'anglès per guanyar-se la vida mentre continua els seus estudis d'alemany.

Intenta sense èxit seduir-lo i conclou que és homosexual. Es fan amics, i Brian és el testimoni de la vida caòtica de Sally durant els últims dies de la República de Weimar. L'increment de la violència nazi és mostrada moltes vegades a la pel·lícula. Brian i Sally es fan aviat amants.

Un ric playboy, Max, fa amistat amb ells. Els sedueix tots dos i després els abandona, deixant Sally embarassada sense que sàpiga qui és el pare. Brian li proposa matrimoni a Sally i una vida d'universitari a Cambridge. Sally s'adona que mai no podrà portar una vida tan tranquil·la, i el deixa després d'haver avortat.

El film acaba amb la marxa de Brian a Anglaterra mentre que Sally continua la seva vida a Berlín.

Comentari[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula s'inspira en la comèdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada amb un gran èxit a Nova York el 1966 amb Jill Haworth (Sally Bowles), Joel Grey (mestre de cerimònia), i Lotte Lenya (Fraulein Schneider). La comèdia musical és una adaptació de l'obra I am a Camera del dramaturg anglès John Van Druten (1951) i de la novel·la Adéu a Berlín (1939) de l'escriptor anglès Christopher Isherwood.

Com Berlín, la ciutat d'Europa que més bull en tots els aspectes - cultura, costums, etc. - ha pogut passar a poc a poc a l'horror del règim nazi naixent ?

El 1993, Cabaret torna sobre als escenaris i triomfa a Londres. El musical de Broadway fa de seguida la volta al món i es produeix a París des de finals de 2006, als Folies Bergère. Rob Marshall signa la coreografia i Sam Mendes l'escenificació. Els dos autors treballen en estreta col·laboració. Hi ha una particularitat: la comèdia musical s'interpreta en la llengua del país on és produïda. Cabaret celebra els seus 40 anys el 2006, i coneix encara avui, a París, un gran èxit.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

1972:

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

  • Liza Minnelli va concebre ella mateixa el seu pentinat i el seu maquillatge, amb l'ajuda del seu pare Vincent Minnelli.
  • Gene Kelly i Billy Wilder van declinar la proposta de realitzar la pel·lícula.
  • A la versió "original", la que va ser interpretada al teatre a Broadway, l'escriptor és americà i la cantant anglesa.
  • Al començament de la pel·lícula, una estranya i inquietant dona fumant una cigarreta sembla furtivament asseguda en el fons del Kit Kat Club: fa referència a un quadre expressionista alemany d'Otto Dix, el Retrat de Sylvia von Harden

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema