Els miserables

Els Miserables

Cossette, una de les protagonistes del relat.
Autor	Victor Hugo
País original	França
Llengua original	Francès
Gènere(s)	Romanticisme
Editor
Data de publicació	1862

Els miserables (títol original:Les Misérables) és una novel·la escrita en francès per l'escriptor Victor Hugo i publicada el 1862. La novel·la transcorre a França durant la primera meitat del segle XIX. És una novel·la romàntica.

La novel·la transcorre al voltant de la vida d'un ex-presidiari, Jean Valjean, que després de passar molts anys a la presó intenta iniciar una nova vida però continua arrossegant el seu passat. Coneixerà a en Gavroche i a un revolucionari fill de burgesos, que estan inspirats en els acompanyants de la "Llibertat" de la pintura de Delacroix La llibertat guiant el poble.

La novel·la permet als lectors endinsar-se i apropar-se a la història de la França contemporània a Victor Hugo, com ara la Revolució Francesa de 1789, l'imperi napoleònic, la Restauració de Lluís XVIII i Carles X i la revolució de juliol que va transferir el poder a Lluís Felip d'Orleans. També s'ha de destacar l'anàlisi d'aquests esdeveniments històrics i d'altres esdeveniments socials i culturals com les condemnes a la guillotina.

Estructura

La novel·la està dividida en 5 volums:

1. Fantine
2. Cosette
3. Marius
4. L'idil·li del carrer Plumet i l'epopeia del carrer Saint-Denis
5. Jean Valjean

També, cada part consta de vuit o més "llibres", dividits aquests en diversos capítols. Cada capítol és relativament curt, normalment d'unes poques pàgines. No obstant, el llibre en la seua totalitat és bastant més llarg que la majoria de les novel·les, superant sense problemes les mil cinc-centes pàgines en les edicions íntegres. Les quals són de fàcil assimilació i que al llegir-les són de fàcil comprensió i enteniment, és una obra molt recomanable.

Volum I: Fantine

L'obra, que té lloc en 1815, comença parlant del bisbe de Digne, Monsenyor Myriel, de gran bondat i generositat amb els pobres. Viu amb la seua germana fadrina i amb una serventa en un antic hospital. Es descriu com era la seua vida, totalment apegada a les seues creences religioses, fins al punt de passar per greus problemes econòmics.

Volum II: Cosette

En la segona part, apareix tota una descripció de Jean Valjean, que és un home que volia ser bo, però és condemnat a la presó per haver robat un tros de pa per als seus nebots que no havien menjat en diversos dies, i pel simple fet d'haver intentat escapar diverses vegades, la seua condemna s'estava fent cada vegada més llarga. I 20 anys després, però el fet d'haver estat tant temps en la presó, ha canviat la seua personalitat i s'ha tornat un home fred, a l'eixir de la presó, demana refugi en la casa del bisbe (que ja és arquebisbe) i estant ací, veu les coses de plata que aquest té en el seu molt humil estatge i tracta de robar-se-les; la serventa, ho descobrix i corre a contar-li a l'arquebisbe el que va veure, aquest sent un home tan bo renya a la seua serventa, i a Valjean li regala les seues coses de plata i li ajuda a no tornar a trepitjar la presó, la qual cosa causa certa confusió en Valjean perquè no s'explica com és que tractant d'haver-li fet un mal a l'arquebisbe, aquest tanmateix es preocupa per ell i li ajuda.

Volum III: Marius i Volum IV: Saint-Denis

En la tercera i quarta part, conta la història de Fantine, que és una noia que està molt enamorada, però així de colp i volta, el seu xicot l'abandona i és quan ella s'adona que es troba prenyada, molt trista i desconsolada pel seu recent abandó, decideix educar de la millor forma possible a la seua filla, a la qual anomenara Cossette. Quan s'adona la mare que no pot seguir mantenint a la seua filla ella sola, li demana a una família (els Thénardier) que es facen càrrec d'ella, però aquests maltractaran molt a la xiqueta i li exigirien molts diners a la seua mare per a cuidar-la, fins i tot a Cossette l'arriben a tractar com la seua serventa.

Volum V: Jean Valjean

Aquesta cinquena part parla d'un home que de sobte està guanyant molts diners, el seu nom: Monsieur Madeleine; aquest home és Jean Valjean qui ha tingut un canvi molt important en la seua vida i qui ha estat fent negocis i invertint i aquest arreplega a Fantine i ella es torna la seua minyona.

Ací hi ha un home (Javert) que creu conèixer a Monsieur Madeleine, ell reconeix que és Jean Valjean però no té com comprovar-lo, llavors arregla un judici en el qual Valjean com veu que no té d'una altra i per a de una vegada arreglar tot, confessa la seua veritable identitat davant tota l'assemblea, també morirà la mare de Cossette esperant tenir al costat d'ella novament a la seua filla.

En aquesta part del llibre, ens comença descrivint la batalla de Waterloo, on ens esmenta nous personatges com el Baró Pontmerçy i Thénardier.

Ara, l'ex-presidiari Jean Valjean, fa creure a tots que mor ofegat, al llançar-se al mar amb grillons i cadenes (encara que aquestes no estaven amarrades) però té la seua fortuna enterrada prop de casa dels Thénardier, on es topa amb Cossette quan era encara una xiqueta, i decideix dur-se-la per a protegir-la dels seus "cuidadors" que solament explotaven a la pobra xiqueta; ja ell tenint a la xiqueta, es preocupa per ella i l'adopta com a filla, i viuen en els barris més pobres en Paris, però entre ells es crea un llaç fraternal i cada vegada es volen més; un dia són reconeguts i duts a un convent, ja ací en el convent, la hi passa descrivint amb luxe de detalls com vestien, els seus horaris i quines eren les seues activitats diàries, tota una descripció que ens mostra el perquè aquest llibre romàntic té els seus tocs realistes.

Context històric

Per a aqueix llavors , esmenta la batalla de Waterloo, la qual es va desenvolupar del 15 i 18 de juny de 1815, ens parla de la pobresa extrema que els toque viure a tots els quals estaven en els seus voltants, i que el fet de treballar junts va unir pensaments i va permetre que afloren noves i millors idees.

En aquest trobem els esdeveniments de la seua època com la Revolució francesa de 1789, l'imperi Napoleònic, la Restauració amb Lluís XVIII i Carles X i la revolució de juliol que va transferir el poder a Lluís Felip d'Orleans.

Es troba en una societat conservadora (molt arrelada a les seues cultures i que no vol admetre cap canvi a la seua forma de vida), classista i molt masclista. Els homes són rudes i masclistes i les dones delicades, esforçades i seguien ordres dels homes, la qual cosa originà pobresa a gran part de la població (econòmicament), descontentament amb la burgesia (políticament)

Pel que es pot observar, la part realment important de l'obra, és la gent, el poble, que tenen els seus moments lamentables, però també els seus moments de glòria.

Personatges

Principals

• Jean Valjean
• Cossette
• Fantine
• Marius
• Javert
• Éponine

Secundaris

• El Bisbe, sa germana Baptistina i la seva serventa la Sra. Magloire.
• El Thenardier.
• Fauchelevent.
• Gavroche.
• El senyor Baloup.
• Boulautrelle.
• Azelma.
• Gervasille, el menut saboià.
• Favourite, Dahlia i Zephine.
• Blachevelle, Fameuil, Listolier i Félix Tholomeys.
• Enjolrás