Els miserables (pel·lícula de 1995)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEls miserables
Les Misérables Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióClaude Lelouch Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióClaude Lelouch Modifica el valor a Wikidata
GuióClaude Lelouch Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDidier Barbelivien Modifica el valor a Wikidata
FotografiaClaude Lelouch Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCanal+ Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada175 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEls miserables Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0113828 Filmaffinity: 660178 Allocine: 34195 Rottentomatoes: m/1068179-les_miserables Letterboxd: les-miserables-1995 Mojo: lesmiserables95 Allmovie: v134631 TCM: 81228 TV.com: movies/les-miserables-1995 TMDB.org: 48750 Modifica el valor a Wikidata

Els miserables[a] (títol original en francès: Les Misérables) és una pel·lícula francesa dirigida par Claude Lelouch, estrenada el 1995.[1][2] Ambientada a França durant la primera meitat del segle xx, la pel·lícula tracta d'un home pobre i analfabet anomenat Henri Fortin (Jean-Paul Belmondo) que coneix la clàssica novel·la de 1862 de Victor Hugo Els Misérables i comença a veure paral·lelismes amb la seva pròpia vida. La pel·lícula va guanyar el Globus d'Or de 1995 a la millor pel·lícula en llengua estrangera.[3][4]

Argument[modifica]

Començaments del segle xx. Henri Fortin, acusat equivocadament d'haver matat el seu patró, el comte de Villeneuve, és condemnat a presidi. La seva dona, Catherine es refugia amb el seu fill Henri a la regió d'Arromanches.

De resultes d'una evasió fallida, Henri pare mor. Ja adult, Henri fill es converteix en campió de boxa dels pesos mitjans. El 1940, fent de transportista, ajuda André Ziman, la seva dona Elise i la seva filla, Salomé, a fugir de les persecucions nazis. Durant el viatge cap a el Jura, li expliquen la història de Jean Valjean, malnom que li han donat per la seva força hercúlia...

Repartiment[modifica]

Premis[cal citació][modifica]

Notes[modifica]

  1. Viquipèdia:Traducció de noms#Cultura > Obres de teatre i pel·lícules: «Les pel·lícules basades en un llibre que ha estat traduït al català, però la pel·lícula encara no, es pot utilitzar el títol del llibre».

Referències[modifica]

  1. Bleiler, David. TLA Film, Video, and DVD Guide 2002-2003: The Discerning Film Lover's Guide (en anglès). St. Martin's Publishing Group, 2014-04-08. ISBN 978-1-4668-6757-4. 
  2. Guyon, Loïc; Watts, Andrew. Aller(s)-Retour(s): Nineteenth-Century France in Motion (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2014-03-17, p. 245. ISBN 978-1-4438-5756-7. 
  3. Carr, Steven Alan; Carr, Steve «The Holocaust in the Text: Victor Hugo's "Les Misérables" and the Allegorical Film Adaptation». Film Criticism, 27, 1, 2002, pàg. 50–65. ISSN: 0163-5069.
  4. Metz, Walter «From Jean-Paul Belmondo to Stan Brakhage: Romanticism and Intertextuality in "Irma Vep" and "Les Misérables"». Film Criticism, 27, 1, 2002, pàg. 66–83. ISSN: 0163-5069.