Els miserables

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Els miserables (desambiguació)».
Els Miserables

Cossette, una de les protagonistes del relat.
Autor Victor Hugo
Títol original Les Miserables
País França
Llengua Francès
Gènere Romanticisme
Data de publicació 1862

Els miserables (títol original: Les Misérables) és una novel·la escrita en francès per l'escriptor Victor Hugo i publicada el 1862. La novel·la transcorre a França durant la primera meitat del segle XIX. És una novel·la romàntica.

La novel·la transcorre al voltant de la vida d'un ex-presidiari, Jean Valjean, que després de passar molts anys a la presó intenta iniciar una nova vida però continua arrossegant el seu passat. Coneixerà en Gavroche i un revolucionari fill de burgesos, que estan inspirats en els acompanyants de la "Llibertat" a la pintura de Delacroix La llibertat guiant el poble.

La novel·la permet als lectors endinsar-se i apropar-se a la història de la França contemporània a Victor Hugo, com ara la Revolució Francesa de 1789, l'imperi napoleònic, la Restauració de Lluís XVIII i Carles X i la revolució de juliol que va transferir el poder a Lluís Felip d'Orleans. També s'ha de destacar l'anàlisi d'aquests esdeveniments històrics i d'altres esdeveniments socials i culturals com les condemnes a la guillotina.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La novel·la està dividida en 5 volums:

  1. Fantine
  2. Cosette
  3. Marius
  4. L'idil·li del carrer Plumet i l'epopeia del carrer Saint-Denis
  5. Jean Valjean

També, cada part consta de vuit o més "llibres", dividits aquests en diversos capítols. Cada capítol és relativament curt, normalment d'unes poques pàgines. Això no obstant, el llibre en la seua totalitat és bastant més llarg que la majoria de les novel·les, superant sense problemes les mil cinc-centes pàgines en les edicions íntegres. Les quals són de fàcil assimilació i que en llegir-les són de fàcil comprensió i enteniment.

Volum I: Fantine[modifica | modifica el codi]

L'obra, que passa el 1815, comença parlant del bisbe de Digne, Monsenyor Myriel, de gran bondat i generositat amb els pobres. Viu amb la seua germana fadrina i amb una serventa en un antic hospital. Es descriu com era la seua vida, totalment apegada a les seues creences religioses, fins al punt de passar per greus problemes econòmics.

L'acció comença amb l'arribada de Jean Valjean, el personatge principal de l'obra, després d'una sentència de dinou anys de presó: víctima d'un tràgic destí, originalment sentenciat a cinc anys de presó per robar pa per alimentar la seva família, veu ampliada la seva sentència després de diversos intents de fuga. El seu passat com a convicte l'aclapara i en cada ciutat que passa, escolta la negativa de donar-li faena per ser un ex-convicte amb un passaport groc, universalment rebutjat; i només el bisbe Myriel li obre la porta per oferir-li aliment i refugi. Jean Valjean, mostra un odi-amor i ressentiment amb la societat i una mica conscient dels seus actes, roba plata del bisbe i fuig per la finestra. Quan és detingut i portat per la policia davant del bisbe Myriel, aquest decideix perdonar-lo i li ofereix la plata.[1]

Simètricament a l'ascensió de Jean Valjean amb la seva redempció, som testimonis de la caiguda de Fantine, la criada i mare que, per alimentar la seva única filla Cosette, a qui ha de deixar a cura d'altres, entra a poc a poc en decadència fins a arribar a la prostitució i la mort. Aquest volum és una oportunitat per presentar els personatges que segueixen Jean Valjean des del principi fins al final de les seves aventures.

La senyora i el senyor Thenardier no tenen honradesa i representen la pura maldat. No obstant això, també són pares de Gavroche, el heroisme del qual s'il·lustra més endavant. Javert, qui interpreta la justícia, implacable i rígid, ha posat totes les seves energies a fer respectar la llei, la seva religió. Podem creure que Valjean, convertit en Madelein, s'ha salvat i ha aconseguit reintegrar-se definitivament a la societat? Víctor Hugo no ho vol. Per a ell, l'honestedat és un compromís. En virtut d'una llarga nit de vacil·lació, serà compromís de Madeleine rescatar un pobre diable, Champmathieu, erròniament identificat com Jean Valjean i condemnat en el seu lloc. Tots els beneficis de la seva nova posició ajuden el senyor Madeleine, segons Víctor Hugo, la injustícia només es fa per Champmathieu. Després d'això, Jean Valjean escapa a la justícia, però, torna clandestinament a complir amb una última promesa realitzada en el moment de la seva mort a Fantine, a qui prèviament havia ajudat: ha de salvar Cosette, esclava del matrimoni Thenardier.

Volum II: Cosette[modifica | modifica el codi]

En la segona part, apareix tota una descripció de Jean Valjean, que és un home que volia ser bo, però és condemnat a la presó per haver robat un tros de pa per als seus nebots que no havien menjat en dies, i pel simple fet d'haver intentat escapar diverses vegades, la seua condemna s'estava fent cada vegada més llarga. I 20 anys després, pel fet d'haver estat tant temps a la presó, ha canviat la seua personalitat i s'ha tornat un home fred, a l'eixir de la presó, demana refugi en la casa del bisbe (que ja és arquebisbe) i estant ací, veu les coses de plata que aquest té en el seu molt humil estatge i tracta de robar-li-les; la serventa, ho descobreix i corre a contar-li a l'arquebisbe el que ha vist, aquest, que és un home tan bo, renya la seua serventa i a Valjean li regala les seues coses de plata i l'ajuda a no tornar a trepitjar la presó, la qual cosa causa certa confusió en Valjean perquè no s'explica com és que tot i haver tractat de fer un mal a l'arquebisbe, aquest tanmateix es preocupa per ell i l'ajuda.

Volum III: Marius i Volum IV: Saint-Denis[modifica | modifica el codi]

En la tercera i quarta part, conta la història de Fantine, que és una noia que està molt enamorada, però així de colp i volta, el seu xicot l'abandona i és quan ella s'adona que es troba prenyada, molt trista i desconsolada pel seu recent abandó, llavors decideix educar de la millor forma possible la seua filla, a la qual anomenara Cossette. Quan s'adona la mare que no pot seguir mantenint la seua filla ella sola, li demana a una família (els Thénardier) que es facen càrrec d'ella, però aquests maltractaran molt la xiqueta i li exigiran molts diners a la seua mare per cuidar-la, fins i tot a Cossette l'arriben a tractar com la seua serventa.

Volum V: Jean Valjean[modifica | modifica el codi]

Aquesta cinquena part parla d'un home que de sobte està guanyant molts diners, el seu nom: Monsieur Madeleine; aquest home és Jean Valjean que ha tingut un canvi molt important en la seua vida i que ha estat fent negocis i invertint. Ell arreplega Fantine i ella es torna la seua minyona.

Ací hi ha un home (Javert) que creu conèixer a Monsieur Madeleine, ell reconeix que és Jean Valjean, però no té com comprovar-ho, llavors arregla un judici en el qual Valjean com veu que no té d'una altra sortida i per, d'una vegada, arreglar tot, confessa la seua veritable identitat davant tota l'assemblea, també morirà la mare de Cossette esperant tenir al costat d'ella novament a la seua filla.

En aquesta part del llibre, ens comença descrivint la batalla de Waterloo, on ens esmenta nous personatges com el Baró Pontmerçy i Thénardier.

Ara, l'ex-presidiari Jean Valjean, fa creure a tots que mor ofegat, en llançar-se al mar amb grillons i cadenes (encara que aquestes no estaven amarrades,) però té la seua fortuna enterrada prop de casa dels Thénardier, on es topa amb Cossette quan era encara una xiqueta, i decideix endur-se-la per a protegir-la dels seus "cuidadors" que solament explotaven la pobra xiqueta; ja amb ell la xiqueta, es preocupa per ella i l'adopta com a filla, i viuen en els barris més pobres en Paris, però entre ells es crea un llaç fraternal i cada vegada es volen més; un dia són reconeguts i duts a un convent, ja ací en el convent, descriu amb tot luxe de detalls com vestien, els seus horaris i quines eren les seues activitats diàries, tota una descripció que ens mostra el perquè aquest llibre romàntic té els seus tocs realistes.

Context històric[modifica | modifica el codi]

S'esmenta la batalla de Waterloo, quel es va desenvolupar del 15 i 18 de juny de 1815, ens parla de la pobresa extrema que els tocà viure a tots els que vivien als seus voltants, i que el fet de treballar junts va unir els seus pensaments i va permetre que afloraren noves i millors idees.

En aquest trobem els esdeveniments de la seua època com la Revolució francesa de 1789, l'imperi Napoleònic, la Restauració amb Lluís XVIII i Carles X i la revolució de juliol que va transferir el poder a Lluís Felip d'Orleans.

Es troba en una societat conservadora (molt arrelada a les seues cultures i que no vol admetre cap canvi a la seua forma de vida), classista i molt masclista. Els homes són rudes i masclistes i les dones delicades, esforçades i seguien ordres dels homes, la qual cosa originà pobresa a gran part de la població (econòmicament), descontentament amb la burgesia (políticament).

Pel que es pot observar, la part realment important de l'obra, és la gent, el poble, que tenen els seus moments lamentables, però també els seus moments de glòria.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Principals[modifica | modifica el codi]

  • Jean Valjean
  • Cossette
  • Fantine
  • Marius
  • Javert
  • Éponine

Secundaris[modifica | modifica el codi]

  • El Bisbe, sa germana Baptistina i la seva serventa la Sra. Magloire.
  • El Thenardier.
  • Fauchelevent.
  • Gavroche.
  • El senyor Baloup.
  • Boulautrelle.
  • Azelma.
  • Gervasille, el menut saboià.
  • Favourite, Dahlia i Zephine.
  • Blachevelle, Fameuil, Listolier i Félix Tholomeys.
  • Enjolrás

Cita[modifica | modifica el codi]

Cita sobre els Miserables dita per Victor Hugo, el seu autor:

« L'ésser humà sotmès a la necessitat extrema és conduït fins al límit dels seus recursos, i a l'infortuni per a tots els que transiten per aquest camí.

Treball i salari, menjar i aixopluc, coratge i voluntat, per a ells tot està perdut. La llum del dia es fon amb l'ombra i la foscor entra en els seus cors, i enmig d'aquesta foscor l'home s'aprofita de la debilitat de les dones i els nens i els força a la ignomínia. Després d'això cap tot el horror. La desesperació tancada entre unes febles parets dóna cabuda al vici i al crim ...
Semblen totalment depravats, corruptes, vils i odiosos, però és molt rar que aquells que hagin arribat tan baix no hagin estat degradats en el procés, a més, arriba un punt en què els desafortunats i els infames són agrupats, fusionats en un únic món fatídic .
Ells són "Els Miserables", els pàries, els desemparats.

»
— Victor Hugo, Els Miserables




Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Els miserables a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès